Resultats de la cerca

A partir dels anys vuitanta, l’arquitectura, el disseny i les arts plàstiques van entrar en un període particularment intens que coincidí amb una conjuntura econòmica favorable, la consolidació dels lligams amb Europa i el fenomen de la mundialització, fets que han comportat el reconeixement del valor cultural i cívic de les arts i, consegüentement, l’increment de la seva presència tant en la vida privada com en la pública L’art internacional penetra en l’àmbit dels Països Catalans a través dels seus creadors i dels mitjans de comunicació i, viceversa, l’art català troba cada cop més…

La decoració escultòrica aplicada a l’arquitectura al final del segle XVIII i inici del XIX està constituïda fonamentalment per obres importades d’Itàlia, i tot i així fou molt escassa Durant la primera meitat del segle XIX en un nou context polític, Barcelona va trobar l’ocasió per a l’enlairament d’una nova ciutat en què es realitzaren obres importants Tant els edificis públics com els privats reclamaren la participació de l’art escultòric Es va treballar principalment en terracuita verge, sense vernís ni esmalt, encara que hi hagué excepcions En algunes ocasions s’utilitzà el ferro colat,…

L’edifici És un temple de planta basilical de tres naus, capçades per tres absis semicirculars, i amb transsepte Les naus tenen voltes de canó, que recolzen sobre pilars cruciformes i arcs torals de mig punt També té volta de canó el transsepte, on destaca, al punt d’intersecció amb la nau, una cúpula semiesfèrica sobre trompes que a l’exterior es tradueix en un cimbori Els absis, que s’obren mitjançant un arc en gradació, tenen voltes de quart d’esfera Menys al sector del transsepte, a l’exterior conserva la decoració llombarda Aquesta consisteix en sèries d’arcuacions cegues que formen un…

El sector de la costa de Tramuntana és molt articulat de llevant a ponent es destaquen el port d’Addaia, al límit amb Maó, els arenals d’en Castell i de s’Olla, la península de s’Albufera, que tanca per llevant l’ampli port de Fornells, obert entre sa Mola 122 m alt i el cap de Fornells, la cala de Tirant, la península del cap de sa Cavalleria 90 m alt, enfront de l’illa des Porros, les platges de sa Cavalleria i de Ferragut, de Binimellà, l’espectacular cala Pregonda, cala Barril amb l’illa de ses Bledes, i cala en Calderer, límit amb Ferreries La costa de Migjorn comprèn un sector oriental…

El castell Es dreça a uns 220 m d’altitud en un indret estratègic, a l’entrada del pas de Barrufemes, dominant el curs de l’Ebre De gran perímetre, el castell consta de diverses parts Un ampli recinte descobert, però emmurallat, que conté la cisterna i l’entrada al castell, per un corredor entre muralles Des d’aquest recinte es passa, a través del corredor del cos de guàrdia, al pati d’armes, envoltat per diverses dependències quadres i dormitoris a llevant i per una ferma muralla que dona a l’exterior a ponent A tramuntana, dins aquesta segona part o recinte, hi ha una sala apaïsada, amb…

Situació Vista aèria del conjunt catedralici amb l’església de Sant Miquel i l’edifici del deganat ara museu en primer terme ECSA – M Catalán El conjunt catedralici de la Seu d’Urgell és situat al centre de la població de la Seu d’Urgell, i constitueix un dels conjunts catedralicis alt-medievals més ben conservats del nostre país JAA Mapa 34–10215 Situació 31TCG735908 Consideracions entorn del conjunt catedralici de les esglésies d’Urgell De les esglésies que formaven el conjunt de les primeres catedrals, abans de la renovació duta a terme al començament del segle XI per sant Ermengol, avui…

Situació Façana de l’església un cop restaurada ECSA - J A Adell La capella de Sant Lliser de Virós es troba a l’indret de les bordes de Virós, a uns 3 km del poble d’Araós, per la carretera que puja al bosc de Virós MLlC Mapa 34-9182 Situació 31TCH588100 Història El lloc de Virós apareix ben documentat durant tota l’edat mitjana És un dels indrets esmentats, com a parròquia de la vall de Tírvia, en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell L’any 1075, el riu de Virós és esmentat com a límit, per ponent, de la parròquia d’Ainet de Besan Per un altre document sabem que Guillem Arnau, bisbe d’…

Situació Vista de la part meridional de Sant Llorenç de Fontcalçada L’edifici té vestigis d’època preromànica J M Masagué La capella de Sant Llorenç és situada a l’extrem nord-oest del terme de Sant Cugat prop del de Rubí, en un terreny planer i al costat de la masia restaurant de Ca n’Ametller A poca distància passen l’autopista A-7 i la via dels Ferrocarrils de la Generalitat que uneix Barcelona amb Terrassa Mapa 36-16420 Situació 31TDF208926 Per arribar-hi cal situar-se al quilòmetre 15,450 de la carretera que va de Sant Cugat a Rubí carretera de Gràcia a Manresa, d’on parteix el camí…

Situació Angle nord-est del recinte murat que conté, al nivell superior, les restes de l’església de Sant Martí ECSA - JA Adell Les restes de l’església de Sant Martí es troben dins el conjunt, totalment en ruïnes, del castell de Castelló de Meià, situat al cim d’un esperó rocallós que domina el coll del serrat que separa la vall d’Ariet de la vall de Meià Mapa 33-13328 Situació 31TCG329502 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix descrit en la monografia anterior JAA Història Encara que hi ha notícies contradictòries, aquesta església degué ser la parroquial del terme del castell…

Situació Façana de ponent de l’església, que mira a la plaça del Castell ECSA - M Catalán L’església parroquial de Santa Maria, prop del castell, presideix el poble de Vallfogona de Riucorb Mapa 34-15390 Situació 31TCG530030 L’itinerari per a arribar a l’indret és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent CPO Història La parròquia de Santa Maria de Vallfogona és documentada per primera vegada en les llistes de parròquies del bisbat de Vic de la darreria del segle XI i el començament del segle XII Pertangué a aquest bisbat fins el 1957, en què s’integrà a l’arxidiòcesi de Tarragona…