Situació
Torre mestra del castell, al cim d’un turó a la riba dreta de l’Algars.
ECSA - J. Colomé
Els vestigis d’aquest castell són situats al cim d’un turó que és a la riba dreta de l’Algars, al sud de Batea, prop de l’església de Santa Anna d’Almudèfer.
Mapa: 31-18 (470). Situació: 31TBF708456.
Per a arribar a Almudèfer cal agafar una pista de terra que surt del poble de Caseres en direcció SE, tot seguint la riba dreta de l’Algars. En una bifurcació que hi ha 2 km més enllà, cal girar a l’esquerra. Poc després, ja es veuen els camps que hi ha sota el castell i la capella de Santa Anna. (JFS-JBM)
Història
L’indret d’Almudèfer té unes característiques semblants a les d’Algars, però no apareix documentat en la donació del terme de Miravet del 1153, on figuren totes les fortaleses veïnes. És versemblant que als primers temps de la repoblació, Almudèfer passés per les mateixes vicissituds que els llocs d’Horta i d’Algars; per tant, és possible que el castell inicial hagués estat construït pels cavallers del Temple o per un senyor establert pel rei Alfons el Cast amb la intenció de reforçar la frontera i propiciar-ne la repoblació.
Almudèfer fou repoblat per iniciativa del comanador de Miravet. Per aquest motiu s’incorporà a la sotscomanda d’Algars i no pas a la veïna comanda d’Horta, i conservà la pertinença a la batllia de Miravet en temps de la senyoria hospitalera. Hi ha constància de la presència dels templers a Almudèfer des del 1263, en què es documenten unes controvèrsies entre els templers i el bisbe de Tortosa sobre la percepció dels delmes. El bisbe els reclamava dues parts dels delmes de les possessions del “mansi de Mudefer, qui est in termino de Orta”. L’any 1280, els mateixos anys que s’atorguen cartes de poblament a Algars i Pinyeres, el comanador de Miravet va concedir el mas d’Almudèfer a Pere Salvador Ral i Jaume Marçà, habitants d’Horta, perquè el repoblessin.
En el fogatjament del 1358, el lloc d’Almudèfer, dins la comanda hospitalera de Miravet, figurava amb setze focs. (JFS).
Castell
Planta de la fortificació, amb la torre mestra i el recinte que té adossat.
J. Bolòs
Les restes del castell són formades bàsicament per una torre que té una planta gairebé quadrada i per un recinte més ampli, que sembla que s’estenia sobretot cap a l’est, però també al sud i a l’oest de l’edifici central. Desgraciadament tot el sector del nord-est està molt malmès; només hi resten munts d’enderrocs. A més, entre aquesta fortificació i l’església hi ha una petita torre i una cisterna buidada a la roca.
La torre mestra del castell fa 7,5 × 7 m, a l’interior, i els seus murs tenen un gruix de 130 cm. Al mur oest, la paret més ben conservada, hi ha dues espitlleres.
El recinte que envoltava aquesta torre fa uns 32 m de llargada —d’E a W— per uns 17 m d’amplada. La seva paret més ben conservada, amb una alçada d’1,5 m, també és l’occidental. Cal assenyalar que entre la paret de la torre i la paret del clos, a la banda meridional, hom construí, segurament en un moment més tardà, una paret paral·lela a totes dues. També cal esmentar l’existència d’una bestorre de flanqueig, de planta rectangular, adossada a prop de l’extrem est de la paret sud d’aquest recinte. És afegida a la muralla original i és lleugerament atalussada.
La torre mestra té els murs fets amb carreus força grans (per exemple, 50 cm d’alt per 60 cm de llarg o, fins i tot, 35 × 120 cm), ben escairats i units amb morter. El mur del recinte exterior és fet amb uns carreus també força grans (50 × 75 cm), bé que, per exemple a la paret oest, col·locats d’una manera més irregular i units amb molt de morter. Finalment, la paret que s’afegí a la banda meridional és feta amb pedres menys treballades.
A l’est d’aquesta fortificació, damunt de l’església, hi ha una construcció o torre amb una planta trapezoidal. La porta s’obria a peu pla, a la cara oest. Els seus murs tenen un gruix de 95 cm. Curiosament, les parets del pis superior —sobretot la meridional— no coincideixen exactament amb les de la planta baixa. Tot l’edifici, però, és fet amb carreus ben treballats i escairats.
Al costat d’aquesta construcció inferior hi ha una cisterna que fa 180 × 310 cm i té una profunditat d’1,8 m. És excavada a la roca. A la part més baixa té un forat de desguàs i a la part superior hi ha diversos encaixos per a la coberta.
Les construccions d’aquest castell poden ser datades, en part, al segle XIII, tot i que algunes segurament cal situar-les al segle XIV. (JBM)
Bibliografia
- Font i Rius, 1969-83, vol. I (I), Doc. 341, pàg. 503
- Els Castells Catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 639-644
- Fuguet, 1995, pàgs. 113-116