Resultats de la cerca
Es mostren 4291 resultats
acústica

Desplaçament d’un tren d’ones sonores en el si d’un èmbol
© fototeca.cat
Física
Part de la física relativa al so.
L’acústica ha esdevingut síntesi de disciplines científiques molt diferents, per tal com, per exemple, hom pot estudiar la producció i propagació del so mitjançant un model fisicomatemàtic, mentre que la recepció del so, essent una sensació psicofisiològica provocada per un estímul físic, requereix una interpretació multidisciplinària L’acústica té una importància decisiva en dominis molt diversos fisiologia de l’oïda, música, fonètica acústica, arquitectura, electroacústica aparells emissors, enregistradors i reproductors del so, bioacústica senyals sonors dels animals, acústica…
realisme
Literatura
Doctrina estètica basada en la descripció objectiva de la realitat, en obres literàries i artístiques, sense concessions a l’embelliment o a la idealització.
En literatura, el realisme apareix cap al 1850 com una reacció contra els excessos de la novella romàntica i esdevindrà escola, definida a França i irradiada arreu fins a l’època actual Cal cercar-ne els antecedents en la novella picaresca i en la novella sentimental del segle XVIII Però és amb els romàntics que el realisme s’obre camí, pròpiament, amb el propòsit de descriure una societat, en Balzac Després del 1850, la difusió del positivisme i el progrés de les ciències naturals influeixen en els escriptors que prenen una actitud de rigorosa observació i es plantegen un problema d’escola…
cinema brasiler
Cinematografia
Cinema realitzat al Brasil.
El primer llargmetratge important de la cinematografia brasilera, El crimen de Banhaos 1913, correspon típicament a l’etapa capdavantera de Víctor Capellaro, Luis de Barros i José Medina, que, cap al 1926, obrí una avantguarda assenyalada mimèticament per les experiències europees São Paulo, sinfonia duma grã metrópole 1929, d’Adalberto Kemeny i Lustig, i, sobretot, Límite 1930, de Mario Peixoto Amb Humberto Mauro Ganga bruta , 1933 s’inicià un cinema culturalment autòcton Els anys cinquanta tingué lloc el triomf d' O Cangaceiro 1953, de Lima Barreto, producte de bona factura, però aliè a…
Castell d’Almudèfer (Caseres)
Art romànic
Situació Torre mestra del castell, al cim d’un turó a la riba dreta de l’Algars ECSA - J Colomé Els vestigis d’aquest castell són situats al cim d’un turó que és a la riba dreta de l’Algars, al sud de Batea, prop de l’església de Santa Anna d’Almudèfer Mapa 31-18 470 Situació 31TBF708456 Per a arribar a Almudèfer cal agafar una pista de terra que surt del poble de Caseres en direcció SE, tot seguint la riba dreta de l’Algars En una bifurcació que hi ha 2 km més enllà, cal girar a l’esquerra Poc després, ja es veuen els camps que hi ha sota el castell i la capella de Santa Anna JFS-JBM…
Hàbitat pastoral de les Costes (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Ruïnes d’un dels habitatges d’aquest jaciment situat a la carretera que porta a l’estació d’esquí de Boí-Taüll ESG Les restes d’aquest hàbitat pastoral es troben a l’indret de les Costes o de les Costanes, a una altitud de 1 900 m, al peu del serrat dels Hortons, dominant pel NE el pla de l’Ermita de Sant Quirc, situat més amunt de Taüll seguint el barranc de Boí Pel vessant de solell, apareixen una vintena d’estructures rectangulars, la major part molt malmeses Mapa 33-9 181 Situació 31TCH247089 Per a arribar-hi, cal agafar la carretera que des de Taüll puja cap a l’estació d’esquí…
Mare de Déu de Torm (Sopeira)
Art romànic
Situació Interior de l’absis de l’església, abandonada, amb l’ara d’altar desmuntada pels buscadors de tresors ECSA - MÀ Font Aquesta església era l’antic temple del poble de Torm, despoblat des de fa temps, el qual és situat a 1 300 m d’altitud al vessant de la vall de Cellers, sota els plans d’Ixert Mapa 32-10213 Situació 31TCG126942 Des de la Torre de Buira surt l’antic camí que menava a Sant Orenç, recorregut força entretingut a través d’una esplèndida roureda, que s’ha de deixar tot just quan s’arriba a la borda de l’Ampriu Des d’aquest punt cal enfilar-se, entre argelagues, per un camí…
Jaciments de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Uns 30 km a l’W de la depressió de la Cerdanya hi ha la petita conca de la Seu d’Urgell, on afloren dipòsits detrítics pertanyents als nivells superiors del Miocè Vallesià a les seves capes es va trobar una flora fòssil de la qual s’ha determinat la presència de 71 formes diferents en els 11 jaciments descoberts Les plantes fòssils es troben en bancs d’argiles de color grisós a vegades n’apareixen les restes de grans quantitats i en bon estat de conservació generalment, els exemplars s’extreuen amb més dificultats que a la veïna Cerdanya i la seva fossilització és més deficient A…
William Crotch
Música
Compositor, organista, teòric anglès, autèntic nen prodigi de la música.
Vida A un any i mig ja era capaç de treure melodies en un orgue que construí el seu pare, d’ofici fuster, a tres anys ja tocava al teatre de la seva ciutat i començà a fer concerts, i quan en tenia quatre tocà davant del rei, a Buckingham Ch Burney descriví les seves habilitats, i assegurava que era capaç de tocar acords, transportar a qualsevol tonalitat, distingir les notes d’un acord d’oïda i tocar obres de Händel a primera vista Sabia tocar també el piano i el violí A onze anys fou assistent de W Randall a Cambridge, i el prepararen per a iniciar estudis superiors guiat per…
Émile Jaques-Dalcroze
Música
Compositor i pedagog suís.
Vida Estudià a Viena i a Ginebra, on fou deixeble d’O Schulz, H Ruegger i H Senger, i també a París, on conegué els joves músics MA Charpentier, P de Bréville, E Chausson i els mestres G Fauré, AF Marmontel, A Lavignac i L Delibes, entre d’altres El 1886 viatjà a Algèria com a segon director del Théâtre des Nouvautés i el contacte amb la música del país despertà el seu interès pedagògic De tornada a Europa i passats alguns anys en què completà la seva formació, fou nomenat professor d’harmonia 1892 i, més tard, de solfeig al Conservatori de Ginebra, on subvertí els mètodes didàctics i escriví…
Michael Praetorius
Música
Compositor, organista i teòric musical alemany.
Vida Inicià la seva formació a Torgau i la continuà, en 1582-84, a la Universitat de Frankfurt, on estudià teologia i filosofia En aquesta darrera ciutat ocupà, a partir del 1587, la plaça d’organista a l’església de Santa Maria El 1595 es desplaçà a Wolfenbüttel, primer com a organista i, a partir del 1604, com a mestre de capella de la cort del duc Heinrich Julius de Brunswick-Wolfenbüttel Quan aquest morí, l’any 1613, Praetorius restà associat a la cort sota la protecció del seu successor, però hi residí només esporàdicament Passà bona part del temps a Dresden, on tingué ocasió de conèixer…