Resultats de la cerca
Es mostren 2964 resultats
Les Torres Altes (Torrelles de Foix)
Art romànic
Situació Antiga fortificació del terme del castell de Foix, recentment restaurada, ara adossada a edificacions modernes ECSA - J Bolòs Construcció situada a l’W del terme, a la falda d’un turó, en un altiplà Actualment, és al costat d’una casa moderna i d’una pista particular de tennis Mapa 35-16419 Situació 31TCF795848 Al quilòmetre 4,2 de la carretera de va de Torrelles de Foix a Pontons surt a mà dreta una carretera que porta al castell de Foix i a les Torres Altes Roc abans d’arribar a una urbanització, surt a mà esquerra una pista de terra que mena fins a…
Ruïnes de Vilarnau (Sant Sadurní d’Anoia)
Art romànic
Situació Vista d’una de les escasses restes subsistents d’aquest desconegut edifici ECSA - J Bolòs Restes d’una construcció situades al mig d’un camp, actualment no treballat, al costat del riu Anoia, davant de Can Codorniu Mapa 35-16419 Situació 31TCF998887 Venint de Sant Sadurní d’Anoia, hem d’agafar la carretera d’Espiells Cal travessar el veïnat de cases de Can Catassús i seguir un camí de carro que surt a l’extrem oposat d’aquesta població, sense passar el riu Més enllà d’una resclosa i davant de Can Codorniu, hi ha un trencall a mà esquerra que mena al camp on trobem les…
La Torrassa del Moro o Torre del Far (Llinars del Vallès)
Art romànic
Situació Vista de la torre, on és evident l’aparell de grans carreus de la part inferior, considerat com a obra romana J Bolòs Construcció situada als contraforts occidentals de la serralada del Corredor S’hi domina el pas que uneix Cardedeu amb Dosrius i sobretot la plana del Mogent per on passava una de les vies més importants en època antiga i medieval Mapa L37-15393 Situació 31TDG489078 Si seguim la carretera que uneix Cardedeu i Dosrius i Mataró, a poc més de 5 km de la primera població, en arribar al Coll, cal agafar una pista que surt a mà esquerra Al primer trencall, cal…
forçament radiatiu
Meteorologia
Alteració del balanç radiatiu produït pel canvi (generalment antròpic) en un component atmosfèric o en les propietats de la superfície terrestre.
El clima de la Terra és determinat pel balanç entre la radiació solar absorbida pel sistema Terra-atmosfera i la radiació d’ona llarga que surt cap a l’espai En aquest balanç influeixen notablement la composició de l’atmosfera i les propietats radiatives de la superfície terrestre Per això, la modificació de la concentració dels gasos atmosfèrics o del tipus de superfície es tradueix en un canvi, un forçament, del valor de la radiació absorbida o emesa El forçament radiatiu més important actualment, de naturalesa antròpica, és l’increment de les emissions de gasos hivernacle…
Ramon Pomés i Soler
Literatura catalana
Escriptor.
Periodista especialitzat en la crítica teatral i literària, fou redactor de La Vanguardia 1890-1932 i collaborà a Lo Sometent de Reus, entre d’altres Per al teatre escriví Los joves 1899, drama realista de tendència naturalista, i algunes peces menors com La Josepha 1893, El apóstol blanco 1901 i Florida eterna 1907 Publicà també el recull de narracions La Riallera 1903 i els versos de caràcter teosòfic La tragèdia divina 1905 Traduí al català La vaga dels forjadors 1898, de F Coppée, i Molt soroll per res 1909, de W Shakespeare És autor de diversos llibres de caràcter didàctic i d’un…
,
Sant Vicenç de Castellbell (Castellbell i el Vilar)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Castellbell, sota mateix del castell Sempre ha tingut categoria de parròquia El lloc de Castellbell és documentat des del 924, i l’església no surt documentada fins que abans del 1154 apareix com a parròquia, però com sigui que no consta l’advocació sinó només el nom del lloc Castel Bel , no podem assegurar que la referència correspongui a aquesta església i no a la de Santa Maria del Vilar, molt més documentada Amb tot, el 1685 ho era, encara que el rector vivia a Santa Maria del Vilar, que era una sufragània, com les antigues…
Santa Maria de Puimolar (Areny de Noguera)
Art romànic
L’església d’aquesta petita caseria que tal vegada cal identificar amb el Pujol dels primers censos 2 focs el 1495, surt esmentada indirectament a partir del final del segle X Llavors, Moder i Ricolf canviaren amb Alaó una terra a la vall de Soperuny, al lloc dit “sota Santa Maria” Vers el 1030 aquest monestir tenia una terra al Pujol que confrontava amb Santa Maria Tanmateix, aquesta església no fou una dependència d’Alaó sinó del monestir de Lavaix Els seus orígens anaren relacionats amb el priorat de Sant Vicenç del Sas L’inventari de Lavaix del 1180 aclareix que l’església de…
Sant Pere de l’Esglesiola (l’Espunyola)
Art romànic
L’església de Sant Pere, dins la parròquia de Sant Climent de l’Espunyola, no conserva cap element arquitectònic de la seva construcció romànica Situada al comtat de Berga i dins el terme del castell de l’Espunyola, fou sempre sufragània de Sant Climent La primera notícia documental de l’església és de l’any 1112, que surt esmentada com un dels límits d’una donació feta per un particular a Santa Maria de Solsona De meridie terminis de sent Pere de Esglesiola L’any 1314 el cavaller R de Cespunyola, senyor del castell de l’Espunyola va vendre al seu oncle Ramon de Sant Serni, la…
Atemptat terrorista a Berlín
Moren 12 persones i una cinquantena més resulten ferides en un atemptat a Berlín, quan un camió envesteix un mercat de Nadal en plena activitat Després de la matança, el conductor surt del camió i fuig La policia troba mort dins el camió el conductor legal del vehicle, un ciutadà polonès amb ferides d’arma blanca i de bala, probablement assassinat pel terrorista El dia 23, la policia abat a Milà Itàlia Anis Amri, el principal sospitós de la matança, que en un vídeo havia jurat venjar-se en nom de l’autoanomenat Estat Islàmic Anis, a més, actuava en connexió amb familiars seus a…
màquina segadora-agarbadora
Agronomia
Màquina agrícola que sega les messes i en forma les garbes.
És constituïda per un bastiment metàllic format per aspes i barres disposades en forma de prisma, generalment de base hexagonal, dotat d’un moviment de rotació entorn d’un eix horitzontal, transversal al sentit d’avanç de la màquina, que empeny les plantes vers les pintes, les quals les tallen per un mecanisme semblant al de les dalladores una cinta transportadora recull les plantes tallades i les disposa entre dues altres cintes transportadores paralleles i inclinades, que les passen, comprimides entre elles, al mecanisme agarbador en el moment que en surt una garba feta hi entren les tiges…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina