Resultats de la cerca
Es mostren 47193 resultats
teoria de l’homuncle
Biologia
Teoria biològica sobre l’origen de la generació humana segons la qual cada home es trobava preformat en el seu progenitor i, alhora, duia en ell tota la seva descendència.
Aquesta teoria es difongué principalment als ss XVI i XVII
sufixoide
Lingüística i sociolingüística
Terme introduït en lingüística per B.Migliorini per designar aquell segon element de certs mots composts que ha perdut parcialment el seu significat originari i ha adquirit un valor de sufix.
Per exemple, - cola en terrícola, agrícola, cavernícola
simitarra
Militar
Sabre de fulla molt corbada i progressivament més ampla en el seu extrem, tallant en la seva part convexa, usat a l’edat mitjana principalment per àrabs, turcs i perses.
terrari
Zoologia
Instal·lació adequada per a la cria i observació d’amfibis, rèptils, artròpodes i altres animals que habiten principalment sobre el sòl, al seu interior o a vegades a l’aigua.
En els terraris, ultra mantenir-hi les condicions òptimes d’humitat, claror i temperatura, hi ha disposades pedres, sorra, plantes i altres ornaments artificials per tal que, en conjunt, l’ambient sigui com més semblant millor a l’ambient real de l’animal
apanatge
Història
Assignació de terres en benefici d’un infant altre que l’hereu feta pel sobirà per tal d’assegurar-li un mitjà de vida d’acord amb el seu rang.
La institució, d’origen francès, fou reglamentada en les diverses monarquies europees amb la finalitat de facilitar la reversió a la corona de les terres assignades i d’evitar llur transmissió per via femenina
Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell
Música
Entitat cultural amb seu a Sabadell, la finalitat de la qual és la difusió de l’espectacle operístic i el descobriment i la promoció de nous valors en aquest camp.
Fou fundada l’any 1982 per la soprano sabadellenca Mirna Lacambra , la qual des d’aleshores n’ha estat la presidenta i directora L’activitat fonamental consistí, els primers anys, en el Festival d’Òpera de Sabadell, on es presentaven tres títols anuals i pel qual es creà el Cor dels Amics de l’Òpera Posteriorment, a partir del 1989, el festival s’estengué a d’altres poblacions catalanes a través del Cicle Òpera a Catalunya L’any 1987 l’Associació fundà l’ Orquestra Simfònica del Vallès que, a més d’actuar al Cicle, desenvolupa una activitat simfònica estable arreu de Catalunya Dins la tasca…
,
Eurostat
Economia
Oficina Estadística de les Comunitat Europea, creada el 1958, amb seu a Luxembrug, que té com a objectiu el subministrament d’estadístiques estatals i la coordinació de les estadístiques comunitàries.
Ha realitzat nomenclatures uniformes NUTS, comptes econòmics, mercaderies, etc i estadístiques específiques input-output , recerca i desenvolupament, despeses públiques, etc Els resultats són publicats periòdicament sobre diversos suports
Thomas Carew
Literatura anglesa
Teatre
Poeta i dramaturg anglès, de la cort de Carles I, davant la qual fou representada la seva masque (mascarada) Coelum Britannicum, gènere que també conreà el seu amic Ben Jonson.
Influït per Giambattista Marino i per John Donne, els seus poemes foren publicats pòstumament Poems , 1640
manuelí
El monestir dels jerònims de Belém, mostra representativa de l’estil manuelí
© Fototeca.cat
Art
Dit de l’estil arquitectònic desenvolupat a Portugal entre la fi del s XV i el començament del XVI, que deu el seu nom al rei Manuel I de Portugal.
És un estil bàsicament ornamental que aporta poques novetats estructurals L’esquema general és el següent sobre una base goticoflamígera, addició d’elements renaixentistes i d’influència oriental, tot això presidit per un gust per l’ornamentació densa que fa que siguin molt abundants els motius decoratius, principalment de tipus nàutic i heràldic Cal citar com a monuments més representatius el monestir de Batalha, obra de Mateo Fernandes, el francès Boytac i João de Castilho, en el qual es destaquen les capelhas imperfeitas i el claustre el monestir dels jerònims de Belém, obra també de…
Revista Valenciana de Filologia
Historiografia catalana
Publicació de l’Institut de Literatura i Estudis de la Institució Provincial Alfons el Magnànim de València, fundada l’any 1951 per Artur Zabala, el seu director; desaparegué el 1981.
Es preveié que tingués una periodicitat trimestral, de quatre números per any, però només n’aparegueren set toms de quatre números cadascun Malgrat la seva irregularitat, representà un dels primers esforços moderns per publicar, des de València, treballs d’investigació cultural i d’erudició sobre literatura i cultura valenciana en general Tot i el predomini del castellà, hi havia articles en català, i hi collaboraren bona part dels estudiosos de la cultura valenciana, amb temes de molt diferent relleu però de gran rigor i qualitat Entre d’altres, destaquen Francesc Almela i Vives, Josep M de…