Resultats de la cerca

Església parroquial del nucli de Sarrià de Dalt o centre històric del municipi L’edifici actual és fruit d’una ampliació feta al segle XVI d’un edifici anterior del qual es conserven només restes a la façana i inici dels laterals Té un campanar de torre amb coberta piramidal i ha sofert altres transformacions en temps moderns La parròquia és documentada des del segle XI com “Sancti Pauli de Sarriano” , sobretot en la documentació de Sant Pere de Galligants, monestir que tenia el domini de la parròquia El terme en canvi consta com de domini reial Modernament el nucli més important…

El lloc fou donat a poblar el 1191 per Albert de Castellvell, senyor del terme, i el castlà Arnau de Fenollar, a Ramon de Riudoms Formà part, doncs, de la baronia de Castellvell, després dita d’Entença, dins l’extens terme de Tivissa El 1324, com tota la baronia d’Entença, Vandellòs s’integrà al comtat de Prades Bé que segurament el castell és anterior al 1300, no se’n té constància fins el 1350, que l’infant Pere, comte de Prades, deslliurà els veïns de Vandellòs de l’obligació d’ajudar a fortificar Tivissa en canvi de collaborar en les obres de fortificació del mateix castell…

Situada dins l’antic terme del castell de Sant Mateu de Bages, al lloc de Vilalta No degué passar de capella rural vinculada al mas Vilalta El domini de l’església passà del fundador a la canònica de Vic El lloc i l’església apareixen documentats el 31 de desembre del 1063, quan es jurà el testament d’Ademar Guitard sobre l’altar de Sant Pere de Vilalta el mateix dia que el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, consagrava l’església En el testament Ademar donava voluntàriament l’alou de Vilalta, amb cases, torre, terres i vinyes i l’església a Sant Pere de Vic i a la seva canònica…

El llogaret de la Pobla de Ferran és situat a la banda nord-occidental del terme, sobre un petit tossal de 705 m d’altitud Aquest indret, pràcticament deshabitat des de l’inici d’aquest segle, s’originà a l’edat mitjana a l’entorn d’un castell, del qual s’ha localitzat fins a l’actualitat una referència documental ja tardana Consta que a la darreria del segle XIV, en concret l’any 1384, el ciutadà barceloní Jaume Galliners permutà amb el monestir de Santes Creus el castell de la Sala de Comalats pel de Ferran, ambdós situats dins la vegueria de Montblanc D’aquesta antiga fortalesa en resta…

El lloc i el castell de Corbera són documentats per primera vegada l’any 1153, en la donació del castell de Miravet a l’orde del Temple L’església parroquial és coneguda des de l’any 1279, en què el capellà de Corbera apareix en la comptabilitat de la dècima papal El 1314 la parròquia de Corbera fou visitada pel bisbe de Tortosa Francesc de Paolac El temple romànic era situat al poble antic, on ara hi ha l’església barroca de Sant Pere, malmesa durant la guerra civil de 1936-39 La nova parròquia de Sant Pere, construïda a la part nova després de la guerra, és un edifici de construcció moderna…

L’església parroquial de Sant Marc és situada al poble de Montanui, fora del recinte del nucli urbà primitiu En la seva forma actual, cal datar aquest edifici a partir del 1746, data que figura en el seu portal Conserva de la construcció alt-medieval només, probablement, el perímetre del seu absis, poligonal com el de Sant Llop d’Escané o el de Sant Capràs de Denui, i el campanar de torre, adossat a l’angle nord-oest de la nau, en el qual es veuen tres cornises bisellades, a diferent alçada, decorades amb escultures de caps als angles de les cornises dels nivells primer i segon…

El 1285 el canonge de la seu de Barcelona Arnau de Picalquers va fundar un benefici a la capella de Sant Jaume de la parròquia d’Esplugues S’hi havia de celebrar misses per la seva ànima i per la de Berenguer de Santa Oliva El 1371 el beneficiat Bernat Martina, volia que hom adscrivís un terme propi a la capella El 1712 era destruïda i el 1726 el bisbe de Barcelona traslladà el seu benefici a l’altar de Sant Mateu de la parròquia d’Esplugues El 1773 es reconstruí la capella i tornà a tenir beneficiat, fins a mitjan segle passat Es troba al costat de l’antic castell de Picalquers, ara conegut…

Nascut en una família humil, dedicà tota la seva vida al flamenc, gènere en què destacà com a cantaor i també com a investigador i divulgador Sense ell, molts tipus de cant flamenc s’haurien perdut Quan començà a cantar es feia anomenar "Niño de Rafael", però posteriorment es canvià el nom pel de "Niño de Mairena" i finalment es quedà amb Antonio Mairena Proclamà que els seus principals mestres havien estat Manuel Torre i Joaquín de la Paula Entre els diversos premis lloant la seva tasca de divulgador i cantaor destaca la prestigiosa Llave de Oro del Cante, que li fou concedida l…

Provinent de la seu de Tarragona, obtingué la plaça d’organista de la catedral de Barcelona el 20 de novembre de 1636, ciutat on residí fins el 1642 Posteriorment anà a la seu de València, on obtingué la plaça de segon organista, com a ajudant d’Andreu Peris, el 1645 exercí aquest càrrec fins el 1665, any en què demanà la jubilació a causa del seu mal estat de salut Fou substituït per Joan B Cabanilles al juliol del mateix any Morí a València el 20 o el 21 de juliol de 1672, i fou enterrat a la seu d’aquesta ciutat Cal no confondre’l amb un altre Jeroni de la Torre que actuà…

Constituït a l’agost del 1953, nasqué arran de la fusió de tres clubs de la població el CF Torrassenc, fundat el 1917 el CF Recreatiu Collblanc, fundat el 1924, i el CF Tecla Sala, fundat el 1944 El primer president fou Amadeo Canela El terreny de joc es trobava a Torre Melina Després d’una primera temporada en categoria territorial, jugà tres temporades consecutives a tercera divisió En l’edició 1954-55 es classificà en tercera posició, i en les dues següents, en cinquè lloc Al juliol del 1957 es fusionà amb el CD Santa Eulàlia i amb la UD Hospitalet i originà el Centre d’Esports l’…