Resultats de la cerca

Vida i obra Cursà estudis de filologia francesa a la Universitat de Barcelona, que completà amb estudis de lingüística aplicada a les universitats de Caen i Estrasburg Professora d’institut, es dedicà posteriorment a l’ensenyament de llengües estrangeres És collaboradora de diferents mitjans de comunicació El País , La Vanguardia , L’Avenç , El Periódico de Catalunya , Catalan Writing , etc La seva trajectòria com a narradora començà amb la novella No se sap mai 1996, i ha continuat amb Com unes vacances 1998, premi Prudenci Bertrana i Cavall Verd, Tot un caràcter 2001, Millor que no m’ho…

Membre de la Companyia de Jesús 1903, ordenat de sacerdot el 1920, a Sarrià Fou professor al collegi d’Oriola 1912-16 i a l’Institut Químic de Sarrià 1921-25 El 1925 fou nomenat sotsdirector de l’Observatori de l’Ebre Roquetes, que dirigí fins el 1936 El 1930 la Santa Seu li confià la creació d’un observatori a Addis Abeba, però el projecte fou suspès per la situació política etiòpica El 1936 fou destinat a Amèrica i s’establí a l’Argentina, a Buenos Aires El 1935 fundà l’observatori geofísic de San Miguel, prop d’aquesta ciutat, que dirigí fins el 1944 Reprengué el treball…

Deixeble del pintor Ermengol Ballvé i dels escultors Josep Janés i Antoni Miró i Roca Se n'anà aviat a Madrid ~1885, on residí uns quants anys El curs 1890-91 estudiava a la Llotja barcelonina Es presentà amb un Retrat a la Segona Exposició General de Belles Arts de Barcelona, el 1894 Aquell any, a Tarragona, conegué Santiago Rusiñol, que l’any següent el protegí a París, on Mani anà, pensionat per l’ajuntament de Tarragona, acompanyat del seu amic el pintor Pere Ferran Novament a Madrid, el 1896 envià un Cap d’estudi a la Tercera Exposició de Belles Arts de Barcelona es relacionà amb alguns…

Doctor en història per la Universitat de Barcelona i llicenciat en filosofia Exerceix de professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona És especialista en la Guerra Civil Espanyola i la postguerra Fou delegat del Centre d’Història Contemporània de Catalunya en la recuperació de la documentació catalana a l’exili 1985-91 i el primer director del Museu d’Història de Catalunya 1996-2000 L’any 2006, la Generalitat el nomenà coordinador general del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre Entre les seves obres destaquen La repressió a la guerra…

Es formà sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes i de Miquel Tarradell a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1986 i de la qual fou professor titular des del 1990 i, des del 2003, catedràtic d’arqueologia La seva activitat de recerca se centrà en l’estudi de la protohistòria de la Mediterrània occidental, particularment en el desenvolupament dels estats ibèrics i la seva dissolució en època romana republicana També treballà sobre la cultura talaiòtica de l’edat del ferro Entre les seves publicacions cal destacar El jaciment protohistòric d’Aldovesta Benifallet i el comerç…

Professor d’arquitectura del paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès des del 1982 i del Màster d’Arquitectura del Paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona des del 1987, amb Joan Roig i Duran Barcelona 1954 fundà el 1981 un estudi que projectà el cementiri de Roques Blanques, al Papiol 1987, i, a Barcelona, els parcs de la Pegaso 1987 i del Nus de la Trinitat 1992, el pont sobre el Besòs 1989, la seu central del RACC 1996 i la biblioteca Sallent 1992 És autor també dels parcs Catalunya de Sabadell 1985, Central de Sant Cugat 1987-92, del passeig…

Fou el resultat de la fusió d’ Unión de Explosivos Río Tinto  i Cros L’any 1994 vengué la primera d’aquestes empreses, afectada de fortes pèrdues, al grup holandès Pallas Invest, i el 2005 absorbí el Grupo Aragonesas i el 2006 Derivados Forestales Group XXI, operacions que la convertiren en la primera empresa química de capital espanyol no petroquímica Té quatre línies de producció química bàsica, química intermèdia, plàstics i farmàcia L’any 2015 tenia onze fàbriques que ocupaven uns 1400 treballadors als Països Catalans eren a Almussafes Ribera Baixa, Cardona Bages, Cerdanyola Vallès…

En ésser tallat, el bulb desprèn un oli volàtil sulfurat que produeix llagrimeig per irritació de la conjuntiva La ceba és una de les plantes més conegudes i apreciades als països mediterranis, on el bulb entra en la composició de la majoria dels menjars i és pres de moltes maneres sofregit, estofat, bullit, escalivat, cru, etc també té fama com a planta medicinal, i ha estat usada en el tractament de l’asma, l’ascites, la diabetis, la hidropesia, la hipertensió, etc Originària de l’Àsia central, ja era conreada pels caldeus vers el 2000 aC Planta de fàcil conreu, prefereix els climes càlids…

Fou integrant del Club Nàutic Amposta 1981-2015 i també competí pel Club Natació Banyoles 1985 El 1983 fou campió d’Espanya júnior en vuit amb timoner i en quatre sense timoner, categoria en la qual fou sisè al Campionat del Món júnior el mateix any En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya en quatre scull 1984, vuit amb timoner 1985 i quatre sense timoner 1986, i fou subcampió estatal en quatre amb timoner 1985 En competicions internacionals, que disputà fins el 1996, fou subcampió del món sub-23 en quatre scull pes lleuger 1985 i quatre sense timoner pes lleuger 1986, i vuitè en…

Es definia com a ecologista, pacifista, llibertari, nacionalista i partidari d’una democràcia de base Impulsà la creació d’un partit ecologista estatal i s’integrà en la federació Los Verdes, però poc després del I Congrés de la federació celebrat a Cardedeu el 1985 se’n donà de baixa en desacord amb el model organitzatiu del nou partit El 1986 signà amb aquesta federació el Pacte de l’Ebre, que establia que Los Verdes no actuarien en l’òrbita catalana, ni AV-MEC a la resta de l’Estat En les eleccions legislatives de 1986 obtingué 22839 vots Però el 1987 AV-MEC considerà que el…