Resultats de la cerca
Es mostren 24815 resultats
Jordana de Haro Cano

Jordana de Haro Cano
Federació Catalana de Físic Culturisme
Culturisme
Fisioculturista.
Practicà la gimnàstica rítmica fins als 15 anys, compaginant aquesta activitat amb el body form kid, la dansa i la gimnàstica aeròbica Guanyà dos cops els Campionats d’Espanya d’aeròbic en categoria cadet 2000, 2001 Competí representant el Club Esportiu Bunkai de Barberà del Vallès Fou subcampiona mundial de body form 2010 i campiona 2011 Assolí en dues ocasions el títol de campiona d’Europa de body form 2010, 2011 Fou campiona estatal d’aixecament de banca per repeticions 2011 També aconseguí el Campionat d’Espanya d’aixecament de banca en la categoria de menys de 47 kg 2010,…
Ivan Gallego Vela

Ivan Gallego Vela
CN Terrassa
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Membre del Club Natació Terrassa, juga de boia a la màxima divisió espanyola de waterpolo Participà en tres LEN Trophy 2007, 2008, 2011 i en dos Campionats d’Europa 2008, 2011 Debutà amb la selecció estatal l’any 2000, en el Campionat d’Europa júnior Entre el 2006 i el 2011 fou noranta-vuit vegades internacional absolut i aconseguí 38 gols Participà en els Jocs Olímpics de Pequín 2008, aconseguí la medalla de plata 2009 i de bronze 2007 del Campionat del Món, la medalla de bronze de la Copa del Món 2010 i la medalla de plata en els Jocs Mediterranis 2009 També participà en …
Israel Núñez Baticon

Israel Núñez Baticon
MASSI COMPETICIÓ
Ciclisme
Ciclista.
S’inicià al Club Martorell Bike el 1993 practicant bicicleta tot terreny Dos anys després arrencà com a ciclista de carretera al Club Ciclista Sant Boi 1995-98 El 1999 guanyà l’Escalada a Montjuïc L’any 2000 entrà al Caja Rural i assolí diferents convocatòries per la selecció espanyola fou tercer al Gran Premi Liberazione italià i tercer a la Copa d’Espanya Una temporada més tard fou segon al Campionat d’Espanya de fons i competí al Campionat del Món Fou professional les temporades 2005 i 2006 amb l’equip Kaiku El 2002 fou tercer als Campionats d’Espanya de ciclocròs De forma…
Patricio Caicedo Liciaga
Futbol
Futbolista i entrenador.
Formà part del Reial Club Deportiu Espanyol 1918-26 Jugava de mig esquerre i procedia de l’Athletic Club El 1924 disputà dos partits amb la selecció catalana El 1929, a Sarrià, l’Espanyol li reté un homenatge de reconeixement Com a entrenador ocupà la banqueta de l’Espanyol en diverses etapes 1930-33 i 1935-43, en total nou temporades És el segon entrenador que més partits de Lliga ha dirigit l’equip blanc-i-blau 198 Amb l’Espanyol guanyà el títol de Copa 1940 i dos Campionats de Catalunya 1933, 1940, i fou finalista de la Copa 1941 També entrenà el Logronyès 1929-30…
Joan Miquel Calero Castro
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Defensa que es formà a les categories inferiors del CHP Blanes, en el primer equip del qual debutà a disset anys a la divisió d’honor La temporada 1992-93 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual jugà fins la 1995-96 i guanyà una Copa del Rei 1994, una Lliga d’honor 1996, dues Lligues Catalanes 1995, 1996 i una Copa de les Nacions de Montreux 1995 Després d’una temporada a l’Alcobendas 1996-97, jugà dos anys al Liceo de la Corunya, amb el qual guanyà una Copa de la CERS 1999 Tornà al Blanes, on jugà tres temporades i guanyà la seva segona Copa del Rei 2001, i les campanyes 2002-03 i…
adob al crom
Tecnologia
Adob a base de sals de crom (bicromat sòdic o potàssic, o bé sulfat o clorur d’òxid de crom).
El primer a estudiar l’efecte de les sals de crom sobre la pell fou Friedrich L Knapp, químic alemany, que el 1858 efectuà els primers experiments sense arribar, però, a cap resultat pràctic No fou fins el 1884 que Augustus Schulz descobrí i patentà un procediment amb dos banys el primer amb bicromat de sosa, i el segon, de neutralització El 1893 Martin Dennis, seguint el camí iniciat per Knapp, desenvolupà un mètode amb un sol bany amb una sal bàsica de l’òxid de crom Aquest darrer sistema és més fàcil de practicar, però dóna cuirs menys suaus que el procediment amb dos…
dicotiledònies
Botànica
Classe d’angiospermes.
Caracteritzada per l’embrió amb dos cotilèdons, l’arrel axonomorfa originada a partir de la radícula, la tija amb feixos vasculars oberts i disposats en anell i amb una capa de càmbium, el creixement secundari en l’arrel i en la tija, les fulles peciolades i de nervadura pinnada o palmada i les flors típicament pentàmeres o tetràmeres Hom les divideix en dialipètales , amb flors de periant amb dos verticils i de pètals separats, i monoclamídies o apètales , amb flors de periant doble i de pètals soldats Una altra subdivisió és en arquimídies , que comprenen les…
diari

Diari d’Anne Frank, a la casa d’Amsterdam on visqué
© Turisme d’Holanda
Literatura
Llibre on hom anota els esdeveniments de cada dia i, sovint, els propis pensaments.
L’ús del diari començà a ésser molt estès a partir del segle XVII Alguns diaris han arribat a obtenir un renom particular per llur interès, com, per exemple, el d' Amiel , el dels germans Goncourt , el de Stendhal , el Diari florentí de Rilke , el de Gide , el de Katherine Mansfield , el d' Anne Frank , etc Els diaris literaris a Catalunya començaren amb el Calaix de Sastre de Rafael d’Amat i de Cortada d’un període més recent són el Dietari 1908 de Francesc Rierola, Del “Diari 1918" 1956, de JV Foix , El quadern gris 1966, de Josep Pla, Diari 1952-1960 1969, de Joan Fuster, Al llarg de la…
Sant Julià del Llor
Església
Església parroquial del nucli de Sant Julià del Llor (Sant Julià del Llor i Bonmatí, la Selva).
Situada al cim del turó més alt del municipi 295 m, l’església apareix citada en documents del monestir d’Amer 949 L’edifici, probablement preromànic es conserven alguns fragments d’escultura i el cisellat dels carreus, és una reconstrucció del s XII Ensorrat pels terratrèmols de 1427 i reconstruït, fou reformat en profunditat al s XIX, i l’any 1990 es restaurà i remodelà l’interior Compta amb una sola nau, més ampla al peu que a la capçalera, amb dos arcs en degradació que formen un arc triomfal, i absis semicircular amb forma de ferradura La rectoria i la sagristia, comunicades…
Torrella de la Costera
Torrella de la Costera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a l’esquerra del riu Cànyoles, al sector de petits municipis i enclavaments de l’horta de Xàtiva.
A part el sector principal, de 0,03 km 2 , comprèn tres enclavaments a la Foia de Cerdà , dos al de la lana, tres entre els termes de Vallès, la Granja, Llanera i Xàtiva, anomenats Verderol , la Carabassa i la Font de Jordana , i, finalment, el del Molí del Vallès El secà és ocupat per garrofers i oliveres, i el regadiu, que aprofita l’aigua de la séquia de Ranes, per tarongers La població, tradicionalment reduïda i estancada, ha minvat suaument els darrers decennis El poble 149 h 2006, torrellans 140 m alt es troba molt pròxim als dos nuclis de Llanera i de Cerdà L’església…