Situació
Restes de l’església castellera, el perfil de la volta de la qual es pot entreveure a la part superior de la fotografia.
ECSA - A. Roura
La capella de Sant Valentí s’identifica amb la sala del pis superior de les construccions de l’angle sud-est del conjunt del castell de Rodés.
Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 29’ 42” N - Long. 2° 33’ 48” E.
Història
L’església de Sant Valentí fou la capella de la fortalesa de Rodés. L’única referència documental que s’ha localitzat avui dia d’aquesta esglesiola data del 1350. D’aquest any hi ha notícia que Cornellà Amill, prevere de Rodés, era titular d’un benefici fundat a la capella de Sant Valentí, situada a l’interior del castell de Rodés; tanmateix, segons J. B Alart, caldria fer recular la primera referència de l’església de Sant Valentí a l’any 1312.
Església
La capella consta d’una sola nau, on cal destacar que el seu eix és una mica desviat vers al sud respecte al de la sala inferior, tot i que ambdues presenten una orientació aproximada d’oest a est. De la volta que cobria aquesta capella n’ha quedat una part important de l’arrencada al costat nord, sobre del mur lateral, que és de molt gruix. És visible enterament el seu perfil a l’extrem de llevant. Era una volta de canó de factura semblant a la de la sala inferior.
El mur del fons de la capella, a llevant, es correspon amb la muralla d’aquest costat. Al centre hi ha una finestra cruciforme, que assenyala de manera ben clara la situació de la capella. En aquest curt espai de mur, aquesta finestra de creu grega és acompanyada per tres espitlleres, una al seu mateix nivell i les altres dues, més grans, una mica més avall i disposades simètricament. Aquest conjunt d’obertures, a la capçalera de la capella i alhora a la muralla és ben singular. En els paraments interiors que subsisteixen hi ha restes d’una antiga capa d’arrebossat de morter de calç.
La identificació de la capella amb aquesta petita sala rectangular és ratificada per l’existència de la finestra cruciforme i per la seva orientació vers llevant. Però hi ha encara altres elements de l’interior que ho acaben de confirmar. El sector del sòl que s’ha conservat —menys de la meitat— és pavimentat amb una capa de morter allisat. S’hi veuen les restes d’un esglaó que eleva el nivell a l’extrem de llevant, que devia ser l’espai presbiteral o santuari de la capella. Al centre hi ha vestigis clars de la base del suport d’altar, un pilar rectangular fet amb pedres i morter i remolinat.
Aquests elements, i en general tot l’interior de la capella i l’entorn, són més visibles des de fa alguns anys, ja que van ser deslliurats d’enderrocs i vegetació per un grup de jovent voluntari de Rodés.
Com la resta del conjunt de construccions del castell de Rodés, la capella de Sant Valentí pot considerar-se una obra del segle XI, a manca de les necessàries excavacions arqueològiques que requereixen les estructures del castell.
Bibliografia
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàg. 330
- Cazes, 1990, pàg. 111