Resultats de la cerca
Es mostren 9773 resultats
Antoni Vives i Fierro
Pintura
Pintor.
Signava Vives Fierro Format a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc, fou alumne de JM Garrut i de Tomàs Bel Residí a París el 1961, i l’any següent feu la seva primera exposició individual, a Cartagena Des del 1970 residí temporades a Londres, que prengué com a tema de molts dels seus quadres i on feu diverses exposicions 1971, 1973 A partir de la dècada de 1980 tornà a centrar la seva obra en la ciutat de Barcelona, i, posteriorment, l’Havana, Londres, París i Nova York foren alguns dels temes de la seva pintura Exposà en ciutats d’arreu del món Londres, Ginebra, Düsseldorf, París,…
Antoni Utrillo i Viadera
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, amb Antoni Caba, i pensionat a París 1886, on treballà als tallers dels pintors Coutois i Colin Participà en diverses exposicions barcelonines Partí d’un simbolisme social, però derivà cap a un convencionalisme, del qual tanmateix, cal destacar alguns retrats Amadeu Vives , 1893 Mercè Jaumandreu , Torras i Bages i Pius X Fou cofundador i formà part de la primera junta directiva del Cercle Artístic de Sant Lluc 1893, entitat amb la qual exposà sovint, i de la junta permanent de la Unió Catalanista 1898 Dedicat també al cartellisme Art Nouveau, fundà i dirigí la litografia…
Castell de Bellmunt (Talavera)
Art romànic
El poble de Bellmunt de Segarra és situat en un lloc aturonat a la partió d’aigües dels rius d’Ondara i Anoia Els primers esments de l’indret es documenten a partir del segle XII consta que l’any 1193 Berenguer de Clariana tenia alguns drets sobre la vila i el castell de Bellmunt, que era de la senyoria de Santa Coloma de Queralt L’any 1256 Ramon de Verdú i la seva muller, Elisenda, vengueren el castell i la vila de Bellmunt per 500 morabatins al prior de Santa Maria de Montserrat, Bertran de Bac El monestir de Montserrat ho degué tenir com a feu del rei, perquè, segons notícia…
Convent de Sant Domènec (Lleida)
Art romànic
Segons JM Coll, la fundació del convent de Sant Domènec a la ciutat de Lleida s’ha de situar a l’any 1225 en canvi, altres autors, com J Lladonosa i Sainz de Baranda, afirmen que fou construït amb anterioritat al 1230 Situat extramurs de la ciutat, la historiografia tradicional coincideix a ubicar-lo per sobre de l’actual avinguda de Prat de la Riba, vora un portal de la muralla, dit per aquest motiu el portal de Predicadors Una dada important per a la història del convent dels dominics de Lleida data del 19 d’abril de 1249, en què el bisbe fra Guillem de Barberà, dominic, juntament amb el…
Sant Martí de la Riba (Sant Feliu d’Avall)
Art romànic
Situació Edifici molt transformat, que sembla remuntar-se a l’inici del segle XII Arxiu Gavín Aquesta església és situada a uns 500 m a llevant del poble de Sant Feliu d’Avall, al peu del voló o petita falla a l’encapçalament de l’antiga riba de la Tet Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 0,6” N - Long 2° 44’ 44,4” E Història El “voló” de Sant Feliu d’Avall és esmentat ja al segle XI “ ad ipso volo ”, 1055 “ ad volonem Sancto Felicis ”, v1090 “ el Volonas ”, segle XIX L’església de Sant Martí és emplaçada en un indret que correspon al lloc dit també “ Ripa Fracta ” riba trencada esmentat el 941…
Almodis de la Marca
Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis paguen als comtes de Cerdanya la cessió que aquets els havien fet de llurs drets sobre Carcassona...
©
Història
Comtessa de Barcelona, filla dels comtes llemosins Bernat de la Marca i Amèlia; tercera esposa de Ramon Berenguer I de Barcelona.
Abans havia estat muller del comte Ponç de Tolosa, que la repudià malgrat tenir d’ella quatre fills Sembla que havia estat repudiada ja anteriorment per Hug de Lesinhan a causa de parentiu La unió amb Ramon Berenguer I s’esdevingué el 1052 El 1053 ja li donà els futurs comtes, bessons, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II Malgrat l’oposició de la comtessa àvia Ermessenda, Ramon Berenguer dotà esplèndidament Almodis i l’associà al govern Almodis havia aportat al seu darrer marit una colla de drets, per lligams familiars, sobre territoris del Llenguadoc Les paries que Ramon Berenguer I…
Entorn social del tabaquisme
Un cop que una persona s’ha iniciat en el tabaquisme, l’entorn social afavoreix que el mantingui, perquè el tabac és un producte tòxic però de venda legal, fàcilment assequible i el seu consum és socialment acceptat i fins i tot potenciat El tabac és la droga que pot ésser adquirida amb més facilitat i a preu més baix Els punts de venda del tabac són nombrosos i, per a comprar-lo no cal ni anar a una botiga especialitzada, ja que és ofert en bars i en molts locals públics El preu del tabac és accessible pràcticament a qualsevol economia, ja que per un valor similar al d’una beguda refrescant…
Quitrà en el tabac
Un altre component fonamental del fum del tabac és el quitrà , un producte de color negrós i de consistència viscosa, constituït per una sèrie de partícules formades per diverses substàncies químiques que es generen en efectuar-se la combustió del tabac Les substàncies que el componen són principalment compostos orgànics rics en hidrocarburs aromàtics Llur concentració varia segons el tipus de tabac i fins i tot la marca dels cigarrets el consum d’un cigarret estàndard pot produir de 10 fins a 28 mg de quitrà La major part de les partícules de quitrà aspi-rades són expulsades quan s’exhala el…
Anatole France
Literatura francesa
Nom amb què és conegut l’escriptor francès François-Anatole Thibault
.
Féu investigacions bibliogràfiques i assaigs crítics Génie latin 1913 Fou poeta parnassià Poèmes dorés , 1873 i antisimbolista Les seves primeres narracions foren Yocaste et le chat maigre 1879, Le crime de Sylvestre Bonnard 1881 traducció catalana de Carles Soldevila, 1925 i Les désirs de Jean Servien 1882 La seva gran inspiradora fou Mme Caillavet, amb qui mantingué una llarga relació Dedicat al periodisme literari, escollí els seus assaigs a La vie littéraire 1888-92 Els seus records d’infància són plasmats a Le livre de mon ami 1885, Pierre Nozière 1899, Le Petit Pierre 1918 i La vie en…
melodia acompanyada
Música
Recurs compositiu consistent a presentar una part principal, la melodia, reforçada per una altra de secundària que li és subordinada, l’acompanyament.
Aquest tipus de textura es contraposa a d’altres com l’estrictament homofònica o la contrapuntística Tot i que des de sempre una part melòdica, generalment vocal, ha pogut anar acompanyada, la locució no fou aplicable fins a l’època barroca, quan el naixement del baix continu provocà la clara diferenciació textural a dos nivells, en què la part del baix, a més a més de desprendre l’harmonia funcional com a suport de la melodia, també la impulsà contrapuntísticament Exemple 1 - Viderunt omnes , primer verset del gradual de la missa del dia de Nadal © Fototecacat/ Jesús Alises Amb el…