Situació
Vista de l’indret on presumiblement s’erigí el castell de Torroella. Es devia trobar dalt del turó oposat a l’església de Sant Salvador.
F. Junyent-A. Mazcuñan
EI castell de Torroella devia aixecar-se en un turó situat prop de l’església de Sant Salvador vers tramuntana, ja en els primers graons de la Serra de les Garrigues, i a l’extrem ponentí del terme navassenc. Long. 1°42’46” - Lat. 41°52’16”.
S’hi pot anar seguint la carretera de Manresa a Solsona. Poc abans d’arribar al quilòmetre 21 hi ha la colònia fabril del Palà de Torroella escampada a ambdós costats de la carretera. Caldrà, però, introduir-s’hi pel cantó esquerre, d’on sorgeix un camí que, travessant el riu Cardener mitjançant una palanca, mena a la parroquial de Sant Salvador, sobre la qual, i vers tramuntana, despunta el turó casteller. (FJM-AMB)
Història
Aquest castell es trobava dins el comtat de Berga i tenia al seu càrrec la defensa d’un terme avui inclòs al municipi de Navàs, i comprenia tot el marge dret del riu Cardener d’aquest municipi i les terres properes de l’esquerre, incloent-hi l’enclavament del municipi de Pinós del lloc de Malagarriga.
El castell és documentat des del 966. El domini eminent pertanyia als comtes de Cerdanya com a comtes de Berga i després d’estroncar-se la dinastia, correspongué als comtes de Barcelona. El domini feudal estigué en mans de la família Berga. El primer membre d’aquesta família que tingué el castell de Torroella en feu comtal fou Berenguer Ecard, que entre el 1068 i el 1095 jurà fidelitat al comte Guillem Ramon de Cerdanya per aquest castell i pel de Vallmanya. Més tard, el 1135, Guillem Ramon de Berga jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer IV per aquest castell i d’altres que tenia en feu comtal. Després d’aquest acte ja no hi ha cap altra notícia dels feudataris comtals. I dels castlans sabem que un Artal, entre el 1109 i el 1117, feu jurament de fidelitat al comte Bernat Guillem de Cerdanya pel castell de Torroella.
Del segle XIV hi ha més notícies del castell; el 1381 el rei Pere III vengué al noble Francesc de Perellós la jurisdicció de Torroella, a més de les de Santpedor i Coaner, però els santpedorencs no volgueren passar a la jurisdicció senyorial i compraren les jurisdiccions venudes pel rei, tot tornant-li la de Santpedor, i el 1423 les que els quedaven les revengueren al comte de Cardona, que així incorporà les jurisdiccions de Coaner i Torroella al comtat de Cardona, del qual ja no es mogueren fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. (ABC)
Castell
Tot i que d’aquest castell no queda cap rastre, tanmateix creiem haver localitzat l’indret on havia estat erigit. En efecte, prop de l’església de Sant Salvador i a la banda de tramuntana es dreça un pujol, coronat per uns blocs de pedra que devien servir d’assentament a la construcció castellera. Diem això perquè en aquesta contrada, ultra haver trobat dos forats rodons excavats en el rocam, també hi hem localitzat nombrosos fragments de ceràmica grisa. A part d’això, en el petit solar del cimal també hi ha unes pedres que semblen talment un enllosat, bé que no ens atrevim a assegurar que es tracti d’un autèntic paviment. Per altra banda, aquest lloc, fornit d’una muralla natural de roca i proveït d’una bona visibilitat, sembla que gaudeixi dels elements estratègics suficients per tal que hom hi bastís un castell. (FJM-AMB)