Resultats de la cerca
Es mostren 4995 resultats
Maria Lluïsa Güell i López
Pintura
Música
Pintora, pianista i compositora.
Segona filla de l’industrial Eusebi Güell , primer comte de Güell, i d’Isabel López, de la família dels marquesos de Comillas Després d’una estada a París en què conegué el moviment impressionista 1885, l’any 1888 la seva família s’installà al palau Güell, al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, on es feu installar un taller i desenvolupà l’afició per la pintura Els seus quadres de motius florals, de tècnica impressionista i d’influència japonesa, obtingueren un èxit notable, i arribà a exposar a la Sala Parés Tanmateix, de les seves pintures signades sovint amb les inicials MLG, només se’n…
Frances Hamilton Arnold

Frances Arnold
Bioquímica
Bioquímica nord-americana.
Graduada en enginyeria mecànica i aeroespacial per la Universitat de Princeton 1979 i doctorada en enginyeria química per la Universitat de Califòrnia a Berkeley 1985, després de completar cursos de postdoctorat, el 1986 s’incorporà al California Institute of Technology, on ha dut a terme la seva carrera acadèmica i científica Ha esdevingut una pionera en la branca de l’ enginyeria genètica coneguda amb el nom d’ evolució dirigida , consistent en la simulació dels processos de selecció natural a través de la manipulació de proteïnes, especialment les que formen els enzims Ha orientat les…
Josep Mainar i Pons
Música
Musicòleg i historiador català de l’art.
Vida Exercí d’ebenista i dissenyador de mobles El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors i collaborà estretament amb Santiago Marco en la decoració dels interiors d’edificis oficials de la Generalitat de Catalunya Fou secretari tècnic del Foment de les Arts Decoratives 1928-47 i professor de l’Escola Massana 1966-71 Participà en diverses publicacions, com "Mirador" i "D’Ací i d’Allà", i en volums collectius sobre l’art català És autor de diversos llibres dedicats a temes tan variats com el moble Llibre del moble català , 1976 o la sardana Dins la seva obra destaquen els tres…
Trevor Pinnock
Música
Director d’orquestra i clavecinista britànic.
Format com a cantant al cor de la catedral de la seva ciutat natal, posteriorment estudià al Royal College of Music de Londres i fou membre de l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields El 1973 fundà The English Concert, formació especialitzada en el repertori antic amb criteris historicistes i amb la qual ha realitzat importants enregistraments i gires internacionals S’ha especialitzat en el repertori anglès -sobretot H Purcell i GF Händel- i també ha enregistrat obres de JS Bach, A Scarlatti, A Vivaldi i J Haydn, entre d’altres El 1985 debutà amb The English Concert al Japó -on tornà el 2001-…
Tomàs Parcerisa i Pujaló
Cinematografia
Exhibidor.
Vida El 1919 començà la seva carrera com a empresari a Sabadell arrendant el cine Cervantes i el 1922 arrendà l’Euterpe, i així s’inicià a la ciutat el sistema de projecció d’uns mateixos títols en més d’un local El 1929 consolidà la seva xarxa amb el teatre Campos, que augmentà el 1933 amb el Saló Imperial, de tal manera que passà a dominar el panorama cinematogràfic de la ciutat i en quedà només exclòs el Principal El seu fill Joan Parcerisa i Juvé 1915 – 1976, dotat d’una forta vocació envers el tecnicisme i l’instrumental de l’exhibició, convertí l’Euterpe en un dels millors cines de…
Joan Llobet i Prunés
Cinematografia
Fotògraf i cineasta amateur.
Vida D’adolescent visqué a Barcelona, però el 1926 es traslladà a Sabadell i treballà en el camp del reportatge, en el qual es consolidà més tard professionalment com a fotògraf d’estudi A la dècada del 1930 s’inicià en el cinema amateur , en què destacà pel seu humor i el seu virtuosisme tècnic Diverses obres seves guanyaren nombrosos guardons Las aventuras de Situ , medalla d’honor al Concurs nacional del CEC 1936 millor film i millor fotografia Érase una vez , premiat el 1945 pel CEC millor utilització dels recursos tècnics, millor film infantil, etc el 1946 tornà a guanyar la medalla d’…
Tomás G. Larraya
Cinematografia
Crític, pintor i dibuixant.
Vida S’inicià en la pintura i el periodisme a Cantàbria, on collaborà en el diari El Proceso 1915-17 Installat a Barcelona, creà i dirigí la revista setmanal Films Selectos 1930-36, i també escriví en Mi Revista Ilustración de actualidades 1936, de tendència anarquista, Actualidades Paramount 1935-36 i Proyector 1935-36 Parallelament fou el primer president de l’Agrupació de Periodistes Cinematogràfics 1933-36 i més tard també de l’Associació de Dibuixants Espanyols Després de la guerra seguí collaborant en publicacions com Imágenes 1945-61, Fotogramas 1946, Otro Cine 1952-75 i…
Romà Guardiet i Bergé
Cinematografia
Director.
Vida Llicenciat en física 1970 i doctorat en matemàtica 1978, el 1966 s’integrà en un grup de cinema independent i realitzà el seu primer film, el migmetratge Catarsi Residí a Nova York, on collaborà amb el grup underground Movie Motion i a Berkeley, on dirigí el curt documental Berkeley 1970 1970 Traslladat a Sydney Austràlia, realitzà el mig Yellow Flowers 1971, projecte guanyador d’un concurs convocat per l’Australian Council for the Arts De retorn a Catalunya, fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona publicà dos llibres de poesia, Segon moment d’inèrcia 1983 i…
Rafael Banquells Garafulla
Cinematografia
Actor.
Vida De petit visqué a Mèxic, on el seu pare Roberto feia de baríton de sarsuela A Barcelona cursà estudis primaris i es professionalitzà en el teatre i el cinema El seu primer film fou Nuestra Natacha 1936, Benito Perojo En una gira per Hispanoamèrica s’installà a Mèxic el 1942 i realitzà el primer film, Secreto eterno Carlos Orellana, amb el pseudònim d’Armando Dávila, que només utilitzà en aquesta ocasió Fins a la dècada de 1970 interpretà més de cinquanta títols, la majoria com a secundari, que alternà amb els escenaris, la ràdio i la televisió Es naturalitzà mexicà El 1974, amb August…
Marçal Ballús i Bertran
Cinematografia
Empresari.
Vida Llicenciat en medicina, el 1891 s’installà a Sabadell i exercí com a dentista Apassionat de la fotografia, feu coneixença amb l’exhibidor ambulant M Kaurt que li parlà el 1895 dels germans Lumière Amb el seu amic Magí Ribera marxà a París, on fou un dels primers espectadors que assistí al naixement del cinematògraf Encarregà un aparell als Lumière que arribà a Sabadell al febrer del 1897, i es feu la primera projecció pública al teatre Campos la nit del 27 d’abril durant un entreacte d’una funció de sarsuela També construí la seva pròpia barraca d’exhibició a l’actual plaça del doctor…