Resultats de la cerca
Es mostren 1197 resultats
abscís | abscissa

Escut amb creu abscissa
Heràldica
Dit de les peces escurçades de manera que no toquin les vores de l’escut.
agripina
Entomologia
Papallona nocturna de l’ordre dels lepidòpters, que té les vores de les ales dentades.
És una de les més grans del món la seva obertura alar sobrepassa els 25 cm Viu a l’Amèrica del Sud
desbordar
Fer vessar un riu o altre corrent d’aigua per damunt de les seves vores.
Beranui

Sector de conreus del terme de Beranui al costat de l’Isàvena
© Carolina Latorre Canet
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la ribera de l’Isàvena.
El 1966 li fou agregat el municipi de Calbera i hom li donà oficialment el nom de Veracruz , nom que l’any 2011 hom canvià pel de Beranuy El terme és accidentat pels vessants de la serra de Vallabriga al nord i del Cis al sud-est, i és ocupat en gran part per boscs de roures, pinedes i pasturatges permanents El regadiu, a les vores de l’Isàvena, produeix hortalisses, llegums i patates El secà té cereals i vinya Les terres de conreu, força repartides, són explotades pels propietaris i per arrendataris La ramaderia havia estat la riquesa econòmica principal bestiar boví, porcí —…
Barren Grounds
Nom amb què són conegudes al Canadà les extenses àrees de l’escut canadenc constituïdes per roques cristal·lines i dures del Precambrià, arrasades i polides pel glaç, on s’han format una gran quantitat de llacs i depressions d’origen glacial.
Alguns d’aquests llacs, després d’haver estat formats per les últimes glaceres del Quaternari fa uns 10 000 anys, han arribat a una etapa final de llur evolució i s’han omplert de sediments, o bé d’una gran quantitat de detritus vegetals restes de troncs d’arbres de totes les mides i de molses que en un medi aquós han constituït regions pantanoses molt semblants a les torberes i que són conegudes amb el nom de muskegs Als Barren Grounds dels escuts precambrians, amb una tectònica i una estructura complicades, el moviment del glaç tendí a obrir-se camí a través dels afloraments de roques més…
Angara
Riu
Riu de Rússia, a la Sibèria oriental, afluent del Ienissei i emissari del llac Baikal (1 826 km de longitud i 1 056 000 km 2
de conca).
El Baikal exerceix un paper de moderador sobre l’Angara, el qual es glaça molt rarament, i la seva abundància és determinada en el curs superior per l’alçària de l’aigua del llac El cabal mitjà del riu a la sortida del llac és de 1 650 m 3 /s, i a la confluència amb el Ienissei, a causa dels afluents que davallen del Sajan oriental, és de 4 150 m 3 /s El curs superior 680 km és navegable, i a les seves vores s’han desenvolupat nuclis industrials conca hullera d’Irkutsk-Čeremkhovo El curs mitjà, poc habitat, és accidentat per nombroses…
Gilet
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, estès, en la seva major part, a la dreta del Palància.
És accidentat, al sector meridional i occidental, per la serra Calderona, coberta per boscs de pins 400 ha, on hi ha l’antic convent franciscà del Sant Esperit Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada a garrofers, vinya moscatell i vi, oliveres i ametllers El regadiu es localitza a l’horta de les vores del Palància i aprofita l’aigua del riu a través de la séquia major de Morvedre els principals conreus són el de tarongers i el d’arbres fruiters Hi té tradició l’apicultura uns 70 ruscs És centre d’estiueig El poble 1 611 h 2006, gileters o giletans 83 m alt és a la dreta del Palància L’…
boga

boga
© MC
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les tifàcies, de rizoma horitzontal, tija sense nusos, fulles molt llargues, coriàcies, erectes, totes radicals, i espigues grosses i terminals, cilíndriques; l’espiga superior, masculina, és caduca, i la femenina és formada per ovaris estèrils i ovaris fèrtils, amb aquenis diminuts.
Viuen en estanys, bassals permanents i vores de corrents lents d’aigua i també en els arrossars, com a mala herba Hom en distingeix dues espècies, la boga de fulla ampla T latifolia , amb l’espiga masculina en contacte amb la femenina, que és de color castany fosc i de fulles amples 1,5-2,5 cm, i la boga de fulla estreta T angustifolia , amb l’espiga masculina separada per un espai de 2-4 cm de la femenina, que és d’un bru més clar i de fulles més estretes 1-8 mm Cadires amb seient de boga © CIC - Moià Ambdues plantes són conreades també com a ornamentals, en…
bena

Bena
© Corel
Farmàcia
Tira de teixit d’amplada variable emprada per a subjectar els apòsits en una nafra o per a lligar o embolicar un membre.
Són designades amb dues xifres, la primera indicant la llargada en metres i la segona l’amplada en centímetres Les benes més generalitzades són les benes de gasa , que són anomenades benes voretades quan tenen les vores teixides per a evitar que s’esfilagarsin El tipus anomenat bena de cambrai és de gasa molt consistent, de manera que permet el rentatge i l’ús ulterior Les benes elàstiques són constituïdes per un teixit especial benes de crepè , per exemple que els dóna elasticitat i els permet d’adaptar-se millor i estrènyer més el membre embenat algunes són impregnades d’una…
Les salicàcies
Salicàcies 1 Gatell Salix atrocinerea a branquilló amb aments masculins x 0,5 b branquilló amb aments femenins x 0,5 c flor femenina, formada només per un pistil d’ovari súper i un nectari, situada a l’axilla d’una bràctea entera i llargament ciliada x 4 d flor masculina, formada per dos estams i un nectari x 4 e i e’ fulles, amb dues estipules cadascuna, mostrant l’anvers i el revers, aquest darrer densament cobert de pèls curts x 0,5 2 Sarga S elaeagnos a brot amb fulles joves i aments femenins x 0,5 b flor femenina x4 3 S herbacea, un dels salzes nans a petit fragment on s’aprecia el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina