Resultats de la cerca
Es mostren 4620 resultats
prima prattica/seconda prattica
Música
Expressions sorgides al voltant de la polèmica entre G. M. Artusi i C. Monteverdi sobre la composició musical al principi del segle XVII.
La història i fortuna dels termes començà al voltant del 1601, any en què Ottuso Accademico -pseudònim d’un personatge no identificat-, en una carta, emprà per primera vegada l’expressió seconda prattica Aquesta expressió fou recollida el 1603 pel canonge bolonyès Artusi en l’obra Seconda parte dell’Artusi , en què criticava veladament Monteverdi per l’ús de dissonàncies sense preparar en alguna de les seves obres i denominava seconda prattica aquest procediment Dos anys després, Monteverdi publicà el seu cinquè llibre de madrigals, i en la introducció, tot defensant-se d’Artusi, tornà a…
Juliette Gréco
Teatre
Cantant i actriu francesa.
Visqué a París des d’infant Després la Segona Guerra Mundial inicià la trajectòria com a actriu i començà a relacionar-se amb els ambients artístics i intellectuals de París Portà una existència bohèmia i conegué Sartre, Simone de Beauvoir, Camus, Merleau-Ponty, Boris Vian i altres intellectuals que determinaren la seva trajectòria Es convertí, per la proximitat amb aquests ambients, la seva joventut i les seves inquietuds, en una musa de l’ existencialisme El 1949 debutà com a cantant de cabaret interpretant poemes i cançons d’autors com ara Jacques Prévert, Raymond Queneau, Françoise Sagan…
Francesc Macià i la Societat de Nacions sense estat. 1924
Després de la Primera Guerra Mundial 1914-1918, la creació de la Societat de Nacions amb seu a Ginebra, a la neutral Confederació Helvètica, fou un primer pas per a l’establiment d’un nou ordre polític i jurídic mundial no basat en la violència La Societat de Nacions començà a funcionar al gener del 1920 amb vint-i-tres estats Al final del mateix any, ja n’eren quaranta-un Però no en formaven part ni els Estats Units –paradoxalment, perquè el president WW Wilson n’havia estat un dels principals promotors–, ni Alemanya –que no hi va ser admesa fins el 1926–, com tampoc la Unió Soviètica, que…
Catalanes als escenaris del món. 1873-1935
Durant els anys de la primera globalització, algunes dones catalanes submergides en el món de la música i de la dansa van actuar, amb molt èxit, als principals escenaris del món En el cas de la ballarina Rosa Mauri es conserven els retrats que li van fer alguns dels millors pintors de la seva època Les gravacions de les seves interpretacions, per camins tècnics diversos, sovint han travessat la barrera del temps Les ciutats de la música i la dansa 1900 Rosa Mauri l’Òpera de París Rosa Mauri i Segura Reus, 1849 o 1852 – París, 1923 debutà a Barcelona el 1870 i fou, durant uns quants anys, a…
Paterson
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nova Jersey, als EUA, prop del riu Passaic, forma part de l’aglomeració de Nova York.
Indústria tèxtil, mecànica maquinària tèxtil i química
mohicà | mohicana
Etnologia
Individu d’un poble amerindi del grup algonquí que ocupà fins al segle XVII l’actual estat de Nova York (EUA).
Més tard, a causa de la pressió dels mohawk dels colons blancs, els mohicans emigraren cap al sud i es confongueren amb d’altres tribus Aquest poble és conegut per la novella El darrer dels mohicans , de JFCooper
Rockefeller Center
Conjunt de catorze edificis situats entre la Cinquena i la Sisena avingudes i els carrers 48 i 51 de Nova York.
Pensat com a centre de descans i esbarjo, per causes diverses ha acumulat múltiples funcions i ha esdevingut, bàsicament, la Ciutat de la Ràdio El conjunt s’organitza d’una manera independent respecte al barri on es troba L’edifici central és la RCA 1931-32 Un altre edifici remarcable és el Time and Life International 1935-38 El Rockefeller Center, plantejat per Reinhard i Hofmeister, amb la collaboració de Corbett, Harrison, Mac Murray, Hood i Fouilhox, per la seva concepció de l’espai exterior i per la superació del gratacel d’estil goticista, tingué una gran importància en el…
Irish Republican Army
Militar
Branca militar del Sinn Féin creada el 1857 per la Germandat Irlandesa Republicana, societat secreta fundada a Nova York per emigrants.
Les seves accions militars començaren amb l’aixecament de la Pasqua del 1916, a Dublín Fins a la consecució de la independència 1921, l’IRA fou dirigit políticament per Eamon de Valera i militarment per Michael Collins El 1921, després de signat l’armistici que dividia l’illa en dues parts, una secció de l’IRA, que no acceptava la partició i que reivindicava la línia nacionalista revolucionària de Connolly, s’enfrontà amb els qui defensaven una concepció estrictament nacionalista conservadora Després d’un llarg període d’activitats esporàdiques de tipus guerriller 1939-56, l’IRA reaparegué a…
Grupo Bimbo
Economia
Multinacional mexicana de l’alimentació.
Fou creat el 1945 per Lorenzo Servitje Ciutat de Mèxic, 20 de novembre de 1918 - 3 de febrer de 2017, fill d’emigrants catalans Entre els cofundadors hi havia també Jaume Jorba Terrassa, Vallès Occidental, 1918 i altres catalans o descendents de catalans, encara presents a l'accionariat i als òrgans de direcció Especialitzat en el sector de la panificació i la rebosteria industrial, el 1965 Jorba fundà l’empresa del mateix nom a Catalunya, amb una fàbrica de pa de motlle a Granollers, producte que difongué a l’Estat espanyol El 1978 adquirí les participacions dels socis mexicans i des d’…
arquitectura vernacla
Arquitectura
Conjunt de les construccions i de les tècniques constructives d’un lloc determinat que es caracteritzen per compartir els trets tradicionalment propis d’aquell lloc i ser el fruit del coneixement empíric.
Diverses circumstàncies han afavorit que des de les darreres dècades del segle XX i les primeres del segle XXI que els arquitectes concedissin una creixent importància a l’arquitectura vernacla En primer lloc la crítica a la globalització de l’arquitectura de l’estil internacional afavorí una represa de les identitats locals, que es reivindicà amb força ja no solament des de l’àmbit antropològic o etnogràfic Així, per exemple, el 1964 el MoMA de Nova York celebrà l’exposició Arquitectura sense Arquitectes, que serví per revaloritzar la construcció popular D’altra banda, la…