Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
plec ptigmàtic
Geologia
Tipus de plegament disharmònic desenvolupat en nivells individuals (capes, venes, dics), caracteritzat per una geometria concèntrica, manca de paral·lelisme entre els plans axials, i longitud d’ona variable al llarg de la superfície plegada.
Són típics de venes i filons en roques metamòrfiques i en migmatites
tupí
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que comprèn nombroses tribus escampades sobretot pel Brasil, tot al llarg de la costa atlàntica i les conques de l’Amazones i els seus afluents.
Formen una unitat lingüística i ètnica amb els guaranís tupí-guaraní del Paraguai, bé que llurs constants migracions semblen tots originaris de la zona compresa entre els rius Paraguai i Paraná els han diversificat culturalment Hom sol agrupar-los per sectors geogràfics ultra els guaranís guaraní del Paraguai i d’El Chaco i els chiriguano dels Andes bolivians, hi ha els tupís del litoral atlàntic, avui pràcticament desapareguts, que formaven els grans grups dels tape i, sobretot, dels tupinamba, integrats per nombroses tribus els tupís del baix Amazones amb les tribus principals manaž ,…
fungia
Zoologia
Gènere d’antozous hexacoral·laris de l’ordre dels madreporaris, de la família dels fúngids, que inclou pòlips solitaris que atenyen fins a 25 cm de llarg; són de poca alçada i de forma discoide.
El nombre de septes és molt gran, i el fet que tots convergeixin cap al centre fa que el pòlip, mirat per sobre, s’assembli a la cara inferior d’un bolet Habita a les mars càlides
conocibe
Micologia
Gènere de petits bolets, de la família de les bolbiciàcies, de peu llarg i gràcil, barret cònic i espores de color groc viu, que viuen sobre humus (C. tenera) i sobre buina (C. coprophila).
electroendosmosi
Química
Tècnica analítica separativa basada en la difusió d’un líquid per una sèrie de porus capil·lars, o bé al llarg de les parets d’una superfície sòlida, per l’acció d’un gradient elèctric.
Aquest procés és utilitzat per a separar partícules colloidals i per a separar macromolècules electroosmosi
zigòpters
Entomologia
Subordre d’insectes odonats integrat per individus que tenen el cos delicat (abdomen prim i llarg), els ulls que sobresurten lateralment i les ales amples i membranoses (les anteriors i les posteriors són semblants).
Ponen els ous en plantes, i en els estadis larvaris posseeixen brànquies traqueals caudals o laterals Pertanyen a aquest grup les damiselles, amb mascles de cos blavós i femelles verdoses
autrígon | autrígona
Història
Individu d’un poble preromà del nord de la península Ibèrica, establert a la zona occidental de Biscaia i a la zona nord de Castella, al llarg del grup més occidental dels pobles bascs.
Les ciutats dels autrígons eren Portus Ammanus prop de Portugalete, Flaviobrica vora l’anterior, Uxama Barca Osma de Valdegobia, Virovesca Briviesca, Vindeleia Santa Maria de Rivarredonda, Segisamunculum Cerezo del Río Tirón, Salionca Poza de la Sal Tritium monestir de Rodilla, etc El basquisme dels autrígons ha estat post en dubte a causa del gran nombre d’elements celtes trobats en llur toponímia i arqueologia Hi ha testimonis, però, que almenys des del segle IV aC parlaven una llengua pròxima a l’actual basc La cultura dels austrígons era fonamentalment agrícola i segurament matriarcal La…
tobogan
Tobogan
Etnologia
Trineu llarg, tradicional dels algonquins del nord del Canadà, fet de taulons molt prims encorbats enlaire en un extrem, entrelligats i revestits de pells, tirat normalment per gossos, però tambè sovint per les dones.
tiràs
Agronomia
Eina que consisteix en una post fixada transversalment a l’extrem d’un mànec llarg que, empesa o estirada per un home, serveix per arreplegar el gra o la palla damunt l’era, etc.
tetigònids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels ortòpters amb antenes filiformes, aparell estridulós en el primer parell d’ales, òrgans timpànics a les tíbies anteriors, oviscapte llarg, ulls composts hemisfèrics i dos cecs gàstrics.
És una família molt nombrosa, a la qual pertanyen força espècies, la més comuna de les quals als Països Catalans és la llagosta verda