Resultats de la cerca

Vida Des de ben jove els seus gustos i aficions es decantaren cap a qüestions intellectuals i artístiques, fet que provocà constants enfrontaments amb el seu pare, Frederic Guillem I, d’esperit militarista i, a la vegada, profundament religiós Quan tenia set anys li fou permès de començar a rebre formació musical El 1728 sentí tocar i conegué el flautista JJ Quantz, el qual, a partir de llavors i de manera intermitent, donà classes de flauta al jove príncep La influència del mestre és visible en les composicions que Frederic escriví per a aquest instrument El 31 de maig de 1740 fou erigit…

Vida Rebé la primera educació musical de mans del seu pare, mestre de capella i organista, i continuà la seva formació al Gymnasium de Gotha Turíngia L’any 1686 es matriculà a la Universitat de Jena, al mateix land Deu anys més tard es traslladà a Hamburg, i d’allà passà a Lüneburg, on exercí el càrrec d’organista de l’església de Sant Joan de la mateixa ciutat Tingué una gran influència en l’etapa de formació de Johann Sebastian Bach, el qual, amb molta probabilitat, rebé classes d’orgue i composició del mateix Böhm Les partites de coral de Bach evidencien la…

L’arpegi -provinent de l’italià arpeggio , derivat al seu torn d’ arpa - pot ser utilitzat pel compositor com a element temàtic en la melodia, com a base ritmicoharmònica en l’acompanyament i com a recurs d’ornamentació arpegiat Els temes melòdics basats en arpegis, generalment dels acords de tònica i dominant, tenen un caràcter marcat i una gran claredat tonal És freqüent trobar-los integrats en els primers temes dels moviments basats en la forma sonata ex 1 Exemple 1 / WA Mozart Petita serenata nocturna , K 525, I allegro © Fototecacat/ Jesús Alises L’arpegi, en funció d’ acompanyament ,…

Filla d’un intèrpret de carilló, estudià cant amb C van Rennes i C van Zanten i debutà el 1921 amb un concert a la ciutat holandesa d’Assendelft El 1925 cantà al Concertgebouw d’Amsterdam Centrà la seva carrera exclusivament en el concert oratori, lied i es convertí en una intèrpret de referència de compositors com JS Bach, L van Beethoven i G Mahler Actuà amb èxit en sales de concerts de França, Holanda, Bèlgica i Anglaterra, tot i desenvolupar la seva activitat d’una manera gairebé exclusiva als Països Baixos El 1939 intervingué, a Schwetzingen, en el que fou el seu únic paper…

Estudià al Liceo Musicale de Torí, a Gènova amb C Sivori i, posteriorment, a Viena amb Eusebius Mandyczewski El 1889 inicià la seva carrera com a concertista a Leipzig De nou a Itàlia, impartí classes de contrapunt a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma fins el 1919, que emigrà als Estats Units S’establí a Nova York i esdevingué professor de violí al David Mannes Music School A partir del 1924 ensenyà composició a l’Institut Curtis de Filadèlfia Entre els seus alumnes cal esmentar figures tan importants com Gian Carlo Menotti, Nino Rota, Samuel Barber i Lukas Foss El seu catàleg inclou música…

Es formà musicalment a Roma o a Bolonya El 1661 fou nomenat organista de cort i de cambra a la capella de l’emperador Leopold I, a Viena Gaudí d’un gran prestigi com a professor de clavicèmbal, orgue i composició i destacà principalment com a compositor de música de tecla Després de JJ Froberger, i juntament amb JK Kerll, representa un dels nexes d’unió més importants entre G Frescobaldi i els compositors del Barroc tardà És autor de nombroses peces de caràcter programàtic, entre les quals destaca Rossignolo 1677, per a clavicèmbal Els seus dotze ricercari pertanyen…

Músic precoç, fou alumne de F Liszt a Weimar Entre el 1854 i el 1868 visqué a Londres, on guanyà fama com a director i pianista El 1868 anà a viure a Moscou i durant disset anys fou professor al conservatori, on feu amistat amb PI Cajkovskij El 1882 tornà a Alemanya i, juntament amb Joseph Joachim, dirigí els Concerts Filharmònics de Berlín i la Societat Wagner de Potsdam Collaborà amb R Wagner, el qual li encarregà la reducció per a piano d’algunes de les seves òperes Klindworth realitzà nombrosos arranjaments d’obres pianístiques, entre els quals destaca una nova orquestració per al Concert…

Des del 1650 visqué a Leipzig, on rebé classes d’orgue de H Scheidt El 1655 succeí a J Rosenmüller com a organista a l’església de Sant Nicolau de Leipzig Al cap de dos anys es traslladà a Dresden, on gaudí del mecenatge de Johann Georg II, elector de Saxònia, i impartí classes de clavicèmbal a la filla del príncep Malgrat la seva curta vida, gaudí de gran fama, sobretot per les seves dues colleccions de cançons, del 1657 i el 1667 respectivament, d’una a cinc veus amb acompanyament instrumental, amb les quals elevà la cançó alemanya a un grau de desenvolupament important Moltes d’aquestes…

S’inicià en la música amb el seu pare, BF Zinck, i finalitzà els seus estudis a Hamburg També rebé classes de CPE Bach, a qui sempre tingué com a model El 1777 ocupà el carrec de primer flautista en l’orquestra de la cort de Ludwigslust El 1787 es traslladà a Copenhaguen, on treballà com a pedagog, teclista acompanyant de la Kongelige Kapel i organista de la Vor Frelsers Kirke El 1783 publicà sis sonates per a teclat a Hamburg i Leipzig que obtingueren certa popularitat i una important collecció de lieder en quatre volums -apareguts entre el 1791 i el 1793- en llengua alemanya i…

Organista a l’església de Santa Sofia de Dresden el 1733, l’any següent es posà al servei del príncep Frederic -posteriorment Frederic el Gran- i el 1740 fou clavicembalista a la capella de la cort de Berlín Com a compositor, només es dedicà a la música instrumental i escriví un gran nombre d’obres de cambra i orquestrals La seva aportació més interessant és la música per a teclat, amb diverses colleccions de sonates publicades en vida seva Els seus concerts mostren la influència dels mètodes formals d’A Vivaldi La música de Schaffrath pertany a un període de transició en què ja s’aprecien…