Resultats de la cerca
Es mostren 31515 resultats
rec Sirvent
Séquia de l’Alt Empordà, a la zona d’inundació de la Muga i del Fluvià, que es forma als termes de Garrigàs i Siurana , limita pel S el de Riumors i després de travessar el de Sant Pere Pescador desguassa al N de la desembocadura del Fluvià.
Santa Fe de Segarra
Poble
Poble (599 m alt.) del municipi de les Oluges (Segarra), aturonat a la dreta del Sió, a l’E del cap del municipi, bastit al voltant de l’església parroquial de Sant Pere (de la qual depenia la d’Alta-riba) i de l’antic castell de Santa Fe.
Rus
Parròquia
Antiga parròquia (Sant Vicenç de Rus) del municipi de Castellar de N’Hug (Berguedà), a la vall del Llobregat, aigua avall del cap del municipi, on s’uneix, per la dreta, el torrent de Rus, que davalla del tossal de Rus (2.113 m alt.), contrafort oriental del Puigllançada.
L’antic terme s’estén també pel vessant septentrional d’aquest tossal pla de Rus , damunt la vall del Rigart
riu de Montdony
Riu
Riu de l’alt Vallespir, afluent, per la dreta, del Tec, que neix dins el terme de Montalbà de l’Església (els Banys d’Arles), al vessant septentrional del roc de Frausa i del seu contrafort occidental (1 235 m alt) el roc de Montdony (o de Sant Salvador).
Després de passar vora aquest poble, rep, per l’esquerra, el riu del Terme i penetra al municipi dels Banys d’Arles a través de les llargues i profundes gorges de Montdony , molt visitades pels banyistes i turistes dels Banys d’Arles, població sorgida al voltant dels balnearis establerts a la confluència d’aquest riu amb el seu collector
Montclar
Església
Església romànica (Sant Miquel) i antic castell (del qual hi ha restes d’una torre) del municipi de Pontils (Conca de Barberà), situat vora el cim de la fossa de Montclar (946 m alt.), que forma part de la serralada que separa les aigües del Gaià i del Francolí.
El lloc és esmentat ja al segle XI
Mirapols
Castell
Masia i antic castell del municipi de la Jonquera (Alt Empordà), dins l’antic terme de Requesens, a la dreta de la riera de Mirapols, afluent, per la dreta, de la riera d’Anyet, que s’uneix al seu col·lector dins el terme de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà).
la Torre dels Domenges
Església de Santa Quitèria
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la Plana Alta, envoltat del de Vilanova d’Alcolea (o d’En Domènec), al corredor prelitoral, a l’eix tradicional de comunicacions paral·lel a la costa, just a ponent de l’antic traçat del camí de Castelló de la Plana a Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat).
El sector de ponent és accidentat pels contraforts de la serra de Penya-roja, prolongació de la serra d’en Galceran Les aigües són drenades pel barranc de Penya-roja, afluent de la rambla de les Coves El 10% de la superfície total és improductiva Al secà hom conrea 270 ha, dedicades sobretot a cereals, oliveres i, més modernament, ametllers L’horta ocupa una extensió de 7 ha El poble 248 h agl 2006, torratins 306 m alt, és situat sobre la riba esquerra del riu Sorgí al voltant d’una fortificació que dominava el pas del camí ral De l’església parroquial Santa Quitèria depèn el santuari de la…
Canòlic
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Canòlic
, de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), de la qual és patrona, situat en un coster (1528 m alt), damunt la riba dreta del riu d’Aós, al camí de Bixessarri a Civís (Alt Urgell), pel coll de Canòlic
.
Hom hi celebra anualment un aplec Al seu voltant hi ha un grup de bordes
Algebelí
Un dels dotze districtes en què era dividida Mallorca a l’època musulmana, el qual, després de la conquesta cristiana, fou dividit entre les parròquies de Sant Joan de Muro i de Santa Margarida de Muro (que corresponen als actuals municipis de Muro de Mallorca
i de Santa Margalida
).