Resultats de la cerca

La nova església parroquial de Sant Andreu data de la fi del segle XVIII i és situada en el nucli modern del poble A Maians cal mencionar el Centre Agrícola Recreatiu de Maians 1983 Hom celebra la festa major de primavera el tercer diumenge de maig i la festa major, al novembre, el diumenge més proper a Sant Andreu La crònica de l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Benet de Bages, l’any 927, fa esment del castell de Maians, entre les heretats que el fundador Salla oferia com a garantia de continuïtat del cenobi Els abats i els monjos de Sant Benet gaudiren…

Aguilar de Segarra L’actual municipi és format pels termes dels castells d’Aguilar i de Castellar i els termes de les Coromines i Santa Maria de Cirera Castell d’Aguilar Castell de Castellar Artés A l’actual municipi li ha estat retallada la parròquia de Santa Maria d’Horta que pertanyia a l’antic terme del castell d’Artés i ara és incorporada al municipi d’Avinyó Per a l’estudi d’aquest castell remetem al que fem en tractar el seu edifici Castell d’Artés Avinyó L’actual municipi d’Avinyó és el mateix que el del terme del castell amb l’afegit de la parròquia de Santa Maria d’Horta Castell d’…

Vora l’obertura anal tenen una glàndula que secreta una substància d’olor nauseabunda Inclou quatre espècies africanes distribuïdes en tres gèneres, entre els quals es destaca la hiena La distribució biogeogràfica actual dels hiènids es limita a l’Àfrica i a l’Índia, però en el passat foren elements faunístics àmpliament distribuïts durant el Neogen a Euràsia, i durant el Pliocè a Amèrica del Nord Els hiènids miocènics no presentaven l’adaptació carronyaire característica de les formes actuals Aquest és el cas del gènere Protictitherium del Miocè inferior del jaciment dels…

Mapa del Vallès Occidental amb la senyalització de totes les fortificacions anteriors al 1300, de les quals es tenen notícies M LI Ramos Barberà del Vallès Castell de Barberà Torre de Ca n’Altimira Castellar del Vallès Castell de Castellar La Torrota de Catafau Torre de Sant Martí de Can Messeguer Masia Casamada Castellbisbal Castell de Castellbisbal o de Benviure Cerdanyola del Vallès Residència reial de Valldaura Castell de Sant Marçal o de Cerdanyola Torre Saltells Gallifa Castell de Gallifa Castell de Sant Sadurní Montcada i Reixac Castell de Montcada Palau de Plegamans Castell de…

Aquesta església es trobava dins del terme del castell d’Albarells, en el lloc de Porquerisses Inicialment degué tenir la condició de sufragània o de simple capella, durant un temps tingué funcions parroquials, però les tornà a perdre posteriorment El terme d’Albarells és documentat per primera vegada l’any 986 en el precepte que el rei Lotari concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès, i com a afrontació del castell de Clariana apareix la Guardiola d’Albarells El lloc de Porquerisses és documentat l’any 1211, quan uns béns eren situats en el comtat de Manresa, en el terme de…

Començà en el CD San Isidro de Tenerife i el 2004 ingressà a la categoria juvenil del Futbol Club Barcelona Posteriorment jugà en les categories inferiors del club 2007-09, tot i que la temporada 2008-09 també jugà alguns minuts en el campionat de Lliga amb el primer equip, per al qual fitxà com a titular l’any 2009 Sota la direcció de Josep Guardiola i Sala es guanyà un lloc preferent en les alineacions del FC Barcelona en les diverses competicions per la seva capacitat golejadora, equip amb el qual guanyà cinc títols de Lliga 2009, 2010, 2011, 2013, 2015, tres de Lliga de…

El 1930 fou l’ànima de la Dreta Liberal Republicana de Catalunya i s’abocà a l’activitat conspiradora contra la monarquia Hom l’elegí regidor el 12 d’abril de 1931 dins la candidatura de Coalició Republicana-Socialista, però poc després s’allunyà de l’aliança amb el partit radical per encapçalar la integració de la Dreta Liberal dins la Lliga Regionalista octubre del 1932 Passà al consell de govern de Lliga Catalana i dirigí amb Bausili Vidal i Guardiola la seva secció de política social Fou elegit diputat a les corts per Barcelona pel novembre del 1933 Fou, d’altra banda,…

Estudià declamació al Conservatori del Liceu, del qual alguns anys després fou empleat, bé que professionalment estigué relacionat amb les societats que eren acollides al Teatre Odeon Utilitzà els pseudònims de Pablo Pi , Rosa Pich de Aldawala i Lo Campaner Escriví poemes que Josep Anselm Clavé musicà A part d’algunes comèdies en llengua castellana entre les quals cal esmentar Un marido de lance , 1861 Camino del Parnaso , 1869 El hijo de la noche , 1872 i d’una peça multilingüe Otra torre de Babel , 1868, en llengua catalana estrenà i sovint publicà drames Lo incendi d’Hostalric , 1866,…