Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
Gent i paisatge de Catalunya
Cinematografia
Conjunt de reportatges sobre els personatges més rellevants i decisius de la cultura catalana de la dècada del 1920, ideats pel periodista Francesc Madrid i dirigits i fotografiats pel realitzador i operador Josep Gaspar durant el 1926.
L’obra tingué la collaboració literària de Josep Maria de Sagarra i Alexandre Plana i fou produïda per Edicions Cinematogràfiques Ginesta El documental s’estructura en diversos blocs dedicats a cadascun dels personatges, institucions o indrets d’una Catalunya sota la Dictadura de Primo de Rivera, però en plena efervescència cultural i social, a cavall del modernisme i el noucentisme La càmera viatja en tramvia per una Barcelona canviant, en avió per Montserrat i en barca per una Costa Brava verge Un centenar de personalitats desfilen davant la càmera s’hi poden veure Josep Puig i…
La vida de Cristóbal Colón y su descubrimiento de América
Cinematografia
Pel·lícula del 1916-1917; ficció de 150 min., dirigida per Gérard Bourgeois [dir. art.], Édouard Renault [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Cinématografiques Charles-Jean Drossner, París, Argos Films Barcelona ARGUMENT C-J Drossner GUIÓ Joan Palau i Vera FOTOGRAFIA É Renault blanc i negre, normal, Ramon de Baños, Josep Maria Maristany AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Salvador Alarma MÚSICA José Padilla projeccions INTERPRETACIÓ Georges Wagne Cristòfor Colom, Leontine Massart la reina Isabel la Catòlica, Nadette Darson Felipa, Marcel Verdier el rei Ferran el Catòlic, Francesc Tressols el ministre Fonseca, Enric López Don Joan de Sòria, Madame Lauriane Beatriz Enríquez, Monsieur Garat…
Algèria 2015
Estat
La política algeriana va continuat pendent de la delicada salut del president de la República, Abdelaziz Bouteflika, així com de les intrigues i les lluites de palau en el que a Algèria es coneix com "la caixa negra del poder" L'element més notori d'aquests moviments va ser l'anunci, el 13 de setembre, del relleu al capdavant del Département du Renseignement et de la Sécurité DRS, és a dir, dels serveis d'intelligència Amb la substitució de Mohamed Mediène, conegut pel seu àlies Toufik , pel general Athmane Tartag, dit Bachir , els mitjans de comunicació algerians van parlar del…
Teatre Lliure
Escena d’una representació de Terra Baixa, d’Àngel Guimerà, per la companyia Teatre Lliure (1990)
© Fototeca.cat
Teatre
Companyia teatral fundada el 1976 per Fabià Puigserver amb la col·laboració de Pere Planella, Lluís Pasqual i Carlota Soldevila.
Funcionà en règim de cooperativa fins el 1988 Aquest any fou creada la Fundació Teatre Lliure - Teatre Públic de Barcelona, nova fórmula organitzativa adoptada per tal de facilitar els convenis amb les administracions i garantir-ne l’estabilitat Presidida des de l’inici per Antoni Dalmau, a partir del 2013 se’n feu càrrec Carles Pareja Durant uns quants anys tingué la seu al barri de Gràcia Barcelona, a l’antiga cooperativa La Lleialtat, però, des del 1991, un acord entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació en preveié el trasllat a l’antic Palau de l’…
So

Armes dels So
Llinatge noble originari del castell de So, al Donasà (Llenguadoc), la castellania del qual tenia pels vescomtes de Cerdanya.
Una línia romangué al Donasà, que senyorejà fins el 1711, quan Lluís XIV l’incorporà a la corona per cessió de Louis d’Usson forma francesa de So , marquès de Bonac A una altra línia pertangué Estefania de So , filla d' Arnau I de So i germana d' Arnau II de So , castlans de So i de Queragut, els quals succeí Fou casada amb Bernat de Llo o d’Alió i foren pares d' Arnau III de So mort el 1308, que el 1260 rebé del rei Jaume I les senyories d’Évol, Saorra, Estavar i Eus i la castlania de Puigbaladó i el 1266 en propietat, però sota la senyoria dels vescomtes de Castellbò, So i Queragut Tenia…
el Sis d’Octubre

Durant el Sis d’Octubre, membres d’Estat Català i del sometent són escorcollats per soldats
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és conegut el moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d’octubre de 1934.
Cal cercar les causes llunyanes de la revolta en la dissociació política entre el govern d’esquerra de la Generalitat i els governs de centredreta de Madrid, a partir del desembre del 1933, ço que dificultava les relacions entre ambdós poders i el normal exercici de l’autonomia A dins de Catalunya, i en un període de crisi econòmica i creixents tensions socials, l’aprovació pel Parlament d’una moderada llei de Contractes de Conreu abril del 1934 suscità la immediata oposició de Lliga Catalana i dels grans propietaris, els quals, amb l’ajut del govern de Samper, aconseguiren l’anullació de la…
Romanov
Família que donà nom a una dinastia que regnà a Rússia des del 1613 fins a la Revolució del 1917.
El genearca conegut és Andrej Ivanovič Kobyla o Kambila , un boiar moscovita del regnat del gran príncep Ivan I de Moscòvia mort el 1341 El seu fill F’odor Andrejevič fou anomenat Koška ‘el Gat’ i els seus descendents es cognomenaren Koškin i es dividiren en diverses línies Un net de F’odor, Zakharija , fou avi d’un Roman Jurevič mort el 1543, els descendents del qual es cognomenaren Romanov La filla de Roman, Anastàsia Romanov morta el 1560, fou la primera muller del tsar Ivan IV de Rússia i germana de Nikita Romanov mort el 1585, que fou el president del consell de regència del tsar Teodor…
Rebomboris del Pa
Història
Revolta ocorreguda a Barcelona els dies 28 de febrer, 1 i 2 de març de 1789 (amb repercussions a Vic i a Mataró), motivada pel reiterat encariment del pa.
Les males collites del 1787 i del 1788 havien provocat una forta puja del preu del blat durant els mesos de gener i febrer del 1789, alhora que les varietats més econòmiques de pa, com el pa morè, escassejaven i eren de mala qualitat En anunciar-se un nou augment de preu a partir del dia 1 de març, hi hagué un avalot popular a Barcelona la nit abans una multitud descontenta assaltà el pastim i l’incendià en bona part, alhora que s’apoderava del pa, de la pasta per a coure i dels diners al mateix temps calà foc a les barraques de venda de pa i assaltà les cases dels arrendadors de la…
Francesc Viñas i Dordal
Francesc Viñas i Dordal en el paper de Tristany de l’òpera Tristany i Isolda
© Fototeca.cat
Música
Tenor.
Vida Fill de pagesos, des de ben jove mostrà unes grans aptituds musicals Es traslladà a Barcelona, on compaginà les obligacions com a aprenent en una botiga d’uns familiars i els estudis de cant amb Gonçal Tintorer al Conservatori del Liceu El 1888 es presentà al Gran Teatre del Liceu amb el paper titular de Lohengrin , que al llarg de la seva carrera interpretà més de cent vegades El 19 de març del mateix any participà en els actes d’obertura de l’Exposició Universal de Barcelona i el 1889 es presentà amb la mateixa òpera wagneriana al Teatro alla Scala de Milà, amb gran èxit…
,
Castell de Linyola
Art romànic
La vila de Linyola, a 248 m d’altitud, és sobre una petita elevació al sector més alt del terme L’indret fou conquerit al darrer quart del segle XI pel comte d’Urgell Ermengol IV, el qual l’any 1079 assignà per a la construcció del monestir de Gualter la meitat de les primícies de la quadra de Linyola Poc abans de la conquesta de Lleida l’any 1149, Linyola esdevingué una de les defenses més meridionals del comtat d’Urgell i rebé llavors la categoria de castrum El cartulari de Tavèrnoles conserva un document de l’any 1120 on l’esmentat comte confirmava uns béns en favor d’un fill d’Arnau…