Resultats de la cerca

Relació de guardonats 1997 Terra d’oblit d’Antoni Dalmau 1998 El mestre de Kheops d’Albert Salvadó 1999 La segona mort de Shakespeare de Jordi Mata 2000 L’avi Confessions íntimes de Francesc Macià d’Alfred Bosch 2001 Sibilla, la plebea que va regnar de Ramon Borrell 2002 George El perfum dels cedres de Gabriel Janer i Manila 2003 L’any dels francs d’Albert Vilaró 2004 La pell de la revolta de Jordi Sierra i Fabra 2005 La gran concubina d’Amon d’Albert Salvadó 2006 Intrigues de palau de Maria Carme Roca 2007 Forasters de Rafael Vallbona 2008 La venjança del bandoler de Martí…

L’edifici Construïda íntegrament amb pedra sorrenca de la muntanya on s’alça, l’església consta d’una nau coberta amb volta de canó de mig punt, reforçada per dos arcs torals i coronada a l’est per un absis semicircular que té cinc nínxols rebaixats al gruix del mur A banda i banda del tram de nau que precedeix l’absis, s’hi obren dues capelles del segle XVI En aquest tram, la nau queda coberta per una cúpula construïda sobre trompes en forma de petxina, que a l’exterior es resol en un cimbori vuitavat Al costat de les capelles esmentades hi ha dues capelles més, construïdes al segle XVIII…

Situació Vista aèria del serrat on s’alça el castell amb l’església de Sant Eudald, a primer terme ECSA - M Catalán Castell situat a la part alta del serrat a l’extrem del qual hi ha el poble de Rubió de Sòls, actualment abandonat La fortificació controlava el curs del Segre, que passa per sota, al nord del castell, i els engorjats que hi ha abans d’arribar a Alòs de Balaguer En el mateix serrat hi ha l’església de Sant Eudald Mapa 33-13328 Situació 31TCG338416 Des d’Artesa hem d’agafar la carretera que va a l’ermita de Salgar i a Rubió de Sòls Passat un indret d’acampada, hem de deixar el…

D’acord amb la divisió administrativa del 1984, pertany al districte de l’Eixample Limita amb el passeig de Sant Joan, la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers Dos de Maig i de Sant Antoni Maria Claret, a l’indret de l’antic barri del Poblet Sant Martí de Provençals És un barri residencial, comercial i de negocis, però fins ben entrada la segona meitat del segle XX la presència obrera i de locals industrials hi fou important La plaça de la Sagrada Família fou enjardinada el 1928, i la plaça de Gaudí, espai públic des del pla Cerdà 1859, no fou habilitada com a tal fins l’any 1981 és…

Les primeres referències documentals de la fortalesa de la Cucalla són del segle XII Ara bé, segons A Pladevall aquesta fortalesa es pot identificar amb la que el 1015 el prelat de Vic, Borrell 1010-1017 feu construir a Ató a l’anomenada Coma de Riquer L’any 1160 el bisbe de Vic, Pere de Redorta 1145-1185, feu donació d’una domus anomenada de Cucala, situada dins el terme del castell de Jorba De tota manera, poc després d’aquesta cessió, el prior de Sant Jaume de Calaf i el cavaller Bernat d’Artés prengueren possessió d’aquesta fortalesa El 1174 n’era el senyor Ramon de Tous, el…

La idea de la reunió fou llançada el febrer del 1870 pel setmanari internacionalista madrileny “La Solidaridad” i recollida per “La Federación” de Barcelona el lloc fou fixat per un plebiscit efectuat entre la majoria de les societats obreres existents 149 societats i 15 216 obrers Hi assistiren 89 delegats amb dret a vot, dels quals 74 eren catalans 50 de Barcelona Des d’un principi el congrés es presentà com a adherit a l’AIT Les principals qüestions debatudes i aprovades foren acció sindical, de resistència al capital defensa del cooperativisme però no com a principal camí de l’emancipació…

La primera notícia que es coneix del lloc de Peracalç correspon a un document datable entre el 1057 i el 1059, en què el comte de Pallars Sobirà Artau I i la seva muller Llúcia donaren al monestir de Santa Maria de Gerri la parròquia de Petracalce amb la seva església i els alous de Miró Borrell i Ramon Miró que tenien “ in ipso monte de Perella vel de Petracalci ” L’1 de juny de 1071, els marmessors de Ramon Miró —segurament el mateix Ramon Miró del document anterior— donaven a Santa Maria de la Seu els alous que el difunt tenia al terme del monte Perela , al terme del castell…

El castell de Castellbell és un edifici gòtic, en part arruïnat i degradat pels usos de masoveria agrícola a què ha estat destinat És en un lloc espadat dins la península que el Llobregat envolta amb el seu primer meandre del congost de Castellbell El seu valor estratègic i militar augmenta en apreciar que els murs de la fortalesa s’adapten al contorn del banc de roca que li fa de suport En els seus bons temps era més gran tot el que en resta és només la construcció situada a ponent del pati central Documentat des del 979, hom l’anomenava castell Belit Belido N’hi ha que opinen que es…

Fill de Miró II de Cerdanya , succeí al seu germà Sunifred Fou home bondadós i de força cultura que escriví en prosa i en vers, en un llatí rebuscat i ple de mots grecs se’n conserven una desena d’escrits, entre els quals hi ha les actes de consagració de Cuixà 974 i de Ripoll 977 Destinat a l’Església des de jove, ja el 941 és qualificat de levita El 977 fundà una canonja a la capella del palau comtal de Besalú i dotà de bell nou el monestir de Sant Pere de Besalú els donà, ambdós, com a alou a Sant Pere de Roma El 979 obtingué, a Roma, una butlla del papa Benet VII per al monestir de Sant…

Es presentà amb un dibuix a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1894 Fou deixeble de Pere Borrell del Caso a la seva acadèmia, on amb Ramon Riera i Moliner formà el nucli generador del grup d' El Rovell de l'Ou Estudià a Roma 1896-98, on fou deixeble de Ramon Tusquets De nou a Barcelona, participà en l’Exposició de Belles Arts del 1898 amb dos paisatges romans L’any següent, amb Marià Pidelaserra i Emili Fontbona, se n'anà a París, on freqüentà l’acadèmia Colarossi, i exposà ja al Salon des Artistes Français el 1900 Allà fixà la seva residència, malgrat que féu freqüents…