Resultats de la cerca
Es mostren 9602 resultats
Dos fragments d’un sarcòfag del tipus Leucadius (Tarragona)
Aquests fragments foren localitzats a la necròpoli paleocristiana entre els anys 1924-25, i actualment es conserven a la reserva del Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb els núms d’inv P 448 A i P 449 B Són de pedra calcària i les seves mides són 0,27 × 0,31 m A i 0,15 × 0,195 m B Es poden datar vers els anys 410 i 440 Els dos fragments podrien pertànyer a una mateixa peça El primer mostra parcialment una figura similar al Moisès del sarcòfag de Leucadius, i el segon presenta restes d’una petita figura acèfala, mig agenollada, igual a la figura d’Isaac del mateix sarcòfag Som,…
punt
Música
Signe de notació musical amb significats diversos.
Quan va situat a continuació d’una figura o silenci, n’augmenta el valor una meitat si hi ha dos punts, el segon equival a la meitat del primer punt i, per tant, a la quarta part de la nota o silenci El punt es pot substituir per una lligadura que uneixi dues notes d’igual nom, si la segona val la meitat que la primera Gràcies al punt és possible convertir el sistema d’equivalències de les figures, que és de relació binària, en un de relació ternària així, una figura amb punt sempre val el triple de la següent sense punt, i una figura sense punt val la tercera part de l’anterior amb punt En…
txistu
Música
Instrument de vent propi del País Basc, una de les variants de la flauta medieval de tres forats que perviuen en diversos llocs del continent europeu.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon amb conducte d’aire, de bisell És fet de fusta de boix o de banús actualment també se’n fan de materials sintètics o de metall Té uns 43 cm de llargada i de 2 a 3 cm de diàmetre, una embocadura de bisell i un total de tres forats digitals 2 + 1 A la part inferior del tub hi ha una anella per al dit anular, que facilita la subjecció de l’instrument El músic, anomenat txistulari , el toca amb una sola mà, habitualment l’esquerra, mentre amb l’altra toca el tamborí que du penjat al braç esquer re El so del txistu està estretament lligat a les més…
Alfons de la Cerda
Història
Pretendent al tron de Castella, fill de Ferran de la Cerda i de Blanca de França.
Mort el seu pare 1275, primogènit baró d’Alfons X de Castella, intentà d’ésser reconegut hereu, però les Corts de Castella proclamaren successor Sanç, segon fill d’Alfons X 1276 Conduït per la seva mare i per la seva àvia Violant d’Aragó, cercà refugi, amb el seu germà Ferran, als regnes de Pere II de Catalunya-Aragó, besoncle seu, amb la intenció de passar a França, però Pere II retingué els infants com a ostatges al castell de Xàtiva i obtingué, així, avantatges diplomàtics d’Alfons X tractat de Campillo i tractat d’Ágreda , 1281 El successor de Pere II, Alfons II, arran del pacte imminent…
Caterina de Mèdici
Història
Reina de França.
Filla de Llorenç de Mèdici, duc d’Urbino Es casà 1533 amb el futur Enric II de França Després de la mort del seu marit 1559 i del curt regnat del seu fill gran Francesc II 1560, dirigí la política francesa, tant durant la regència 1560-63 com en la resta del regnat del seu segon fill Carles IX 1560-74 Inicialment 1560-67, aconsellada pel canceller Michel de l’Hôpital, afavorí una política de conciliació entre el partit catòlic representat pels Guisa i el protestant els prínceps hugonots de la casa de Borbó Però no pogué evitar el renovellament de les guerres de religió Davant l’…
Joan Jubí
Portada de la segona edició (1570) de l’opuscle De sacratissimo eucharistiae sacramentor opusculum, de Joan Jubí
© Fototeca.cat
Filosofia
Cristianisme
Literatura
Bisbe franciscà, teòleg, humanista i poeta.
Residí ordinàriament a la capital del Principat, al qual se sentí vinculat afectivament Predicador del lloctinent 1534-39 Frederic de Portugal, quan era provincial dels franciscans conventuals de Catalunya-Aragó, fou nomenat bisbe titular de Constantina de Numídia 1542 El bisbe Joan de Margarit el nomenà procurador seu al segon període del concili de Trento, en el qual intervingué activament Com a auxiliar de Joan de Cardona i dels seus successors, els ajudà en les visites pastorals, en l’administració dels ordes sagrats i en la predicació A Trento, ciutat on residí des del maig…
,
Paul Adrien Maurice Dirac
Física
Físic britànic.
Cursà estudis d’enginyeria a la Universitat de Bristol i es doctorà en física a la de Cambridge 1926, on fou professor de matemàtiques des del 1932 Ja existent una primera formulació coherent de la mecànica, gràcies als treballs de W Heisenberg, L de Broglie i E Schrödinger, el 1925 Dirac en desenvolupà una nova formulació de tipus matemàtic, independent d’aquella, per tal de calcular les diferents propietats de l’àtom, prenent com a base una àlgebra no commutativa El 1929 formulà, a Quantum Theory of the Electron , la teoria quanticorelativista de l’electró, substituint la usual equació de…
Sándor Csoóri
Literatura
Comunicació
Poeta i publicista hongarès.
Graduat per la Universitat Reformada de Pápai 1950, fou editor i redactor de revistes i publicacions literàries Del 1968 al 1988 fou dramaturg i guionista dels estudis estatals MAFILM El seu primer volum, Felröppen a madár ‘L’ocell alça el vol’, 1954 presentà ja els dos trets fonamentals de la seva poesia sensibilitat davant les injustícies que des del punt de vista polític es traduí en una crítica a la falta de llibertats de l’Hongria comunista, cosa que li valgué represàlies i una segura tècnica de la rima Publicà els reculls Második születésem ‘El meu segon naixement’, 1967,…
Berenguer de Cruïlles i de Mosset
Història
Senyor de Calonge (Baix Empordà) i de Bestracà (Garrotxa), fill i hereu de Gilabert de Cruïlles i de Bestracà
, a qui succeí el 1350 sota la tutoria de la mare Agraïda de Mosset.
Vers el 1368 vengué Bestracà a Pere Blan, i el 1371 Calonge fou reincorporat a la corona per Pere III de Catalunya-Aragó Féu les primeres armes en la guerra contra Castella a Carinyena, el 1363 el 1371 fou almirall a Sardenya i lluità a Càller contra els Arborea el 1375 actuà d’ambaixador a França prop del duc d’Anjou Dirigent de l’oposició a la cort de Montsó del 1383, després serví Joan I, i el 1391 fou camarlenc del rei Martí a Sicília, on es distingí en la repressió de la revolta dels barons enemics de la corona catalanoaragonesa Fou premiat amb extenses baronies a l’illa Francofonte,…
Giuseppe Grilli
Literatura catalana
Hispanista i catalanista italià.
Es doctorà a la Universitat de Nàpols 1969 Fou lector d’italià a la Universitat de Barcelona 1969-72, època en què freqüentà els Estudis Universitaris Catalans, i d’ençà del 1983 és catedràtic de la universitat L’Orientale, de Nàpols també ha exercit la docència a les universitats de Barcelona, Catània, Illinois i Sorbonne Nouvelle Ha organitzat diversos congressos dedicats a la cultura catalana “Ramon Llull, il lullismo internazionale, l’Italia” 1989 i “La cultura catalana dall’umanesimo al barocco” 1992 Entre les publicacions de temàtica catalana de la seva extensa bibliografia, cal…