Resultats de la cerca
Es mostren 6327 resultats
Joaquim Michavila i Asensi
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola Superior de Sant Carles de València, exposà per primer cop el 1953 Formà part dels grups Els Set i Parpalló, i residí a Itàlia 1957, on participà en diverses exposicions Prato, 1960 Pistoia, 1961 Fou seleccionat per a participar en la Biennal de São Paulo del 1961 Dedicat a l’ensenyament, fou membre electe de l’Acadèmia de Sant Carles 1975, que presidí en 2003-07 S'inicià en paisatges i natures mortes d’influència cubista i passà a l’abstracció geomètrica arran de la seva estada a Itàlia Posteriorment derivà vers el constructivisme escultopictòric Conreà la pintura mural, el…
Sant Nazari de Cerc (Alàs i Cerc)
Art romànic
L’església de Sant Nazari de Cerc és esmentada l’any 1063 en el testament de Guitard Bernat, que deixà una vinya i dues unces d’or per signum a Sant Nazari en el mateix document deixà l’alou de Cerc “ cum ipsa ecclesia de Sancti Nazarii, de termino de Alasso usque ad Ventinax vel in Siger ” al seu fill i a la seva muller, i, després d’ells, a la canònica de Santa Maria de la Seu La publicació sacramental d’aquest testament fou jurada sobre l’altar de l’església de Sant Nazari, fundada a la vila de Cerc Pocs anys després, el 1066, el bisbe Guillem i els canonges de Santa Maria de…
Guàrdia Manresana o de Collbaix (Sant Joan de Vilatorrada)
Art romànic
Aquesta guàrdia tenia la missió d’informar la ciutat de Manresa i transmetre la informació a la resta del Bages, ja sigui al castell de Callús, al castell d’Or o a la guardiola de Sant Fruitós Era comunicada amb un seguit de castells i guàrdies que anaven des del castell de la Guàrdia de Montserrat, a Castellfollit i Guardiola, i les guàrdies de Coll d’Arbós, de Vallformosa El fet d’ésser al límit del terme de Manresa fa que surti esmentada en les dues delimitacions que es conserven dels termes d’aquesta ciutat El primer, del 978, que després de passar per la serra de Montcunill…
Calixa Lavallée
Música
Compositor i pianista canadenc.
Nasqué en una família de músics El seu pare, fabricant d’instruments, li donà les primeres lliçons de música Dels seus tres germans, Charles era director, Joseph trombonista i Cordelia cantant El 1855 Calixa es traslladà a Mont-real per estudiar piano i el 1857 viatjà als EUA, on començà a treballar com a músic en un teatre ambulant Durant la guerra civil nord-americana fou músic de banda en un regiment unionista Entre el 1873 i el 1875 estudià al Conservatori de París amb AF Marmontel Tornà al Quebec el 1863 i treballà com a pianista acompanyant i director de cor Esdevingué una figura…
Juli Pons i del Castillo
Música
Pianista i compositor.
Vida Fou un dels deixebles més importants d’Enric Granados, a l’acadèmia del qual estudià En aquest centre obtingué el Gran Premi Extraordinari i la Medalla d’Or, i més tard hi exercí de professor de piano També estudià harmonia amb A Nicolau i composició amb A Barberà, a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Charles Koechlin a París Debutà el 1916 a Barcelona i realitzà una carrera brillant S’inicià com a concertista a la Sala Granados i a la Sala Mozart, punts de partida dels seus concerts a Barcelona Més tard actuà periòdicament al Palau de la Música de Barcelona, i…
Joan Balcells i Garcia
Música
Compositor i director coral català.
Vida Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià harmonia amb A Nicolau i contrapunt i fuga A partir del 1912 fou professor de solfeig a la mateixa escola i també mestre de capella de Sant Felip Neri de Gràcia, a Barcelona Assumí la direcció de l’Orfeó Gracienc des de la seva fundació 1903 i n’ocupà el càrrec, sense comptar la interrupció a causa de la Guerra Civil, fins que els problemes de salut l’obligaren a delegar Antoni Pérez i Simó per a aquesta responsabilitat Fou compositor bàsicament de peces corals i cançons, entre les quals destaca Volant la senyera , amb text…
Werner Egk
Música
Compositor alemany.
Estudià a Augsburg, Frankfurt i Munic En aquesta darrera ciutat fou deixeble de Carl Orff i escriví les primeres partitures de música incidental Després de dos anys a Itàlia 1925-27 i una breu estada a Berlín 1928, tornà a Munic Allí estrenà l’oratori Furchtlosigkeit und Wohlwollen 'Temor i benvolença' el 1931 i més tard les òperes Die Zaubergeige 'El violí màgic' 1935 i Peer Gynt 1938, que tingueren un notable èxit i li donaren popularitat Aquest reconeixement, però, cresqué el 1936 amb la composició de l’obra orquestral Olympische Festmusik , realitzada amb motiu dels Jocs Olímpics de…
Mirna Lacambra i Domènech
Música
Soprano.
Estudià cant al Conservatori de Música del Liceu amb E Kemeny El 1959 debutà a Sabadell amb La bohème i dos anys després fou la Micaela de Carmen a Barcelona Més tard es presentà a Madrid i es traslladà a Alemanya, on cantà en diversos teatres, especialment a Dortmund, que acollí unes reeixides representacions d’ Il Trovatore El 1975 estrenà al Gran Teatre del Liceu Rondalla d’esparvers , de J Ventura i Tort, òpera basada en l’obra homònima de Josep Maria de Sagarra Actuà sovint a San Francisco, on cantà Carmen amb P Domingo, i també al Teatro de Bellas Artes de México, on el 1981…
Josep Lluís Badal i Franco
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filologia catalana, és professor de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari Collaborador en revistes de crítica literària, entre d’altres Els Marges 1989-92, ha publicat l’edició crítica de La novella històrica en la literatura catalana 2013, de Maurici Serrahima En el vessant de la literatura infantil ha publicat, entre d’altres, El pirata Gorgo 2009, L’orquestra Ursina 2012 i tres volums de la sèrie Jan Plata La crida dels pirates , 2013, premi Josep Maria Folch i Torres 2012 El sabre de Serapió , 2014, i La mort i la violeta , 2014 En literatura per a…
Ueli Steck
Alpinisme
Alpinista suís.
S’inicià molt jove en l’escalada, amb divuit anys obrí una nova via a la cara nord de l’ Eiger , notable per la dificultat 1800 m de desnivell de roca i gel, cim que escalà un total de quaranta-una vegades Dedicat des de molt aviat a l’alpinisme extrem, aconseguí un gran nombre d’ascensions de màxima dificultat en un temps rècord era conegat amb el sobrenom de la Màquina Suïssa , que sovint duia a terme tot sol i sense cordes Entre d’altres, escalà el mont Cerví en menys de dues hores, el Shisha Pangma en deu hores o l’Annapurna en vint-i-vuit hores, ascensió per la qual fou guardonat amb el…