Resultats de la cerca

El 1839 es denominà Societat dels Pirineus Orientals, Ciències, Belles Lletres, Arts Industrials i Agrícoles, fins que el 1843 adoptà el nom definitiu El seu primer president honorari fou Francesc Aragó En un començament constava de la secció de ciències, arts i agricultura, amb 39 membres, i la de literatura i belles arts, amb 28 membres El 1867 el nombre de seccions arribà a tres Publicà un Scientifique et Littéraire du Roussillon Bulletin de la Société Agricole Relacionada amb altres societats estrangeres, veié interrompuda la seva activitat a causa de les guerres del 1870 i el 1914 De…

En l’ordre d’idees de la tradició gramàtica escolar, l' anàlisi gramatical es redueix essencialment a dues operacions la identificació dels membres d’una frase i de la funció sintàctica que exerceixen, i l’assignació de cada mot a una d’entre unes quantes classes de mots preestablertes només secundàriament hom practica l’anàlisi morfològica, és a dir, la divisió dels mots en els morfemes que els componen En la lingüística moderna, i especialment en l’estructuralisme de 1930-50, el terme d’anàlisi ha adquirit un sentit molt general, i designa pràcticament qualsevol operació de la lingüística…

El 1785 professà al convent augustinià de Burgos Ensenyà teologia i filosofia a Salamanca, Burgos, Toledo i Madrid Després del retorn de Ferran VII el 1814, fou confinat a Àvila per haver collaborat al periòdic liberal “El Universal” De nou a Madrid rebé l’encàrrec de continuar, amb Antolín Merino, l' España Sagrada d’Enrique Flórez Féu dos viatges a Catalunya, on investigà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó sota el guiatge de Pròsper de Bofarull i als de Girona, Vic, Lleida, Ripoll i Poblet Fruit d’aquestes recerques foren quatre volums de l' España Sagrada els 43, 44 i 45 1819, 1826 i 1832,…

És catedràtic de llengua gallega Ha collaborat en diversos projectes d’edició de periòdics i revistes en gallec, especialment en la fundació de la revista Teima 1977 S'ha especialitzat en l’estudi de l’ús del gallec en els mitjans de comunicació Ha escrit, entre altres obres, Unha ducia de galegos 1976, entrevista amb personalitats de la vida cultural gallega, Memoria dun fuxido 1979, edició preparada per ell de les memòries d’un guerriller fugit de la repressió el 1936, i la novella O triángulo inscrito na circunferencia 1982, Premio da Crítica Galega i Premio de la Crítica…

Escrita en alemany, els nou volums de què consta aparegueren anònims, amb gran luxe tipogràfic i illustració abundosa Fruit de molts anys de treball, fet amb la collaboració dels millors erudits de les Illes, constituí un esforç notable per tal de descriure amb criteris positivistes les Illes Balears i inventariar-ne els aspectes socials, històrics, econòmics, culturals, etc Premiada amb medalla d’or a l’exposició universal de París 1878, obtingué una difusió relativament escassa Cal destacar la revaloració que fa de la llengua catalana, apresa i conreada per l’autor Més endavant…

Vida i obra Fill de Tomàs de Banyuls i de Martin, baró de Nyer i marquès de Montferrer, i germà petit del cavaller de Montferrer Doctor en teologia, fou canonge d’Elna, rector de la Universitat de Perpinyà 1754 i, des del 1767, prior de Cornellà de Conflent Es relacionà amb els escriptors del Grup de Tuïr i entre el 1780 i el 1782 feu una traducció al català i en vers de la Zaïra de Voltaire 1780-1782, que signà com a Abbé de Montferrer A diferència de la traducció anterior de Sebastià Sibiuda, aquesta és més literal Un manuscrit li atribueix un diàleg pastoral titulat Lo pastor i la pastora…

Es doctorà en arts 1637 i teologia 1640 a la Universitat de València, on professà tres cursos de filosofia 1642-44 i el seu antitomisme formà escola Familiar de l’arquebisbe Pedro de Urbina, fou ardiaca de Morvedre a la seu de València 1652 i jutge del Sant Ofici Acompanyà aquest arquebisbe en ser transferit a la seu de Sevilla, i hi restà cinc anys com a catedràtic de teologia Fou un defensor del dogma concepcionista, sobre el qual publicà diversos tractats Predicador famós, publicà molts dels seus sermons, tots en castellà tret del predicat el dia de Sant Vicent del 1667 Ramellet del bateig…

Llicenciat el 1945, fou catedràtic de farmacologia de les facultats de medicina de Cadis, València i de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector 1976-80 Fou president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears 1970-74, de l’onzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana Reus 1980 i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i del Patronat de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 1993-2002 Especialitzat en temes de drogoadicció, fou autor de Les drogues 1976 Dedicat també a la política, fou diputat per Convergència i Unió al Parlament de…

Visqué, d’infant, la insurrecció de Creta contra els turcs Estudià a Atenes i a París, on seguí els cursos de filosofia de Bergson Havent tornat a Càndia 1909, inicià l’activitat literària Intervingué en política 1919, però immediatament tornà als seus estudis i, alhora, inicià una llarga sèrie de viatges per tot Europa i Àsia Romangué aïllat a Egina durant la Segona Guerra Mundial, i el 1945 intentà de conciliar les dues postures rivals que havien de provocar la contesa civil al seu país Decebut, s’exilià definitivament, condemnat al seu país per l’església i el govern La seva obra comprèn…

El seu nom a l’orde era Joan de Jesús Graduat en arts a Barcelona 1566, exercí el seu ministeri sacerdotal a la Roca del Vallès Traslladat a Alcalá de Henares, prengué l’hàbit dels carmelitans descalços 1573 fou prior a Castella dels convents de Mancera, Pastrana, Úbeda, Valladolid, Alcalá i Baeza i el primer procurador general davant la Santa Seu Obtingué de Roma el breu d’erecció de la reforma, en província a part 1580 A partir del 1585 treballà en l’establiment de la reforma carmelitana al Principat vint convents i en fou provincial 1588-91 i 1600-03 Fou bandejat a Castella…