Resultats de la cerca
Es mostren 6292 resultats
Trullars
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector de la plana més pròxima als Aspres, entre el Rard (límit meridional del terme) i el seu afluent, per l’esquerra, la Canta-rana (en part, límit septentrional).
De les 1367 ha conreades, la major part són dedicades a la vinya 1 238 ha, 1094 de les quals són destinades a la producció de vi de qualitat superior els arbres fruiters ocupen 33 ha 19 de presseguers, 10 d’albercoquers i 1 de cirerers i les hortalisses 20 ha 10 d’escaroles i 3 de carxofes, a més de 52 ha de farratge El cens ramader és de 223 caps de bestiar oví i 5 de cabrum Hi ha una important cooperativa vinícola, amb 340 socis i una capacitat d’emmagatzematge de 65 000 hl Hi ha una petita indústria de fabricació d’espardenyes, que dóna treball a 20 persones El…
Beseit
Beseit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, al vessant oriental dels ports de Beseit, a la conca alta del Matarranya, que drena el territori amb els seus afluents el riu d’Ulldemó i el riu de la Pena.
El terme és accidentat per nombroses comes interfluvials, amb abundant vegetació natural pinedes, alzinars i pasturatges Predominen els conreus de secà cereals, oliveres, ametllers i vinya sobre els de regadiu cereals i hortalisses Les terres de conreu, força repartides, són explotades en un 97,8% per llurs propietaris És important la ramaderia ovina La indústria paperera, documentada des del segle XIV, arribà al seu màxim al segle XIX, amb sis fàbriques produeix paper i cartó-cuir, però la seva activitat ha minvat molt Hi ha mines de lignit i hom explota jaciments d’argila refractària Al…
Benidoleig

Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la conca baixa del Girona, al qual tributen els barrancs de la Murta, de Trullers i de la Cova.
Ocupa un terreny pla, només accidentat per una sèrie de turons al sud 355 m al Segili Hom conrea el 72% de la superfície municipal 545 ha predomina el secà sobre el regadiu, que aprofita aigües elevades del riu els conreus més estesos són el de cereals i ametllers, seguits de les oliveres, cítrics, els conreus d’horta, garrofers i la vinya La propietat de la terra és repartida, i el règim d’explotació és directe Hi ha petita indústria ceràmica La població anà augmentant fins el 1940 719 h, que començà a minvar El poble 678 h agl 2006, benidolijans 131 m alt, al peu de la…
Bengaluru
Ciutat
Capital de l’estat de Karnataka, Índia, situada a l’altiplà de Dècan, a uns 900 m d’altitud.
És el centre d’una regió agrícola arròs, blat i un nucli industrial important indústria tèxtil, química, aeronàutica, de la porcellana, del vidre, maquinària agrícola, cigarrets, aparells i accessoris per a telecomunicacions i nus de comunicacions Centre d’ensenyament superior Universitat de Bengaluru, fundada el 1964 Fou fundada al segle XVI per la dinastia de Maisuru, i l’any 1758 esdevingué possessió de Haidar ‘Alí, futur governador de Maisuru, el qual la convertí en la seva residència favorita El 1791, però, els anglesos, sota lord Cornwallis, governador general i comandant en cap de l’…
Baixa Califòrnia
Divisió administrativa
Estat federat de Mèxic, situat a la meitat septentrional de la península de Baixa Califòrnia.
La capital és Mexicali Limita al N amb l’estat nord-americà de Califòrnia És format per una llarga plana costanera i alineacions muntanyoses Sierra de Juárez, Sierra San Pedro Mártir, Sierra San Borjas L’agricultura principalment cotó, seguit de blat, raïm i olives és afectada per la falta d’aigua, mancança que hom intenta compensar amb les aigües del riu Colorado, aprofitades conjuntament amb els EUA mitjançant un tractat signat el 1944 La indústria cotonera i alimentària és l’activitat més important Per altra banda, diverses empreses nord-americanes s’han establert a la zona fronterera…
Bahia
Divisió administrativa
Estat federat del Brasil.
La capital és Salvador És format per una estreta plana litoral i una regió muntanyosa a l’interior, les principals alineacions de la qual són la Chapada Diamantina i la Serra Geral de Goiás, que forma part de l’altiplà brasiler És drenat pel riu Sāo Francisco i els seus afluents El clima és tropical, humit a la costa i sec i fred a l’interior L’agricultura vinya, blat, cotó, arròs, cafè, canya de sucre, coco, tabac, mandioca, moresc, arbres fruiters es localitza a la plana costanera, sobretot al voltant de Recôncavo La ramaderia també és important ovina, porcina, cavallina, bestiar cabrum,…
desert d’Atacama

Salar de Atacama
NovoaR (CC BY-SA 2.0)
Desert
Regió àrida de Xile, situada al llarg de la costa entre els 20 i els 30° de latitud sud, que forma part de les regions d’Antofagasta i Atacama.
El nucli es troba entre el meandre sud del riu Loa i les muntanyes que el separen de la conca fluvial Chañaral-Copiapó La façana costanera és recta i abrupta i a vegades s’aixeca a 600 o 1000 m sobre el nivell del mar, mentre que les muntanyes que la voregen s’aixequen fins als 3000 m La depressió longitudinal interna, parallela a la costa, és interrompuda per elevacions que creen nombroses conques de drenatge interior que contenen quantitats importants de sals d’evaporació entre les quals hi ha els nitrats, que donen lloc a l’única indústria de la regió Més cap a l’est es troba, de primer,…
Alboraig
Municipi
Municipi de la Foia de Bunyol, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Comprèn la part més baixa i plana de la vall del riu de Bunyol i s’estén cap al sud per una estreta faixa de terreny travessada pel riu Magre i que arriba fins als vessants septentrionals de la serra de Dosaigües Les terres de conreu ocupen principalment la part septentrional del terme Només 91 ha són de regadiu El secà 1 039 ha és ocupat per garrofers, oliveres i vinya i, en menor escala, per cereals i altres conreus Els indrets no conreables unes 1 500 ha són dedicats al pasturatge del bestiar transhumant de la Serrania de Conca a l’hivern i del bestiar local tot l’any La part…
Abidjan
Ciutat
Capital del departament d’Abidjan, a la Costa d’Ivori.
Emplaçada en una península de l’albufera d’Ebrié, l’obertura del canal de Vridi el 1950 convertí la ciutat en port d’aigua profunda el hinterland del qual s’estén fins al Níger La ciutat, que ha crescut de pressa gràcies al port tenia 26000 h el 1937, consta de tres parts Le Plateau, centre d’afers Adjamé, barri industrial i d’habitatge i, a l’illa de Petit Bassam, el raval de Treichville Centre industrial laminació d’alumini, indústria química, construcció mecànica, refinatge de petroli Elaboració i comerç de productes agraris de la regió fusta, cafè, cacau, pinya tropical, plàtans, oli de…
vall de Fergana
Oasi
Gran oasi de l’Àsia central, repartit entre l’Uzbekistan (la major part) i el Tadjikistan.
És regada pel riu Syrdarja i els seus afluents, els quals baixen de les muntanyes que voregen la vall pel nord, est i sud Només un pas estret, obert pel Syrdarja, uneix la vall de Fergana amb les altres regions de l’Àsia central Al sud i a l’est de Fergana hi ha concentrada quasi tota la terra de regadiu El gran canal de Fergana, construït el 1939, recull aigua dels afluents Naryn i Karadarja i la distribueix pel sud de la vall Al nord hi ha pocs sembrats El centre és ocupat pel desert on hi ha la central hidroelèctrica de Toktogul, al riu Syrdarja És un gran nucli productor de cotó…