Resultats de la cerca

Estudià piano amb J Jiránek i composició amb A Dvorák al Conservatori de Música de Praga Acompanyà al piano el violinista Jan Kubelík en diverses gires per Europa i els Estats Units i el 1904 debutà en solitari a Nova York A partir del 1906 s’installà als Estats Units, on treballà com a pianista i professor A Nova York estrenà el 1906 el seu Concert número 1 per a piano i orquestra , i arribà a ser membre de la Societat Americana de Compositors, Autors i Editors Aviat guanyà fama com a compositor, especialment de cançons, danses i estudis, alguns dels quals signà amb el pseudònim…

Després dels seus estudis amb Albrechtsberger ocupà diversos càrrecs en diferents esglésies i a la cort de Viena El 1829 fou nomenat hofkapellmeister , lloc que ocupà fins el 1833, any en què una malaltia el deixà incapacitat per a dirigir El prestigi adquirit fins aleshores com a director musical i com a compositor de nombroses obres religioses, instrumentals i teatrals quedà reflectit en una sèrie di honors que se li reteren els darrers anys de la seva vida Tingué freqüents contactes professionals i personals amb J Haydn i WA Mozart i, segons ell, fou al costat d’aquest durant…

Fou alumne i membre del cor del Winchester College i, després, del New College a Oxford, on es graduà en dret civil 1449 i canònic 1455 En 1457-58 era sagristà de la collegiata de Sant Esteve, a Westminster, càrrec que sembla que ocuparen diversos compositors notables No es tenen notícies seves més enllà del 1459 Actualment és un compositor discutit, perquè moltes de les seves obres són atribuïdes a G Dufay, J Dunstable i W Frye És autor de dos cicles de la Missa a tres veus que transmet el Codex Trento 88 el primer cicle parodia la balada de Binchois Dueil angoisseux , i de l’…

Es formà en cant a l’escolania de San Pablo de Saragossa, on ingressà el 1827 i on fou alumne de P León Gil Després fou escolà al Salvador de La Seo, a la capital aragonesa Desenvolupà unes grans qualitats com a violinista, i tocà al Teatre Principal de Saragossa com a concertino Exercí alhora com a segon violí a la capella de música de La Seo, i des del 1835 degué ésser primer violí Vers el 1858 és documentat com a mestre de capella a La Seo, tot i que hi ha alguns dubtes sobre la data exacta Allí romangué fins a la seva mort, on exercí una important tasca pedagògica, malgrat els problemes…

De formació musical sòlida, la importància de García Lorca en aquest àmbit és triple En primer lloc, compongué cançons a partir de clàssics de la literatura castellana M de Cervantes, J del Encina, A Machado, etc En segon lloc, feu de compilador Cancioneros i divulgador del folklore musical andalús i gitano, que sovint inspirà la seva producció literària Poema del cante jondo o Romancero gitano I en darrer terme, perquè, a conseqüència de les circumstàncies que envoltaren la seva mort, molts músics compongueren peces en record seu, com la Sonata per a violí , de Francis…

Estudià al Conservatori de Madrid, on fou deixeble de R Chapí Molt aviat passà a dirigir l’orquestra del Teatre Apolo de Madrid 1887, un dels llocs més significatius per al género chico , on tingué l’oportunitat de conèixer de primera mà el millor repertori líric Collaborà habitualment amb A Brull, J Valverde, M Nieto i el llibretista Carlos Arniches Entre les sarsueles que obtingueren més èxit i que aconseguiren mantenir-se en el repertori cal esmentar La banda de trompetas 1896 i El santo de la Isidra 1898, a més de les dues sarsueles de costums madrilenyes que li donaren més…

Alumna d’Antonio de la Torre, es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1927 i es doctorà en història a Madrid 1931 Després del seu nomenament, compaginà la seva labor de professora d’institut amb la recerca històrica El seu primer destí com a ensenyant fou l’institut de Vilafranca del Penedès 1933 Participà en l’intens debat historiogràfic que es desfermà, durant les dècades del 1950 i 1960, sobre l’evolució de Catalunya durant el s XV amb la monografia Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II 1943 Vicens i Vives criticà durament aquesta obra per manca…

Estudià al Conservatori de Sydney i quan només tenia quinze anys inicià la carrera de músic professional amb l’Orquestra Simfònica de Melbourne Després d’haver tocat en diverses orquestres britàniques, durant tretze anys fou trompista principal de l’Orquestra Simfònica de Londres El 1968 fundà el Tuckwell Wind Quintet Professor de la Royal Academy of Music de Londres del 1963 al 1974, també impartí classes al Dartmouth College i al Pomona College als Estats Units La seva carrera de concertista internacional el dugué arreu del món, convidat per les principals formacions Enregistrà els concerts…

Fou alumne de J Huré al Conservatori de París, on es diplomà l’any 1910 amb un primer premi en violí El seu debut oficial tingué lloc a Brusselles un any després en un concert dirigit per Eugène Ysaÿe El 1912 fundà el Quartet Poulet i, poc després, els Concerts Poulet Fou el primer intèrpret de la Sonate pour violon et piano de C Debussy, que interpretà el 1917 acompanyat pel compositor mateix Del 1932 al 1944 fou director del Conservatori de Bordeaux i director de l’orquestra filharmònica d’aquesta ciutat També dirigí els Concerts Colonne de París 1940-45 El 1944 fou nomenat…

La seva carrera es desenvolupà en bona part a redós del Gran Teatre del Liceu, on participà en l’estrena, el 1899, de Tristany i Isolda El 1905 intervingué a Lohengrin , al Teatre Tívoli, i en l’estrena al Liceu de Die Meistersinger von Nürnberg 'Els mestres cantaires de Nuremberg' El 1911 interpretà, en un concert que es feu al Gran Teatre del Liceu, La valquíria , el primer acte de la qual fou cantat en català Intervingué als concerts del 1913 celebrats al Palau de la Música Catalana amb motiu del centenari del naixement de R Wagner Fou un dels cantants que participà en l’estrena de…