Resultats de la cerca

Després de jugar al juvenil i al primer equip del CE Granollers, desenvolupà la seva carrera al RCD Espanyol, des de la temporada 1967-68 fins a l’edició 1976-77, en què es retirà Jugava de lateral en ambdós costats i disputà 156 partits de Lliga Disputà un partit amb la selecció espanyola absoluta i deu amb l’olímpica Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 Jugà, en una ocasió, amb la selecció catalana

Pionera del futbol femení, disputà amb el Futbol Club Barcelona el que es considera el primer partit de futbol femení a Catalunya, el 25 de desembre de 1970 al Camp Nou, contra la Unió Esportiva Centelles Deixà la pràctica activa al cap d’uns mesos i, del 1982 al 1997, fou relacions públiques del subcomitè de futbol femení de la federació catalana Entre el 1991 i el 1993 fou vocal de la junta de la Mutual Esportiva

Inicialment s’anomenà Grupo Bolchevique-Leninista de Barcelona Era format bàsicament per estrangers seguidors de la tendència Molinier Collaborà amb el Partit Obrer d’Unificació Marxista , tot i que aquest no els admeté com a fracció Estigué enfrontat amb la Sección Bolchevique-Leninista de España , considerada el grup trotskista més ortodox, però el 1943 tots dos s’unificaren a l’exili francès A Barcelona editaren Le Soviet 1937-1938 i a l’exili de París, Nuevo Curso 1939

L’autor hi tracta del tema de l’educació i reacciona amb contundència contra el món de la sofística, en un moment que aquesta escola havia assolit uns èxits notables Hi ha sobretot una paròdia burlesca de Sòcrates el filòsof tenia cercles hostils que militaven en el partit polític del qual Aristòfanes era partidari entusiasta, que, tanmateix, sembla que no s’ajusta a la realitat Els núvols ha estat traduïda al català per MBalasch ‘Les bromes’, 1970

Fou anomenada també govern, partit o corregiment de València Comprenia l’Horta excepte Picassent, Alcàsser, Silla i Beniparrell, que eren de la governació d’Alzira, el Camp de Túria, els Serrans, amb Sinarques, i el Racó i part de la Foia de Bunyol Xiva, Xest, Bunyol, Godelleta i Setaigües i de l’Alt Palància Sogorb, Altura, Xèrica, Navaixes, Gàtova, Marina, les Alcubles, Sacanyet, Begís i Teresa de Begís fou suprimida definitivament el 1833, amb motiu de la divisió provincial

Atret en un principi pel sindicalisme, ingressà al partit comunista i en 1931-33 fou empresonat Posteriorment, la lectura de Nietzsche i Kierkegaard determinà un canvi de les seves inquietuds, així com el contingut de la seva obra literària, de caire existencialista De la seva obra cal esmentar les novelles Kaigō ‘Trobada causal’, 1952, Jiyū no kanata de ‘A l’altra banda de la llibertat’, 1954 i Kamen no shita ni ‘Sota la màscara’, 1971, autobiogràfica

Comte de Vitte Nomenat ministre de finances 1892, portà a terme una política de reformes per tal de crear una infraestructura capaç de permetre la industrialització del país i atreure les inversions estrangeres Negocià la pau de Portsmouth amb el Japó Nomenat president del consell de ministres 1905, reprimí el moviment revolucionari del 1905 Tanmateix, Nicolau II el féu responsable del triomf del partit constitucional democràtic a les eleccions per la duma del 1906, i el destituí

Fou deixebla de MGor'kij, cunyada de VMajakovskij i muller de LAragon Una bona part de la seva producció reflecteix l’ambient de la Segona Guerra Mundial actuà en la Resistència com a membre del partit comunista, de la qual destaquen Bon soir Thérèse 1938, Le cheval blanc 1942, Le premier accroc coûte deux cents francs premi Goncourt 1944, la trilogia L’âge de nylon 1959-63 i Le rossignol se tait a l’aube 1970

Perit industrial, i militant socialista des del 1962, amb la fi del franquisme impulsà la reconstrucció de la Federació Socialista de Catalunya PSOE i n’esdevingué primer secretari Diputat a corts 1977, 1979, 1982 i 1986 i conseller sense cartera de la Generalitat provisional 1977-80, afavorí el procés unitari que donà lloc al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Fou senador per la província de Barcelona 1989-93 És autor de  La discontinuidad del cambio  1985

Advocat i diputat del partit liberal, sota Carles II de Romania fou cap de govern en 1934-37 i en 1939-40, i dimití aquest darrer any arran de l’annexió soviètica de Bessaràbia Ambaixador 1940, el 1946 representà Romania en la conferència de pau de París com a ministre d’afers estrangers 1945-47, càrrec que dimití per les pressions dels comunistes, després de la pujada al poder dels quals 1948 fou empresonat 1950-55