Resultats de la cerca
Es mostren 6874 resultats
Teatre i dansa 2019
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Introducció El 2019 va ser un any d’una certa continuïtat en els espais més representatius de l’escena catalana El projecte de Juan Carlos Martel Bayod al Teatre Lliure va arrancar amb la seva primera temporada completa, després de la polèmica dimissió de Lluís Pasqual l’any anterior La proposta trencadora de Martel havia generat moltes expectatives, ja que proposava una modernització del funcionament i la programació del Teatre Lliure La majoria de teatres van seguir amb les seves propostes artístiques, moltes de les quals es van consolidar En són exemples la Sala Beckett, que va consolidar…
La vida
La majoria dels éssers humans som sedentaris i ens caracteritzem per la creació d’espais més o menys complexos per viure o treballar En aquest sentit, cada cultura construeix una arquitectura pròpia segons les seves necessitats de vida Al llarg dels segles, al territori que avui anomenem Catalunya s’han originat diferents tipus d’edificis, des de la domus, les basíliques i els temples romans, passant pels masos, les esglésies i els castells medievals, fins arribar als gratecels, els aeroports i les grans torres de comunicació Algunes d’aquestes construccions han esdevingut tradicionals, ja…
Art 2013
Art
La funció de la cultura i el seu retorn social són especialment qüestionats en moments de crisi com els que fa uns quants anys que es pateix L’art contemporani és el que queda més malmès en la lluita pels recursos pressupostaris Tancaments i reobertures La rebaixa de les aportacions de l’Estat espanyol als equipaments culturals catalans durant el 2013 va ser d’un 50% respecte de l’any anterior, i va representar una davallada del 75% en quatre anys Mentrestant, la Generalitat de Catalunya va aplicar importants retallades, que entre el 2011 i el 2013 van sumar un 28% menys de recursos per a les…
Zoo de Barcelona
Flamencs al Zoo de Barcelona
© Fototeca.cat
Parc temàtic
Zoologia
Parc zoològic de Barcelona, fundat el 1892 i instal·lat al parc de la Ciutadella.
Provinent de la collecció d’animals que l’Ajuntament comprà a LMartí-Codolar i Gelabert, Fd’Assís Darder i Llimona en fou el primer director El zoo depenia aleshores de la Junta Tècnica dels Museus de Ciències Naturals Durant aquesta primera època l’atracció principal foren els elefants, especialment els anomenats Avi, Júlia i Perla El 1956 hom inicià una fase de modernització i d’expansió moltes gàbies foren gradualment substituïdes per espais que fossin una rèplica de l’hàbitat natural de les espècies, i el recinte s’amplià fins a les 13 ha actuals El 1966 fou incorporat l’únic gorilla albí…
plaça de Catalunya
La plaça de Catalunya, a Barcelona
© Fototeca.cat
Plaça de Barcelona, de grans proporcions, que constitueix el punt d’unió entre el nucli vell (per la Rambla i l’avinguda del Portal de l’Àngel) i el nou l’Eixample de Barcelona (pel carrer de Fontanella, les rondes, el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, els carrers de Bergara i de Pelai).
Té el caràcter alhora de zona d’esplai, de comunicació punt de confluència de línies d’autobús, de metros i de ferrocarrils i de serveis bancs, grans magatzems, cosa que n’ha fet el centre simbòlic de la ciutat Té l’origen en el pla Rovira 1859 malgrat l’aprovació del pla Cerdà per a l’eixample de la ciutat, que no preveia la plaça, el 1862 l’ajuntament en demanà la formació El permís oficial fou concedit el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal del 1888 havia estat convocat un concurs, que guanyà Pere Falqués El 1892 foren expropiats els terrenys, les cases, els cafès, els…
teoria de la decisió estadística
Matemàtiques
Teoria matemàtica consistent en una aproximació unificadora a l’estadística matemàtica, basada en el concepte de joc d’estratègia, introduït per John von Neumann el 1928, que inclou l’estimació puntual i per intervals, com també la teoria dels contrasts d’hipòtesis.
La inicià el treball d’Abraham Wald Statistical Decisions Functions 1949 En la teoria de la decisió hom empra mostres aleatòries per tal de prendre decisions enfront d’incerteses respecte a diverses accions, entre les quals n'hi ha que poden ésser considerades millors que les restants Per exemple, en el cas d’un contrast paramètric d’hipòtesis, hom farà servir una mostra del collectiu, n'observarà una realització i, en vista de la valor presa per la funció de decisió, acceptarà o rebutjarà la hipòtesi En la teoria de la decisió, doncs, hom considera d’una banda un sistema probabilitzat o…
antena
Tipus d'antenes
© Fototeca.cat
Dispositiu utilitzat en les tècniques de telecomunicació per a la captació (antena receptora) o la producció (antena transmissora) d’ones electromagnètiques.
L’emissió d’aquestes ones és aconseguida quan hom fa circular per l’antena transmissora un corrent elèctric que indueix al seu voltant un camp elèctric i un altre de magnètic ona electromagnètica que s’estén per l’espai i, si troba una antena receptora, hi indueix un corrent elèctric similar a l’original Així, doncs, l’antena és un dispositiu que transfereix l’energia elèctrica de transmissor a l’aire, en forma d’energia electromagnètica, i de l’aire al receptor, novament en forma d’energia elèctrica Els paràmetres que defineixen una antena són la impedància relació entre la tensió aplicada i…
Carles Batlle i Jordà
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
És professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a l’Institut del Teatre de Barcelona, on també exerceix com a director de Serveis Culturals, i a la Universitat Autònoma de Barcelona Membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya 1998-2005, en fou dramaturg resident 2003-04 Director de la revista Pausa en la seva tercera època, entre el 2003 i el 2009 fou director de l’Obrador, espai d’experimentació i creació dramatúrgiques de la Sala Beckett de Barcelona, i ha estat un dels patrons del festival New Plays From Europe Wiesbaden, Alemanya S’inicià amb les obres Sara i Eleonora…
,
llançadora espacial

Enlairament del STS-1 mitjançant una llançadora espacial
Nasa
Astronàutica
Sistema de transport espacial basat en la idea de coet recuperable.
Consisteix, essencialment, en un vehicle espacial de forma sensiblement similar a la d’una aeronau, que és llançat amb l’ajut de l’impuls d’un conjunt accelerador un tanc exterior més dos coets acceleradors o SRB Solid Rocket Booster , el qual se separa del vehicle quan ha estat assolida l’òrbita desitjada el tanc exterior es destrueix en caure, i els SRB són recuperats un cop completada la missió programada, el vehicle retorna a terra tot planant, i aterra en una pista de dimensions especials Etapes successives d’un vol de la llançadora espacial © Fototecacat La idea fonamental que…
Jaume Muxart i Domènech

Jaume Muxart i Domènech
© Fototeca.cat / Barceló
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1940, n’obtingué el professorat el 1945 Rebé una beca Amigó Cuyàs per a residir a París 1948 i una de la Dirección General de Relaciones Culturales per a estudiar a Roma 1952 L’any 1955 formà el Grup Taüll Exposà per primer cop el 1947 en una collectiva a Barcelona i l’any següent participà en l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid L’any 1959 participà a la V Biennal de São Paulo Posteriorment exposà a Barcelona Sala Gaspar, 1957 i 1988, Sala Dau al Set, 1981, 1984 i a Estocolm, Londres, Copenhaguen, Madrid i altres ciutats europees, i…