Resultats de la cerca
Es mostren 6444 resultats
Ladislav Vycpálek
Música
Compositor txec.
Vida Estudià al Conservatori de Praga amb V Novák, mentre seguia cursos de filologia a la Universitat També estudià violí i piano, i participà en la vida musical de la ciutat Mantingué bona relació amb J Suk i fou violista en un quartet Exercí la crítica musical en "Hudební revue" i en "Tempo" Gran part de la seva obra estigué dedicada a la música vocal Si bé en un principi es deixà endur pels corrents decadentistes, aviat es decantà per la problemàtica social Festes de la vida , 1913 Els vagabunds , 1914, on mostra un clar antimilitarisme El seu estil, però, traí la influència…
Benet Andreu i Pons
Música
Realitzà els seus estudis musicals sota el mestratge de l’organista Jaume Alaquer (Maó 1785 - l’Havana 1823).
Vida L’any 1816 obtingué un benefici parroquial a Santa Maria de Maó Sis anys més tard va ser nomenat organista titular i el 1826 mestre de capella Fou ordenat de sacerdot a Palma l’any 1830 Des del 1832, any en el qual renuncià al benefici d’organista, es dedicà exclusivament a les tasques de mestre de capella i de professor a l’Escola Municipal de Música de Maó 1846 Fou un autor fecund que compongué sobretot música religiosa, tot i que també escriví obres profanes Entre aquestes darreres hi ha diverses composicions de teatre líric, com ara dues farses, una del 1832 i l’altra del 1838, i l’…
Bernat de Ventadorn
Música
Trobador occità.
Vida Sembla que era d’origen humil i, segons la seva Vida , estigué al servei del vescomte de Ventadorn Després passà a servir Elionor d’Aquitània, que el 1152 es casà amb Enric Plantagenet, futur Enric II d’Anglaterra Més tard entrà al servei del comte de Tolosa Raimon V 1148-94 i, un cop mort el comte, ingressà al monestir de Dalon, on és probable que morís Ventadorn és considerat el trobador més important, entre altres raons per l’alta qualitat de la seva música Se li atribueixen quaranta-cinc composicions poètiques, divuit de les quals es conserven encara amb la melodia completa i d’una…
Etnologia de la Península Ibèrica
Historiografia catalana
Obra fonamental de la bibliografia arqueològica de Pere Bosch i Gimpera, escrita i publicada quan es relacionava políticament amb la Lliga, motiu pel qual tingué el mecenatge de Francesc Cambó.
Des de la Direció del Servei d’Investigacions Arqueològiques i des del Seminari de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, gaudí d’una situació privilegiada de coneixement de la recerca que explotà clarament Per això, les illustracions de l’obra es refereixen, d’una manera numèricament desproporcionada, a materials catalans i als de les zones peninsulars on havia intervingut l’IEC L’obra tingué la voluntat de justificar la diversitat de pobles peninsulars en el primer terç del s XX a partir d’arrels que es remuntaven a la prehistòria, d’aquí que un llibre de prehistòria es titulés…
Emili Vigo i Bènia
Historiografia catalana
Historiador i polític.
En el període de preguerra treballà de comptable, collaborà en la premsa local i fou membre d’Esquerra Republicana de Catalunya Malgrat que no ostentà càrrecs públics rellevants, amb el triomf franquista emprengué el camí de l’exili Refugiat a l’Estat francès, desenvolupà una intensa activitat política com a director del periòdic La Humanitat òrgan d’ERC i com a secretari del president de la Generalitat, Josep Irla A Montpeller es llicencià en història i rebé el mestratge directe d’Augustin Flichte A París preparà la seva tesi doctoral sobre la Guerra Gran, que no pogué defensar a causa de la…
cistre

Cistre holandès de 1776
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada, amb cordes metàl·liques, molt usat als segles XVI i XVII arreu d’Europa.
També és anomenat cítara Té el cos piriforme, amb el fons gairebé pla La caixa, de poca fondària, sol tenir unes prominències decoratives característiques al punt d’inserció del mànec En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Amb un tir d’uns 45 cm, la fondària decreixent de la caixa harmònica arriba fins a menys de 3 cm Pel que fa a les mides generals, el podem situar entre la guitarra i la mandolina Les cordes, tensades des d’un claviller gairebé pla, generalment ornamentat i amb un ganxo característic a la part de darrere, se subjecten…
Segona Escola de Viena
Música
Denominació usada normalment per al cercle format per A. Schönberg i els seus deixebles abans de l’emigració del mestre a Amèrica.
La Primera Escola de Viena designa el grup de grans compositors vienesos del final del segle XVIII i principi del XIX FJ Haydn, WA Mozart i L van Beethoven Molt rarament, però, s’usa la paraula ’Escola’ per a referir-se als representants d’aquest període Per aquest motiu, quan es parla simplement de l''Escola de Viena', hom es refereix a la ’Segona' Aquesta és representada pels seus tres compositors més destacats, és a dir, Schönberg i els seus deixebles A von Webern i A Berg, tot i que n’inclou d’altres que en algun moment es relacionaren amb el músic austríac, com Robert Gerhard, alumne seu…
francofonia
Sociologia
Conjunt de territoris on l'ús del francès és habitual i està ben arrelat i els habitants dels quals comparteixen, per aquesta
raó, una determinada afinitat cultural.
Comprèn aquells estats, regions, províncies, etc en què el francès és llengua oficial única o bé cooficial i els habitants l’empren com a llengua habitual Segons l’Observatori de la Llengua Francesa, el nombre de francòfons el 2014 era d’uns 270 milions, repartits arreu del món, principalment per Europa, Àfrica i l’Amèrica del Nord Quebec El terme francofonia fou introduït pel geògraf Onésime Réclus l’any 1880, però l'ús no es consolidà fins al cap d'uns cinquanta anys Tanmateix, el concepte es traduí en una primera iniciativa el 1926 l’Association des Écrivains de Langue Française Fites …
Mateo Santos Cantero
Cinematografia
Periodista i director.
Vida Feu diverses conferències sobre cultura cinematogràfica i el 1926 fundà a Barcelona un dels millors setmanaris cinematogràfics editats a l’Estat espanyol, "Popular Film" 551 núm, que dirigí fins el 1934, tot i que la publicació visqué fins el 1937 sota la direcció de Lope F Martínez de Ribera M Santos hi publicà amb el pseudònim Gazel La revista també publicà l’anuari Almanaque "Popular Film" 1928 El 1929 publicà el llibre reportatge Hollywood La ciudad del celuloide , any en què exercí de delegat a Barcelona de "Figuras del cinema Revista quincenal de interpretación crítica y literaria…
Laura Mañà i Alvarenga
Cinematografia
Actriu, directora i guionista.
Vida Des del 1987 combinà els estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona i els de tècnic d’empreses turístiques, fins a debutar com a actriu a L’afer Lolita 1990, José Antonio de la Loma i a Manila 1991, Antonio Chavarrías Deixà la feina de traductora i guia i provà sort com a actriu a París, on residí vuit anys i participà en films com ara 75 céntilitres de prière 1993, Jacques Maillot i Le Doberman 1996, Jan Kounca, alhora que fou reclamada per directors catalans com Josep Joan Bigas Luna, per a La teta i la lluna 1994, i Vicente Aranda per a La pasión turca 1994 i…