Resultats de la cerca

Format a la Universitat de Barcelona llicenciat el 1953 i doctorat el 1956, estudià també a l’Institut de Paléontologie Humaine de París 1950-51 Del 1961 al 1980 fou director del Museu d’Arqueologia de Barcelona , on havia treballat des del 1947, de les excavacions d’Empúries i de la revista Ampurias , càrrecs des dels quals promogué la creació de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, que dirigí fins el 1980 Fou professor agregat de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-80 Des del 1981 fou catedràtic de la Universidad Nacional de Educación a…

N'han existit diferents models, que porten lletres indicatives D, E i F El primer vol tingué lloc a cap Canaveral l’11 de juny de 1957, i fou declarat operacional en la versió Atlas D a la fi del 1959 Les configuracions E i F entraren en servei en el període 1961-62 Els míssils Atlas operacionals foren retirats progressivament del servei durant el període 1964-65 i substituïts pels míssils Minuteman i Titan L' Atlas , modificat convenientment, ha servit en diverses missions espacials, per exemple, com a coet llançador per als vols orbitals Mercury Diferents trams secundaris han estat…

El 1947 guanyà el concurs Miss Italia Es donà a conèixer el 1950 amb Non c’è pace tra gli ulivi , de Giuseppe de Santis i  Cronaca di un amore , de Michelangelo Antonioni Des d’aleshores protagonitzà nombrosos títols del cinema italià, entre d’altres  Parigi è sempre Parigi 1954, de Luciano Emmer  Roma ore 11 1952, de Giuseppe de Santis  La signora senza camelie , d’Antonioni 1953  Gli sbandati 1955, de Francesco Maselli  Sotto il segno dello scorpione 1969, de Paolo i Vittorio Taviani  Satyricon 1969, de Federico Fellini  Metello 1970, de Mauro Bolognini  La colonna infame 1972, de Nelo Risi…

A l’alta edat mitjana sembla que a Cadaqués hi havia un condomini entre el comte d’Empúries i el monestir de Sant Pere de Rodes La població de Cadaqués, a causa de la seva situació, aviat fou fortificada, fet que potser motivà que tant fos anomenada castell com vila L’any 1280, en una carta de franquesa atorgada per Ponç Hug, comte d’Empúries, a la vila i al castell de Cadaqués, és esmentat per primer cop el terme castell amb relació a aquest lloc De fet, tal com indica Pere Català Els castells catalans , vol 2, Barcelona 1969, pàg 367, segurament la població s’havia convertit en un castell…

Situació Les ruïnes de l’església de Sant Cristòl són situades a l’E, a 1,5 km en h’nia recta de Montgalhard, en un pendent a la riba esquerra del riu de Torgan Mapa IGN-2447 Situació Lat 42°54′44″ N - Long 2° 38′37″ E Es pot accedir a aquesta església, totalment abandonada, des de la carretera D-123, a l’altura de Montgalhard, on es poden veure les seves ruïnes a l’altra banda del riu de Torgan Història Una de les primeres mencions documentals del topònim Taisson consta en la butlla que el papa Gelasi II expedí l’any 1119 en favor del monestir de Santa Maria de la Grassa segons aquest…

El primer director fou Antoni Mestre i Sanchis que, en la presentació del primer número, exigí dues condicions per a l’acceptació de treballs rigor històric i respecte amb els discrepants Des del número 4 el contingut passà a ser monogràfic, essent els temes “Libros, libreros y lectores”, “El País Valenciano”, “Municipios y poder en el Antiguo Régimen valenciano”, “Reformismo y crisis del reformismo en la España del siglo XVIII”, “Aspectos de la vida cotidiana en la España Moderna I y II”, “Jurisdicción y señorío en la España Moderna”, “Aspectos de la administración española del siglo XVIII…

Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1951 i el 1967 es doctorà, a la mateixa Universitat, amb una tesi sobre l’hospital de la Santa Creu Entre el 1979 i el 1997 exercí la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona amb l’assignatura d’història de la medicina Als anys seixanta inicià una exhaustiva recopilació de la bibliografia historicomèdica, i l’any 1969 impulsà la creació del Centre de Documentació d’Història de la Medicina sota el patrocini dels Laboratoris Uriach Així doncs, es creà un important fons de temes historicomèdics, inexistent fins aleshores a…

Fou dirigit posteriorment per Maria Vilardell, neta del tenor, i des de la temporada 1999-2000 la direcció del concurs recau en el director artístic del Gran Teatre del Liceu L’objectiu del concurs, que té una periodicitat anual, és donar suport als nous valors de la lírica, tot potenciant-ne el perfeccionament musical i la projecció internacional Considerat un dels concursos de cant més prestigiosos del món en l’àmbit de l’òpera, l’oratori i el lied, ocupa el lloc capdavanter en les competicions del seu gènere  Fins al 1999 hi han participat 1055 cantants provinents d’arreu del món, i l’…

Vida i obra Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de València, fou fundador i president de l’Aula Francesc Xavier Balmis per a la promoció mèdica del valencià Com a poeta figura en les antologies Poetes universitaris valencians 1962, Nova antologia de la poesia catalana 1964, i Dinou poetes dels seixanta 1987, entre d’altres Ha publicat els reculls poètics Poemes de la fi 1964, La platja 1968 premi València de Literatura 1965, La ciutat de la platja 1972, premi Ausiàs Marc 1971, Viatge al teu nom 1982, El matí de les fulles i El rostre de l’amant , totes dues del 1992,…

Estudià filosofia amb Pere Joan Nunyes 1554, però es distancià més tard de les seves doctrines El 1563 estudià dret a Itàlia i a París Fou pres per la inquisició, quan estava a Roma, i des de llavors restà borni Després d’una breu estada a Barcelona 1581 i dels intents fracassats, pel clima de repressió intellectual, de Nunyes i del bisbe de Tortosa Joan Baptista Cardona de retenir-lo a la Universitat de València o en altres càrrecs, passà a Pàdua 1582 A Ginebra es feu membre de l’Església evangèlica italiana i hi ensenyà filosofia 1583-87 i, posteriorment, a Nimes 1587-88, Aurenja 1588-91 i…