Resultats de la cerca
Es mostren 544 resultats
Eufemià Fort i Cogul
Literatura catalana
Assagista, poeta i erudit.
Vida i obra Estudià al seminari de Tarragona 1922-28 Fou professor de català fins al 1937 El 1935 publicà Caliu Guspires i records , un llibre de poemes vertebrats al voltant de quatre motius temàtics la religió, la pàtria, l’amor i la mort Catòlic i nacionalista català, durant la postguerra fou un dels promotors de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1947 i de la restauració del monestir, a través de l’organització i participació en els Colloquis d’història del monaquisme català 1966-1988 Fou igualment promotor de la collecció “Analecta Selvatana” 1947 Publicà nombrosos…
, ,
conodonts
Ictiologia
Microfòssils amb dents còniques disposades en dues associacions bilaterals, atribuïts a vertebrats primitius pròxims als àgnats, que visqueren des del Paleozoic fins al Triàsic.
branquiòmer
Biologia
Cadascuna de les masses musculars embrionàries dels arcs branquials que apareixen típicament en el desenvolupament de tots els vertebrats, en nombre de sis parells.
placa precordal
Biologia
Regió del mesoblast que durant la gastrulació de l’embrió dels vertebrats resta situada sota el territori del notocordi i dóna origen al mesoderma cefàlic.
adamantoblast
Biologia
Als vertebrats, cèl·lula prismàtica de l’òrgan adamantí, relacionada amb la diferenciació dels odontoblasts i, possiblement, amb la secreció de l’esmalt de les dents.
carnitina
Bioquímica
Aminoàcid molt higroscòpic soluble en aigua i en alcohol, present en els músculs dels vertebrats, la forma levogira del qual és la vitamina B T
.
Sembla que intervé en el metabolisme dels greixos és essencial per al creixement d’alguns bacteris i d’altres éssers vius, però la major part d’aquests la sintetitzen
pàncrees

Secció del duodè i del pàncrees: 1, duodè; 2, cap del pàncrees; 3, cos del pàncrees; 4, cua del pàncrees; 5, conducte de Wirsung; 6, colèdoc; 7, ampul·la de Vater; 8, conducte de Santorini; 9, orifici de desembocadura del conducte de Santorini; i 10, artèria i vena mesentèriques superiors
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció mixta (interna i externa).
Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per…
La Conca de l’Ebre actual
La base del Terciari La geometria de la Conca de l’Ebre es pot definir a partir dels tres mapes referents a la posició topogràfica de la base del Terciari de l’Ebre i de les relacions que aquesta superfície manté amb les formacions geològiques que la limiten per sobre i per sota A dalt, mapa d’isòbates de la base del Terciari autòcton de la Conca de l’Ebre, traçat a partir de dades obtingudes per sondatge sondatges marcats amb cercles blaus i correlacionades mitjançant els perfils de sísmica de reflexió, gairebé tots de recerca petroliera Aquest mapa ha permès d’establir les correlacions d’un…
zoologia
Zoologia
Ciència biològica que té per objecte l’estudi dels animals.
El seu camp té un abast molt ampli, que inclou tots els éssers vius, llevat dels organismes vegetals, estudiats per la botànica, i els bacteris, objecte d’estudi de la microbiologia Dins el sistema modern de classificació de la biologia o ciències biològiques, hom inclou la zoologia dins la biologia d’organismes que fóra la ‘biologia clàssica'', nivell d’integració superior al de la biologia molecular i la biologia cellular i inferior al de la biologia de poblacions i al de la biologia d’ecosistemes o ecologia Pel seu caràcter de ciència global, la zoologia se serveix del suport d’una sèrie…
radi
Anatomia animal
Os dels vertebrats terrestres situat a la part externa del segon segment de les extremitats anteriors, al costat del cúbit, que n’ocupa la part interna.
És l’os que aguanta la major part del pes de l’avantbraç i és més gruixut que el cúbit, amb el qual s’articula També s’articula amb l’húmer i amb els ossos del carp en ambdós extrems En les aletes pectorals dels peixos hi ha un os radial, precursor del radi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina