Resultats de la cerca

El sonet clàssic, petrarquesc, es caracteritza pel vers emprat —el decasíllab italià—, la combinació de dues rimes consonants als quartets, molt predominantment amb disposició encreuada, A B B A , i la de dues o tres, també consonants, als tercets Pel que fa al discurs poètic, el primer quartet sol contenir una exposició enunciativa, que el segon matisa o completa, mentre que el primer tercet recull, ordena i interpreta les línies conceptuals i emotives provinents dels quartets, i el segon ha d’expressar sintèticament i de mode sorprenent els resultats de l’anàlisi i la seva…

Cursà estudis al convent de Sant Agustí de Barcelona, en acabar els quals hi prengué l’hàbit 1699 Posteriorment fou ordenat prevere El 1711 és esmentat com a vicerector del collegi de Sant Guillem, centre superior d’estudis augustinià a la ciutat de Barcelona De dots reconeguts per a l’oratòria, vers el 1720 obtingué el títol de mestre en teologia i des d’aquest any fins al 1723 fou prior del convent de Girona Després d’un període en què ocupà diversos càrrecs dins l’orde, fou prior del convent de Barcelona 1729-32, on destacà el seu impuls per a la construcció del nou edifici El…

Situació Les ruïnes anomenades el Carrer dels Sastres pertanyen a un poblat alt-medieval, situat a les Gavarres, al massís de Ruàs, enmig del bosc i molt amagades pel matollar Mapa 334M781 Situació 31TEG023355 L’indret del Carrer dels Sastres és a poc menys de 2 km al nord-oest del terme de la torre i el poblat ibèric de Castellbarri i a ponent de la masia de Can Mont, ja esmentada L’estat actual dels boscos d’aquesta zona de les Gavarres fa impossible de poder indicar un camí precís per accedir-hi des d’aquests llocs Creiem imprescindible, si hom hi vol arribar, que s’hi faci acompanyar per…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gurb, al lloc anomenat el Grau, prop de la cinglera, no lluny de l’actual cementiri De molt aviat tingué funcions parroquials que ha mantingut fins avui dia, si bé traslladades a un altre temple edificat en un lloc diferent El domini d’aquesta església ocasionà un llarg i a vegades violent conflicte entre els senyors del castell de Gurb i els bisbes de Vic El castell de Gurb comença a aparèixer en la documentació l’any 886, quan Joamir i la seva muller Egila vengueren a Sunifred i a la seva muller Adabrada, diversos béns, un dels…

Situació Planta, a escala 1200, de les restes de l’església, que mostra la seva singular estructura a base d’una nau rematada a llevant per un transsepte sense absidioles J Sarri Situada sobre una petita elevació del terreny en el jardí de la Torre Santa Margarida de Sant Julià de Vilatorta Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 332 x 43,1 —y 42,3 31 TDG 431423 Per la carretera de Vic a Sant Hilari Sacalm al km 4,5 hi ha l’entrada de la finca Torre Santa Margarida, a 150 m de la porta a mà dreta hi ha una petita elevació del terreny on…

Situació Els vestigis d’aquesta església es troben dins el mas que té el mateix nom i que queda a l’extrem sud-oriental del terme de Sora L’emplaçament de l’església és a la dreta de la riera de Cussons, vers els masos de l’Espadaler i Solallong Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 34,2 — y 60,7 31 tdg 342607 Hom hi pot anar des de la carretera de Sant Quirze de Besora al collet de Sant Agustí de Lluçanès o a Alpens En arribar al punt quilomètric 1,500, hom trobarà un trencall a mà…

Situació Base d’una torre, situada a la part més alta de les ruïnes d’aquest castell desconegut A Caballé Situats al cim del serrat de les Serres i de les Saleres Velles, que separen la conca del Ter i la vall del riu Brugent, resten dos elements fortificats que configuren l’anomenat castell d’Estela La seva posició, simètrica a la del castell del Diable, permet dominar la sortida del Ter de la zona muntanyosa de les Guilleries vers les planes de la Selva i el Gironès, i alhora protegir les valls properes amb els nuclis d’Amer, la Cellera de Ter i Anglès Mapa 333M781 Situació…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis M Anglada La petita església de Sant Jaume del Barretó, gairebé al límit amb Vidrà, es troba a l’extrem sud-oriental del terme, al vessant de migjorn de la serra de Milany, a una altitud de 1 200 m Mapa 256M781 Situació 31TDG315715 Hom hi pot arribar per una pista que surt de Santa Maria de Besora, a mà esquerra vers tramuntana, just a la sortida del poble, i passa per la casa del Ferrer, on el camí es bifurca, a mà esquerra va a Llaés i a mà dreta, sempre pujant, arriba a la gran masia del Barretó, amb un…

Situació Vista de l’indret on presumiblement s’erigí el castell de Torroella Es devia trobar dalt del turó oposat a l’església de Sant Salvador F Junyent-A Mazcuñan EI castell de Torroella devia aixecar-se en un turó situat prop de l’església de Sant Salvador vers tramuntana, ja en els primers graons de la Serra de les Garrigues, i a l’extrem ponentí del terme navassenc Long 1°42’46” - Lat 41°52’16” S’hi pot anar seguint la carretera de Manresa a Solsona Poc abans d’arribar al quilòmetre 21 hi ha la colònia fabril del Palà de Torroella escampada a ambdós costats de la carretera…

Situació Restes de l’església castellera, el perfil de la volta de la qual es pot entreveure a la part superior de la fotografia ECSA - A Roura La capella de Sant Valentí s’identifica amb la sala del pis superior de les construccions de l’angle sud-est del conjunt del castell de Rodés Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 42” N - Long 2° 33’ 48” E Història L’església de Sant Valentí fou la capella de la fortalesa de Rodés L’única referència documental que s’ha localitzat avui dia d’aquesta esglesiola data del 1350 D’aquest any hi ha notícia que Cornellà Amill, prevere de Rodés, era titular d’un…