Situació
Façana de ponent de l’església, que mira a la plaça del Castell.
ECSA - M. Catalán
L’església parroquial de Santa Maria, prop del castell, presideix el poble de Vallfogona de Riucorb.
Mapa: 34-15(390). Situació: 31TCG530030.
L’itinerari per a arribar a l’indret és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent. (CPO)
Història
La parròquia de Santa Maria de Vallfogona és documentada per primera vegada en les llistes de parròquies del bisbat de Vic de la darreria del segle XI i el començament del segle XII. Pertangué a aquest bisbat fins el 1957, en què s’integrà a l’arxidiòcesi de Tarragona.
La referència directa més antiga és de l’any 1188, en què Gombau d’Oluja i Ermengarda, senyors del castell de Vallfogona, donaren a Santa Maria de Vallfogona i al seu sacerdot anomenat Bernat una peça de terra situada al costat de l’església perquè s’hi construís un cementiri i cases. L’any 1191 s’hi fundà un benefici, en determinar Gombau d’Oluja que un cop hagués mort, els templers, als quals havia donat el castell, establissin a l’església de Santa Maria de Vallfogona un sacerdot perquè oficiés missa cada dia. El donat Domènec de Vallfogona, l’any 1249, instituí dues llànties votives perquè cremessin perpètuament a l’església de Santa Maria de Vallfogona.
Segons R. Corbella, el temple sofrí algunes reformes i ampliacions al final del segle XIII, quan probablement fou allargada la nau ben bé un terç. També diverses deixes testamentàries de mitjan segle XIV testimonien que s’hi estaven fent reformes. Entre el 1366 i el 1371 es bastí a l’església una capella dedicada a santa Caterina.
Fou rector de la parròquia de Vallfogona entre el 1607 i el 1621 el famós poeta Francesc Vicent Garcia, conegut com “el rector de Vallfogona”, que feu importants reformes a la fàbrica primitiva. (JFS)
Església
La parròquia de Santa Maria és una església d’una sola nau capçada a llevant per un presbiteri afegit al segle XIX. La nau actual, construïda totalment de carreu ben aparellat, mesura 16 m de llargada, 8 m d’amplada i també 8 m d’alçada; és coberta amb volta de canó de perfil apuntat que arrenca d’una imposta motllurada (ara repicada). Probablement, la capçalera original era plana.
A ambdós costats de la nau primitiva s’han obert capelles, tres de les quals (dues al nord i una al sud) sobresurten lateralment, i n’hi ha dues (situades al sud) encastades al mur. Al costat de tramuntana, tocant al presbiteri, hi ha la que va ser capella de Sant Llorenç, on els senyors del castell fundaren un benefici. Durant molts anys havia estat tapiada, fins que una restauració recent l’ha oberta de nou. Ara, a l’interior, hi ha col·locat l’escut d’un comanador hospitaler de Vallfogona que la presidia antigament.
Al peu de la nau hi ha un cor elevat sobre una volta de creueria. L’arc transversal on descansa aquesta volta carrega sobre dues columnes adossades al mur, una de les quals té la mateixa robustesa i les mateixes proporcions que les que aguanten els arcs de l’anomenada “sala de les arcades” del castell.
Portal principal de l’església, obert al mur de ponent, ornat amb columnes, capitells i una arquivolta, que segons la tradició procedeixen de l’antiga ermita de Sant Pere dels Bigats.
ECSA - M. Catalán
La portalada principal és situada al bell mig de la façana de ponent. Antigament, era a tramuntana, on ara hi ha la capella de Santa Bàrbara que al segle XVII va fer construir Francesc Vicent Garcia, el qual també va obrir la porta renaixentista del costat (avui tapiada). L’orientació primitiva de la porta, de fet, és la més lògica si hom accedeix al temple des del poble, que quedava totalment en aquell costat. A ponent hi devia haver una porta secundària que comunicava amb el fossar i el castell. Els elements arquitectònics medievals que ara emmarquen aquesta porta del mur de ponent, un arc de mig punt i les dues columnes que sostenen una arquivolta, hi foren col·locats posteriorment. Segons la tradició procedeixen de l’antiga ermita de Sant Pere dels Bigats, que fou tancada per ruïna l’any 1780; altrament ho delata la manera matussera com fou muntada la porta, amb les bases de les columnes de l’arquivolta de cap per avall.
A la dreta d’aquesta porta, a l’altura de la imposta, hi ha una pedra amb una inscripció del 1311 que cita i transcriu R. Corbella de la següent manera: “ANNO DOMINI MCCCXI, BERARDUS ELIES PRESBYTER FECIT FIERI ISTUD OPUS, CUIUS ANIMA REQUIESCAT IN PACE AMEN”. El mateix Corbella explica que el 1311 un prevere anomenat Berart Elies feu construir un pòrtic (“arrambat a la mateixa façana de l’església i format per quatre arcs d’estil gòtic”) en aquell indret per aixoplugar els sarcòfags de la comunitat de preveres, i que la làpida correspon a la inauguració d’aquell pòrtic que ara ja no existeix.
Entre el 1760 i el 1765, a l’angle sud-oest del temple fou aixecada l’actual torre del campanar. Aquesta construcció degué modificar i mutilar la primitiva façana, com es pot apreciar en les restes del coronament. Era un frontispici en pinyó resseguit d’una cornisa amb permòdols esculpits, coronat probablement per un ample campanar de cadireta (l’amplada del qual pot apreciar-se en les restes de cornisa).
La severitat i la nuesa d’aquest temple, tant a l’exterior com a l’interior (abans dels afegits gòtics i renaixentistes), s’adiu amb les construccions d’inspiració popular de mitjan segle XIII. (JFS)
Bibliografia
- Corbella, 1898, pàgs. 135-139
- Miret, 1910, pàgs. 157 i 346
- Pladevall, 1971-72, LXXI-LXXII, pàgs. 283-304
- Sans i Travé, 1980a, pàgs. 17 i 42-44
- Español, 1991, pàgs. 344-348.