Resultats de la cerca

Entrenat pel seu pare, Moisès Llopart, debutà en l’àmbit internacional el 1973 Es proclamà nou vegades campió d’Espanya de 20 km marxa 1976 i 50 km marxa 1978, 1979, 1981, 1985, 1986, 1989, 1990, 1991, i establí onze plusmarques estatals en diferents distàncies, tant en pista com en ruta També fou campió d’Europa 1978 i recordista europeu 1979 dels 50 km, assolí el títol català dels 30 km 1984 i guanyà dues Copes del Món 1979, 1983 Fou el primer atleta català i espanyol a guanyar una medalla olímpica, la plata als 50 km marxa dels Jocs de Moscou 1980 Disputà la mateixa prova en els Jocs…

Conegut com el Diví Començà jugant a l’Universitari de Barcelona Fitxà pel Reial Club Esportiu Espanyol 1916-19 i pel Futbol Club Barcelona 1919-22 Jugà 111 partits amb el Barça, però tornà a l’Espanyol 1922-30 sense el consentiment del club barcelonista, la qual cosa comportà que fos sancionat durant la temporada 1922-23, i només pogué disputar partits amistosos Fou traspassat al Real Madrid 1930-36 Exiliat a França durant la Guerra Civil, posà fi a la seva trajectòria al Niça l’any 1938 En el seu palmarès, hi ha cinc Campionats de Catalunya 1918, 1920, 1921, 1922, 1929, tres Campionats d’…

Començà als equips Centre Catòlic de l’Hospitalet, Club de Bàsquet l’Hospitalet, Associació Esportiva Centre-Sanfeliu, Santiago Apóstol, Bàsquet Femení l’Hospitalet i Universitari El 2001 fitxà pel Bàsquet Femení Viladecans de la segona categoria estatal i dirigí, en la mateixa categoria, el Jovent de Mallorca 2004 i el Club Bàsquet Olesa 2005, del qual portà la direcció tècnica fins a la temporada 2009-10, ja a la màxima categoria, sota la denominació de Club Bàsquet Olesa-Espanyol El 2010 fitxà pel Club Baloncesto Avenida de Salamanca i en dues temporades assolí l’Eurolliga femenina 2011,…

Es formà en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i debutà amb el primer equip la temporada 1986-87 Passà al Palautordera 1987-89 i retornà al Barça 1989-91 com a tercer porter, amb el qual guanyà dues Lligues, la Copa del Rei 1990 i la Copa d’Europa 1991 Fitxà pel Teucro de Pontevedra 1991-94, l’Ademar de Lleó 1994-95, el Guadalajara 1995-96, el Gáldar 1996-97, el Txapela 1997-99 i l’Octavio Pilotes Posada 1999-2005, on es retirà El 2005 s’incorporà a l’equip tècnic del primer equip barcelonista com a preparador de porters Compaginà aquesta tasca amb la coordinació del hanbdol…

Format al Club Natació Barceloneta, l’any 1962 guanyà la Travessia del Port de Barcelona El 1963 ingressà a la Residència Blume i s’entrenà amb l’holandès Jan Freese Competí fins el 1969 i guanyà tretze títols catalans i quaranta-sis d’estatals, tant en piscina curta com de 50 m, en deu proves diferents i en tots els estils excepte en esquena Establí trenta-vuit rècords de Catalunya i cinquanta-set d’Espanya Fou internacional en vuitanta-una ocasions i participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 i de Mèxic 1968 i en el Campionat d’Europa 1966, en el qual fou finalista als 400 m lliure i al…

Format al club Encinas de Boadilla i a l’escola de waterpolo de Madrid, el 1987 vingué a Catalunya i s’hi estigué deu anys Jugà amb el CN Terrassa 1987-90, el CN Barcelona 1990-92, 1993-97 i el CN Catalunya 1992-93 Fou cinc cops campió de la Lliga 1991, 1993, 1995, 1996, 1997, tres cops de la Copa del Rei 1991, 1995, 1996 i, en l’àmbit europeu, guanyà un LEN Trophy 1995 Amb la selecció estatal, disputà 269 partits i participà en cinc Campionats d’Europa 1989, 1991 –medalla d’argent–, 1993 –medalla de bronze–, 1995, 1997, quatre Copes del Món 1989, 1991 –medalla de bronze–, 1995, 1997, dos…

Conegut com Lolo Ibern, com a nedador s’especialitzà en llarga distància Guanyà dues vegades la Travessia del Port de Barcelona, establint el 1964 un rècord que perdurà durant vint anys Posteriorment passà al waterpolo, esport que practicà des del 1965 fins al 1974 El 1969 amb el Club Natació Barceloneta derrotà l’aleshores invicte Club Natació Barcelona Amb aquest equip guanyà els Campionats d’Espanya 1970, 1973, 1974, a més de la Copa 1973 Fou vuitanta-cinc vegades internacional amb la selecció espanyola i competí en dos Campionats d’Europa, entre d’altres, el de Barcelona 1970, en el…

Fundat el 1911, nasqué amb la denominació d’Igualada Football Club Entre el 1912 i el 1915 rebé el nom de Centre d’Esports d’Igualada i a partir del 1920, Ateneu Igualadí SF Fou el club referent de la comarca gràcies sobretot a Francesc Bru, que guanyà els campionats comarcals entre el 1921 i el 1923 i que posteriorment esdevingué seleccionador estatal L’any 1926 es creà un nou club impulsat per estudiants de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, que recuperà el nom d’Igualada Futbol Club Els dos equips foren grans rivals fins a l’esclat de la Guerra Civil El 1939 es constituí el club actual…

Del 1977 al 1984 jugà a futbol sala al CN de Castelldefels Posteriorment fou entrenador del mateix equip a divisió d’honor 1984-86, amb el qual fou campió de la Copa d’Espanya 1984 També entrenà el CE Sant Cugat 1988-91 a primera divisió estatal A, el FC Barcelona 1992-93 a divisió d’honor, el CD Gavà 1995-96 a divisió de plata i el Girona Futbol Sala 1996-97 Fou seleccionador absolut de Catalunya 1991-92, equip que es proclamà campió d’Espanya També fou director de l’escola d’entrenadors de la comissió de futbol sala de la Federació Catalana de Futbol i secretari tècnic de la…

Jugà ocupant posicions al centre i a la davantera i, més esporàdicament, com a lateral i interior Debutà a la primera divisió amb l’Sporting de Gijón el 1989, equip amb el qual es classificà per a disputar la Copa de la UEFA Fitxat pel  Real Madrid  1991, hi jugà cinc temporades i aconseguí una Copa del Rei 1993, una Supercopa d’Espanya 1993 i un Campionat de Lliga 1995 La temporada 1996-97 passà al Futbol Club Barcelona , en el primer equip del qual jugà un total de vuit temporades, fins a la seva retirada com a jugador 2004, i guanyà dues Lligues 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998 i…