Resultats de la cerca
Es mostren 777 resultats
Montesa
Vista general de Montesa , al peu del castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la vall de Montesa, al límit ja amb la costera de Ranes, entre la serra Plana (625 m alt.), al N, i la serra Grossa (694 m), al S, que limiten el terme, respectivament, de la Canal de Navarrés i de la Vall d’Albaida.
Hi ha un fort desnivell entre el sector muntanyós i el fons de la vall Dues terceres parts del territori, no conreades, són ocupades pel matollar i les pinedes Al secà 800 ha els conreus principals són els de vinya 250 ha, oliveres, garrofers i arbres fruiters El regadiu 350 ha, que aprofita l’aigua del riu Cànyoles i de pous, és dedicat quasi exclusivament a tarongers Un 30% de la població activa treballa a la indústria de Canals i de l’Alcúdia de Crespins La vila 1 431 h agl 2006 , montesins 298 m alt es troba al vessant esquerre de la vall, al peu de les ruïnes de l’imposant castell de…
l’Alcúdia
l’Alcúdia de Carlet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a la plana al·luvial de l’esquerra del Xúquer.
És dividit en dos sectors separats pel terme de Guadassuar el principal, l’antic terme de l’Alcúdia, és situat a banda i banda del riu Magre i estès fins als primers contraforts de la serra de Tous 22,11 km 2 l’altre sector, al S i més petit 1,65 km 2 , que correspon a l’antic terme de Montortal, s’estén a la dreta del riu Sec o barranc de Montortal, afluent per l’esquerra del riu dels Ullals Prop de la vila passa la séquia reial del Xúquer, la qual rega una gran part de les terres Hom hi conrea tarongers 1050 ha, hortalisses 280 ha i fruiters de pinyol 400 ha És un dels municipis que s’han…
mestre en gai saber
Literatura
Títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, des de llur restauració (1859), al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris.
La mateixa tradició ha estat seguida pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili Relació de mestres en gai saber Proclamats als Jocs Florals de Barcelona 1859-1936 Víctor Balaguer 1861 Jeroni Rosselló 1862 Joaquim Rubió i Ors 1863 Marià Aguiló i Fuster 1866 Josep Lluís Pons i Gallarza 1867 Adolf Blanch i Cortada 1868 Francesc Pelagi Briz 1869 Jaume Collell i Bancells 1871 Tomàs Forteza 1873 Francesc Ubach i Vinyeta 1874 Frederic Soler 1875 Àngel Guimerà 1877 Damas Calvet 1878 Jacint Verdaguer 1880 Josep Franquesa i Gomis 1883 Ramon Picó i Campamar 1885 Terenci Thos i Codina…
acrilamida
Química
Amida de l’àcid acrílic.
És un sòlid cristallí incolor, estable només entre 10 i 25ºC Es fon a 84,5ºC És soluble en acetona, cloroform dioxà, metanol i aigua Insoluble en benzè i heptà L’obtenció industrial més corrent és per hidratació de l’acrilonitril Ha d’ésser envasada amb inhibidors de polimerització nitrit de sodi o tiuràmics Són d’interès les amides monosubstituïdes N -isopropilacrilamida i N-tert -butilacrilamida De les disubstituïdes tenen aplicació les dimetilacrilamides, les dietilacrilamides i les dihexilacrilamides Són obtingudes fent reaccionar el clorur acriloïl amb les amines corresponents L’…
Johannes Tinctoris
Música
Teòric musical i compositor francoflamenc.
Vida Probablement cap al 1460 coincidí a la catedral de Cambrai amb Guillaume Dufay, que llavors hi ocupava la plaça de cantor Segons els seus propis escrits, entre el 1463 i el 1472 ensenyà els infants de cor de la catedral de Chartres La seva presència és també documentada a Lieja i Bruges L’any 1472 entrà a formar part de la cort napolitana de Ferran I d’Aragó, on s’ocupà de la formació de la filla del rei Durant la seva llarga estada a la cort, efectuà alguns viatges a Ferrara i Roma A part de la seva destacada producció musical, composta per cinc misses i diversos motets i cançons, en…
Associació d’Estudis Reusencs
Historiografia catalana
Entitat fundada el 1952 per a promoure l’edició d’obres de temes o d’autors reusencs.
Fins a la renovació dels estatuts el 1984, el nom oficial fou en castellà Publicà la collecció “Rosa de Reus” En l’actualitat disposa d’uns 400 socis subscriptors Inicialment en foren impulsors i en dugueren la direcció inicial Josep Iglésies i Salvador Vila-seca La presidència fou ocupada successivament per Gaietà Vilella, Salvador Vilaseca, Maria Lluïsa Vilaseca, Ramon Amigó i Pere Anguera Fins l’any 2002 ha publicat 111 volums, d’una mitjana de 250 pàgines L’activitat editorial, l’única de l’AER, se centra en obres d’alta investigació, malgrat alguna concessió inicial a la divulgació o a…
Els pristiformes: peixos serra
L’ordre dels pristiformes és constituït per batoïdeus de disc petit i cos allargat, característics per la prolongació del musell en forma de serra i proveït de denticles dèrmics molt desenvolupats Les aletes dorsals són grans i tenen una situació més anterior que en els altres batoïdeus com a tret excepcional, la primera se situa per davant de les aletes pelvianes, i, en canvi, les aletes pectorals són relativament curtes Solament la posició ventral de les fenedures branquials revela externament un clar parentiu amb els batoïdeus D’altra banda, l’apèndix rostral en forma de serra no és…
Terretitona
La terretitona Calidris minuta , el més petit dels territs a penes ateny 14 cm, té el bec ben recte i negre, color aquest de les seves potes, també el mantell hivernal perd el to virolat que té a l’estiu, i esdevé gris José Damián Navarro Medina La terretitona és comuna en migració pels Països Catalans a l’hivern és localment freqüent a Catalunya i el País Valencià, i és molt més rara a les Balears La migració prenupcial comença el març, continua l’abril, arriba a la seva màxima durant el maig i decreix el juny La migració postnupcial es més nombrosa en efectius, s’inicia l’agost i augmenta…
caputxina terciària de la Mare de Déu del Diví Pastor
Cristianisme
Membre de la congregació femenina fundada el 1850 a Barcelona pel caputxí Josep Tous i Soler amb la finalitat d’educar infants i noies.
La congregació fou aprovada el 1905 per Pius X i agregada a l’ordre dels caputxins Tenen cases als Països Catalans, a d’altres llocs d’Espanya i a Amèrica
la Roqueta de Fiol
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Sant Martí de Tous (Anoia), situat a 740 m alt., al sud-oest del poble, vora el terme de Bellprat.
La seva església Santa Maria de la Roqueta de Fiol , és dependent de la parròquia de Fiol El castell de la Roqueta , situat prop de l’església, esmentat ja al segle X, pertangué als Cervelló El 1229 Guillem de Cervelló el cedí a Santes Creus El 1330 l’abat cedí l’església al bisbe de Vic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina