Resultats de la cerca
Es mostren 4811 resultats
Arenys de Mar
Vista general de la vila d’Arenys de Mar, amb el port a primer terme
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat a la zona costanera entre la riera de la vall de Maria i la de Caldetes, al sud del terme municipal d’Arenys de Munt.
Situació i presentació Arenys de Mar, tal com el nom indica, neix en un areny o sorral, llit de la riera de Sobirans, que davalla del Montalt i de la serra del Corredor, arran de mar El terme, de forma rectangular s’estén al sud del d’Arenys de Munt fins a la Mediterrània i des de la riera de Valldemaria, a llevant, que passa a frec de Canet de Mar, fins a la riera de Caldes, a ponent, límit amb el municipi homònim En aquest sector, on neix l’Alt Maresme, els contraforts de la Serralada Litoral Catalana dels massissos del Corredor i del Montnegre arriben fins a la mar Així, el terme municipal…
Sòls pobres, rogencs i bruns
La gènesi dels sòls mediterranis Les condicions climàtiques mediterrànies com a factor edafogenètic es podrien sintetitzar per tenir dissolució i lixiviació febles, conseqüència de l’escàs excedent d’aigua que travessa i s’escapa del sòl i de la planta, per forts contrastos d’humitat, i per un gran potencial erosiu Un factor de formació molt característic de la conca mediterrània és l’activitat antròpica que ha actuat intensivament i extensivament des de millennis en la manipulació del sòl i la vegetació, amb efectes sovint molt importants Com a exemple paradigmàtic d’aquesta influència es…
serra de Torques
Serra
Contrafort (668 m alt.) de la serra d’Espadà, dins el terme d’Aín (Plana Baixa), al límit amb el de l’Alcúdia de Veo, que separa les aigües del riu de Sonella i de la rambla d’Artana.
canal de Saidí
Canal derivat del canal d’Aragó i Catalunya
; pren les aigües als alts de la Menudella, al límit entre els termes de Sant Esteve de la Llitera i de Montsó (Aragó), amb 15 m 3
d’aigua per segon.
Té 48 km de longitud i mor a la clamor de Saidí , dins aquest darrer terme Baix Cinca, després d’haver regat els termes actualment aragonesos de Binèfar, Binacet, Esplucs, Albalat de Cinca i Bellver de Cinca, amb un total de 30 000 ha El desnivell total és de 174 m i se'n deriven un bon nombre de séquies
Olocau
L’església d'Olocau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, al límit amb l’Alt Palància, a la vall del barranc de Carraixet (o barranc d’Olocau), que travessa el terme de N a S, accidentat pels contraforts occidentals de la serralada de Portaceli.
És drenat, a més, pel barranc de Pedralbilla, afluent per l’esquerra del barranc de Carraixet El bosc ocupa unes 600 ha, i els matollars i pasturatges unes 1500 ha L’agricultura és gairebé tota de secà garrofers, oliveres, vinya i ametllers Les hortes són prop de la vila, al costat del barranc hortalisses, tarongers i arbres fruiters Hom aprofita jaciments de terra per als rajolars d’Alfara i Montcada de l’Horta han estat abandonades les mines de plom Des del 1910 ha perdut més de la meitat de la població i des del 1965 s’ha estabilitzat S’ha desenvolupat força l’estiueig La vila 574 h agl…
serra de la Nevera
Serra
Serra (1.195 m) de l’Alt Maestrat, al límit entre els termes d’Atzeneta del Maestrat i de Vistabella del Maestrat, divisòria d’aigües entre la rambleta d’Atzeneta i el barranc del Forcall, afluents del riu de Montlleó.
riu de Muntaner
Riu
Afluent de la ribera d’Ordino per la dreta, dins la parròquia de la Maçana (Andorra); neix al coll de Muntaner (o d’Aós), al límit amb l’Alt Urgell, i s’uneix al seu col·lector prop de Sispony.
castell de Montsoriu

Vista del castell de Montsoriu
© Patronat Castell de Montsoriu / Joan Carles Codolà
Castell
Antic castell termenal del municipi d’Arbúcies (Selva), al límit amb el de Sant Feliu de Buixalleu, situat en un contrafort (649 m alt.) del massís del Montseny, a l’interfluvi de les rieres de Breda i d’Arbúcies.
Les restes El conjunt consta de l’edifici del castell, situat al cim d’un turó que domina gairebé tota la comarca, i dos recintes de muralles en un nivell inferior Formen el castell diverses estructures preromàniques i d’altres de més modernes Destaquen la gran torre mestra, situada a l’oest, una estructura allargada que té diverses dependències, una altra torre més petita situada a l’est i algunes sales afegides en època gòtica La torre mestra, la construcció més antiga de totes, conserva més de 14,5 m d’alçada La part inferior s’ha fet amb un tipus d’aparell irregular que més amunt canvia i…
castell de Montoliu

Aspecte que ofereixen avui dia els murs més ben conservats d’aquest castell
© Arxiu Fototeca.cat
Castell
Antic castell del terme de la Riera de Gaià (Tarragonès), esmentat ja el 1118 com a límit oriental, amb el de Tamarit, del terme de Tarragona, que correspon probablement a les ruïnes del castell dit posteriorment de Santa Margarida
.
Pertangué als Claramunt o Montoliu i passà a la mitra Donà nom a la quadra de Montoliu
el Molar
Despoblat
Despoblat del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), situat al sector més meridional del terme, prop del límit amb San Fulgencio, al vessant septentrional de la petita elevació dita serra del Molar
(75 m alt.), a ponent de la Marina.
Fou fundat el 1730 pel marquès d’Elx, però no prosperà per la manca de salubritat del lloc