Resultats de la cerca
Es mostren 4995 resultats
Tony Kushner
Teatre
Autor i director teatral nord-americà.
Estudià arts escèniques a la Universitat de Nova York Entre les seves obres destaquen A Bright Room called Day 1985, Hydriotaphia 1987, The Illusion 1988, versió de L’illusion comique , de Corneille, Widows 1991, adaptació de l’obra homònima d’Ariel Dorfman, i el díptic èpic Angels in America , subtitulat “A gay fantasia on national themes” i compost de dues parts Millenium Approaches 1991 i Perestroika 1992, obra que s’ha comparat a Faust o a Peer Gynt , i ha estat considerada com la més ambiciosa de l’última dècada dels noranta als EUA, una crua reflexió sobre les pors i els…
Kazuo Ishiguro

Kazuo Ishiguro
© Frankie Fouganthin
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Nascut al Japó, als sis anys la seva família emigrà a la Gran Bretanya, on cresqué i es formà, bé que no es nacionalitzà britànic fins el 1982 Graduat per la Universitat de Kent en anglès i filosofia 1978, cursà un màster en escriptura creativa a la Universitat d’East Anglia 1980 Les seves primeres novelles, A Pale View of Hills 1982, premi Winifred Holtby de la Royal Society of Literature i An Artist of the Floating World premi Whitebread 1986, de temàtica japonesa, mostren una escriptura sòbria i introspectiva, que es manté a The Remains of the Day premi Booker 1989, l’obra que el…
Oleguer Sarsanedas i Picas
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de l’escriptor Jordi Sarsanedas i Vives , es llicencià en ciències polítiques a la Universitat d’Oxford Ha collaborat a Serra d’Or , a Set Dies i l’ Avui El 1978 fou nomenat cap del Servei d’Informació i Promoció de la Joventut del Departament d’Ensenyament i Cultura de la Generalitat provisional de Catalunya Posteriorment treballà a Difusora International, empresa vinculada a l’editorial Seix Barral L’any 1983 s’incorporà a les Emissores de la Generalitat, d’on fou cap de programes especials i director de relacions internacionals, i dirigí el projecte i la posada en marxa de Catalunya…
,
Miguel Ángel Campano Mendaza
Pintura
Pintor castellà.
Es formà a l’Escola de Belles Arts de Madrid, i posteriorment es traslladà a París 1976 Estigué influït durant els anys setanta per l’abstracció geomètrica i per pintors com R Motherwell i F Kline A partir del 1980 feu llargues estades a París i la seva pintura prengué altres orientacions més figuratives i de delicats cromatismes, amb apropiacions de Poussin, Delacroix i Cézanne, entre d’altres Preocupat sobretot per qüestions formals i compositives, pren sovint el tema com a excusa per a realitzar-se en l’expressió La seva obra d’aquests anys restringeix la gamma cromàtica i…
Joan Pau Alduy i Triaire
Política
Polític.
Fill del també polític Paul Alduy , estudià a Ceret i es diplomà en arquitectura a l’Escola Nacional Superior de Belles Arts de París Cap d’accions internacionals del ministeri d’urbanisme 1980, director adjunt de la construcció 1985 i conseller tècnic del ministeri de transports 1987, al maig del 1993 fou elegit alcalde de Perpinyà , sota el lema ‘Perpinyà, la catalana’, i reelegit al juny del 1995 per la candidatura Perpinyà Oxigen, amb 40 dels 55 escons del consistori El 1995 rebé la Creu de Sant Jordi per la seva defensa de la cultura i la identitat catalanes El 1997…
Nicolas Poussin
Pintura
Pintor francès.
Després de rebre una notable formació cultural es dedicà d’una manera decidida a la pintura El seu primer mestre fou Nöel Jouvenet, però qui influí decisivament en la seva vocació fou Quentin Varin L’any 1612 Poussin es traslladà a París, on treballà als tallers de Georges Lallemand, Ferdinand Elle i Alexandre Courtois Aquest darrer li permeté l’accés a les colleccions de la corona, on descobrí Rafael Després de dos intents d’arribar a Roma, l’any 1621 s’installà a París, on collaborà amb Philippe de Champaigne Finalment, l’any 1624, arribà a Roma, on romangué bastants anys Els primers…
Francesc Pla i Duran
Pintura
Pintor.
Conegut amb el sobrenom d' El Vigatà Visqué a Vic fins el 1756 i s’installà a Barcelona, on fou deixeble de Manuel Tremulles des del 1757 El 1775 oposità, sense èxit, a una de les dues places d’ajudant de director de la nova Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, llocs que foren ocupats per artistes lligats al món acadèmic, mentre que ell era inscrit al collegi de pintors des del 1771 Fou clavari 1776 i primer cònsol 1782 del collegi Seguí, doncs, una carrera professionalment tradicional, motiu pel qual estigué sempre en rivalitat amb artistes com Pere Pau Muntanya Es dedicà sobretot a les…
Antoni Pellicer i Peraire
Disseny i arts gràfiques
Història
Obrer tipògraf i internacionalista.
Nebot del dibuixant i polític Josep Lluís Pellicer i cosí germà de Rafael Farga Pellicer D’orientació anarquista —aliancista bakuninista—, formà part de la I Internacional Fou un dels signants del fullet La Cuestión de la Alianza 1872 Fou dirigent de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 1881-88 Se n'anà de Barcelona el 1875 i passà a residir successivament a Mèxic, Cuba i els EUA El 1879, de nou a Barcelona, participà en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona i, després, de La Solidària 1881 Fou així mateix un dels principals dirigents de la Federació de…
Lluís Garcia Berlanga
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut Lluís Garcia-Berlanga i Martí, realitzador i guionista cinematogràfic, forjador, amb Juan Antonio Bardem, de la represa dels anys cinquanta.
De jove s’allistà a la División Azul per a evitar les represàlies contra el seu pare, antic governador civil de València durant la Segona República Començà estudis de dret i de filosofia i lletres, i l’any 1947 ingressà a l’Institut de Cinematografia, de Madrid Debutà el 1951 amb Juan Antonio Bardem , amb el qual escriví i realitzà Esa pareja feliz Posteriorment, fins al 1963, rodà el que han estat considerades les seves millors obres, dues de les quals, Bienvenido Mr Marshall 1952 i El verdugo 1963, han esdevingut fites del cinema espanyol A través de l’humor esperpèntic d’aquestes sàtires…
Josep Maria Xiró i Taltabull
Pintura
Pintor.
Format a Barcelona, a l’acadèmia Trias i amb Modest Urgell Féu algunes obres dins un simbolisme místic Trànsit , 1896 basat en Guimerà i presentat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona d’aquell any, però aviat adoptà el seu característic to èpic i germanitzant Fantasia nietzcheana , 1901 i la seva exposició individual a la Sala Parés 1903 provocà controvèrsies El 1904 s’integrà a l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i l’any següent illustrà L’Atlàntida de Verdaguer, amb un estil voluptuós i èpic, en el qual s’evidenciaven certes influències japonitzants El 1906…