Resultats de la cerca
Es mostren 1470 resultats
cereal

Camp de cereals
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Agronomia
Dit de cadascuna de les plantes conreades de la família de les gramínies el fruit de les quals (gra), particularment ric en glúcids i susceptible d’ésser transformat en farina, serveix d’aliment a l’home i als animals domèstics.
Els cereals constitueixen el grup més important de plantes conreades, a causa, sobretot, de llur rendiment i valor alimentari i de llur facilitat d’emmagatzematge En sentit estricte, cal considerar només sis cereals el blat, el blat de moro, l’arròs, l’ordi, la civada i el sègol en un sentit més ampli, hom considera cereals el mill i la melca i fins, abusivament, el fajol De cada un d’ells hom coneix nombroses formes i varietats, i àdhuc espècies, conseqüència de l’intens procés de selecció a què han estat sotmesos al llarg de la història de la humanitat, del Neolític ençà De les…
Els vipèrids: escurçons
Els vipèrids o escurçons tenen un aparell verinós constituït per les parts assenyalades en el dibuix a l’esquerra, A 1 glàndula principal de verí, 2 múscul compressor de la glàndula, 3 conducte principal, 4 glàndula secundària, 5 conducte secundari, 6 dent solenoglifa, amb un conducte intern, que apareix ampliada i en secció A’ i A " Gustavo Hormiga Aquesta família, força homogènia, inclou formes altament verinoses i és representada a Europa pel gènere Vipera , que pertany a la subfamília dels viperins a Amèrica hom troba ben diferenciats els crotalins, comunament anomenats cròtals, que…
Sant Prim i Sant Felicià (Olius)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església L Prat A l’extrem meridional del municipi d’Olius hi ha l’antiga parròquia de Trevics, avui coneguda per Q Brics Prop seu, en direcció al nord-est, hi ha el serrat de Sant Prim, on roman, envoltada de roures i pins, aquesta església, sota la doble advocació dels sants Prim i Felicià Mapa 330M781 Situació 31TCG774461 Sortint de Solsona en direcció a Torà, recorreguts 3 km, hi ha un trencall senyalitzat, a mà esquerra, a Torredeflot Seguint sempre aquesta pista, cal estar atent, ja que a ambdues bandes del camí hi ha un bon nombre de…
Santa Coloma del Castellvell (Olius)
Art romànic
Situació Una vista de l’església des del costat de tramuntana L Prat L’esglesiola de Santa Coloma es troba en una gran esplanada envoltada de camps conreats, prop de la masia de Coloma, al costat de migjorn del turó del Castellvell Sota seu passa el barranc de Ribalta Mapa 330M781 Situació 31TCG753498 Seguint la carretera de Solsona a Sant Climenç, una vegada recorreguts uns 2,300 km, a mà esquerra, s’inicia una pista senyalitzada, a Santa Coloma, que amb uns 700 m deixa al mas d’aquest mateix nom A pocs metres, enmig de camps hi ha l’esglesiola, de propietat particular, on encara se celebra…
Sant Quintí de Cambrils (Odèn)
Art romànic
Situació L’esglesiola de Sant Quintí es troba emplaçada al fons d’una frau, prop de la ribera Salada, a llevant del poble de Cambrils, sota la tossa de Cambrils, a l’extrem oriental de la serra d’Odèn Mapa 291M781 Situació 31TCG682568 Vista del lloc on es troba emplaçada la capella L Prat S’hi arriba per la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys Al punt quilomètric 23,700, cal trencar a mà esquerra, i seguir la carretera del Pont d’Espia a Sant Llorenç de Morunys, fins al punt quilomètric 22,500, on surt, a mà esquerra, un caminet, prop de can Sala, que amb uns vint-i-cinc minuts a…
Torre del Perutxó (Cabó)
Art romànic
Situació Enigmàtica construcció medieval, totalment mancada de referències documentals ECSA - V Roca A la vall de Cabó, a l’extrem del Cap de la Vall i sota el Boumort, un xic aturonada, hi ha la torre o la borda del Perutxó Mapa 34-12253 Situació 31TCG494798 Per visitar-la cal agafar la carretera d’Organyà fins a arribar a Cabó, al cap de 10 km Allí cal prendre la pista del mig de la vall en direcció a ponent Al cap de 8 km es troba torre MTVRVM Història Hom no coneix notícies històriques sobre aquesta torre, antiga guàrdia de la vall de Cabó CPO Torre Torre de planta irregular La seva…
Mas de Dorrius (Sant Vicenç de Torelló)
Art romànic
Situació Podem localitzar aquest mas en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 39,6 —y 57,5 31 tdg 396575 Història El mas de Dorrius apareix en la documentació a partir de l’any 1148, quan Ramon Dorrius rep en feu de Bertran de Merola, entre d’altres possessions, el feu de Torelló, consistent en unes masies i altres honors a Sant Vicenç de Lausiana L’emplaçament del mas no es va poder determinar amb seguretat fins l’any 1947, quan el senyor X Viver, mitjançant un document de l’any 1407 va poder-lo situar a partir de les afrontacions que…
Oriol Pi de Cabanyes i Almirall

Oriol Pi de Cabanyes i Almirall
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Ha estat director fundador de la Institució de les Lletres Catalanes 1987-96 i ha desenvolupat diversos càrrecs de direcció cultural en l’administració pública L’any 2000 fou nomenat director del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura Amb Guillem-Jordi Graells publicà La generació literària dels 70 1971, llibre d’entrevistes a vint-i-cinc escriptors catalans que certificava el naixement d’una nova generació literària El 1972 guanyà el premi Prudenci Bertrana de novella amb Oferiu flors als rebels que fracassaren 1973, que aconseguí també el premi Crítica Serra d’Or 1974 i que…
,
Josep Maria Prous i Vila
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica era forner, formà part del cenacle d’avantguarda reusenc S’inicià a La Veu del Camp de Reus També en l’àmbit local, promogué la publicació noucentista Llaç 1919, on teoritzà sobre les idees del moviment amb el pseudònim J Vilaclara , i collaborà en el naixement de publicacions de to avantguardista com La Columna de Foc 1918-20 i Reus 1973 1923 El 1926 es traslladà a Barcelona, on treballà com a periodista a La Veu de Catalunya i a La Publicitat , i fou redactor comercial de La Humanitat Milità a la Joventut Nacionalista i més endavant a Estat Català Fou…
,
Tomaso Giovanni Albinoni
Música
Compositor i violinista italià.
Vida Fill d’una família benestant veneciana, pogué desenvolupar la seva carrera musical sense haver de dependre d’un sou al servei de l’Església o d’una cort, que eren els modes de subsistència més habituals entre els músics del segle XVIII Per aquesta raó, sovint va autodefinir-se com a musico di violino dilettante veneto No se sap amb qui estudià, tot i que sovint s’ha suggerit el nom de G Legrenzi, mestre de capella de la basílica de Sant Marc, sense cap prova que ho documenti Després d’algun intent en el camp de la música religiosa, Albinoni es dedicà exclusivament a la música…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina