Resultats de la cerca

Es formà principalment amb Andrea del Sarto i fou collaborador seu en la decoració del pòrtic de l’església de l’Annunziata a Florència, i de la Villa Medicea del Poggio a Caiano 1520-21 Aviat, però, se separà de la línia classicista del mestre, atret pels gravats d’ADürer, primer 1522-25, frescs de la Passió, cartoixa de Galuzzo, Florència, i després influït per Miquel Àngel 1546-56, frescs del presbiteri de l’església de San Lorenzo, Florència, avui destruïts Conreà, en un to elegant, característic de l’escola manierista florentina, les formes sinuoses, quasi immaterials, executades amb…

Es doctorà en teologia a Tarragona i exercí d’eclesiàstic Des dels anys de la seva formació es remarcà com a poeta i assagista literari i polèmic Collaborà en periòdics i revistes locals i comarcals, i també en publicacions com Democràcia Cristiana  o La Veu de Catalunya , en les quals escriví articles apologètics, polítics, sobre qüestions sociològiques i cultura popular Publicà els volums poètics de to convencional, tot i algun ressò modernista, Recull de poesies 1919 i Esclats de llum 1924, amb pròleg d’Antoni Rovira i Virgili i l’assaig La perpetuidad del primado Participà en la campanya…

Infant de cor, es formà musicalment amb Josep Pons, organista L’any 1820 fou nomenat organista de l’església parroquial de Sant Tomàs, i més tard de la catedral Dirigí l’escola de cant fundada per la Societat Econòmica d’Amics del País Despertà l’admiració de Liszt com a improvisador d’orgue quan aquest visità València el 1845, i sostingué correspondència amb ell Compongué nombroses obres religioses misses, motets, goigs, villancicos i un Himne a Sant Vicent Ferrer 1855, i ja en vida li editaren Dos versos de 5è to per a orgue 1853 Totes les seves obres per a aquest instrument són destinades…

Fill de Jaume Massó i Torrents Dirigí l’entitat Teatre dels Poetes i la revista La Rondalla del Dijous Fou redactor d’ El Poble Català i collaborà a El Matí , La Vanguardia , etc Poeta de ressò modernista, publicà Pòrtic 1910, Arca d’ivori 1912, i L’hora tranquilla 1914, tres llibres que combinen la visió maragalliana del paisatge i alguns tòpics del decadentisme del moment A Totes les cordes 1920 evolucionà cap a una poesia de to més líric En teatre publicà Camins de la vida 1916, Vella cançó 1916 i La primera flor 1919 i en narrativa, la novella La germana 1921 i les…

Artífex intellectual del neorealisme, els seus primers guions I bambini ci guardano i Quattro passi fra le nuvole , ambdues del 1942 marquen la línia que després seguí durant molt temps el cinema del seu país Collaborador habitual de Vittorio De Sica, fou autor de Sciuscià 1946, Ladri di biciclette 1948, Miracolo a Milano 1950, Umberto D 1952, Stazione Termini 1953, La ciociara 1960, etc Amb ALattuada féu Il cappotto 1952, amb DDamiani, Il rossetto 1960 i L’isola d’Arturo 1961, i amb LVisconti, Bellissima 1951 El 1982 dirigí el seu primer film, La verità A més de les seves tasques…

El seu nom de naixement era Natalia Nikolaevna Zakharenko Inicià la carrera a vuit anys, com a actriu infantil Més tard, una excellent preparació i un fort temperament dramàtic la convertiren en una de les primeres figures de la seva generació Alguns dels seus films són Rebel without a Cause 1955, Splendor in the Grass 1961, West Side Story 1961, Love with a Proper Stranger 1963, The Great Race 1965, This Property is Condemned 1966, Penelope 1967, Bob and Carol and Ted and Alice 1969 i The Lost Married Couple in America 1980 Fou nominada tres cops a l’Oscar i, entre altres premis, obtingué un…

Convençut de la crisi definitiva de la cultura europea, cregué descobrir les manifestacions de l’humanisme veritable en els mites arcaics i primitius, en les literatures i les filosofies orientals Amb la seva poesia volgué servir el retrobament de la “plenitud humana” Sotmeté els seus poemes a una elaboració formal rigorosa i aconseguí gran musicalitat i varietat rítmica Escriví un gran nombre de poemes destinats a infants, caracteritzats igualment per una fantasia atrevida i per solucions idiomàtiques i rítmiques enginyoses Bóbita , ‘Fada’, 1955 Ha a világ rigó lenne , ‘Si el món fos un…

Estudià filologia alemanya i filosofia a la Universitat de Munic Després d’una estada al Brasil, cursà escriptura escènica amb Heiner Müller i Yaak Karsunke a la Hochschule der Künste de Berlín Les seves obres plantegen sempre històries contemporànies en to tragicòmic, amb una escriptura que combina elements de la tradició realista teatral amb recursos formals trencadors destinats a crear distanciament i a jugar amb la llibertat de la posada en escena Entre els nombrosos premis que ha guanyat hi ha el Royal Court Theatre Playwrights Award, el Bertolt Brecht Preis o el Mülheimer…

Les seves melodies, d’una gran varietat i expressivitat, formen tres grans agrupacions estrictament litúrgiques, hímniques i religiosofolklòriques Tret d’algunes interessants indicacions ecfonètiques particulars per a les lectures neotestamentàries, manquen totalment de notació escrita i són transmeses només per llei oral Molts dels himnes escrits van precedits d’unes paraules indicadores del to en què han d’ésser cantats Les principals formes responsarials són Mardd, Psali i Psalmos De les antifonals hi ha les anomenades Vôhem, Paralex, Hôs i les Theotokia L’estructura dels tons musicals…

Doctorat en psicobiologia pel California Institute of Technology 1964 Professor de psicologia a la Universitat de Califòrnia, Santa Barbara, on dirigeix el SAGE Center for the Study of the Mind Membre del President's Council on Bioethics i director de Law and Neuroscience Project Al principi de la seva carrera com a investigador estudià malalties com l’epilèpsia, l’Alzheimer i el Parkinson, que el portaren a concentrar-se en la recerca sobre l’asimetria cerebral, la divisió de funcions en el cervell i les seves interconnexions Gazzaniga és reconegut per la seva gran labor…