Resultats de la cerca

Vida i obra Cursà estudis primaris i de comptabilitat Treballà en diversos tallers d’imatgeria religiosa i formà part del Centre Obrer d’Olot Practicà l’excursionisme i la fotografia El 1931, integrat a la candidatura republicana, fou elegit membre de l’Ajuntament olotí, on obtingué la Conselleria de Governació Segons Miquel de Garganta, «deixà fama d’home bo, reflexiu, recte i operatiu» Sindicalment s’afilià a la UGT Després de la Guerra Civil Espanyola fou reclòs en diverses presons gironines i hagué de passar onze mesos a la Presó Model de Barcelona Publicà L’evolució social a Olot 1937,…

Participà com a amateur en el Campionat d’Espanya de carretera 1922-24 i guanyà la Cursa del Mundo Deportivo amb l’equip Montpeó 1922 Fou professional entre els anys 1925 i 1941, i destacà en l’especialitat de pista Guanyà cinc Campionats d’Espanya de velocitat 1925, 1926, 1927, 1929, 1930 i un de mig fons 1930 També participà en la Volta a Catalunya

Després de passar pel Durango, l’Alavés, el Barakaldo i el Valladolid, amb aquest a primera divisió 1951-53, fitxà pel FC Barcelona la temporada 1953-54 Pertanyé al club blaugrana fins a l’edició 1955-56 Posteriorment jugà al Comtal, fins el 1958 Suplent de Ramallets al primer equip barcelonista, disputà només vuit partits en tres temporades

Defensa lateral dret, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1960-67 procedent del Real Murcia Jugà 199 partits amb el Barça, i guanyà la Copa 1963 i la Copa de Fires 1966

Jugava d’extrem esquerre i de migcampista Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1944-48, encara que la temporada 1945-46 fou cedit al Club de Futbol Badalona Com a barcelonista disputà 31 partits, marcà 15 gols i guanyà dues Lligues 1945, 1948 Després jugà al Centre d’Esports Sabadell 1948-49, el Reus Deportiu 1949-51, el Gimnàstic de Tarragona 1951-53 i la Unió Esportiva Sant Andreu 1953-57 Com a entrenador dirigí, entre d’altres, la UE Sant Andreu en dues etapes 1957-59, 1961-65

Començà a practicar el tir al plat l’any 1933 i practicà en tots els camps i clubs de Catalunya, especialment a Barcelona, Montcada i Reixac i Sant Vicenç dels Horts, i de bona part de l’Estat espanyol Guanyà trofeus com el Gran Premi de tir de Vilassar de Mar 1972, el Gran Trofeu Salellas 1973, el concurs de Torrelles de Foix 1975, el de Vidreres 1975 i el de Lloret de Mar 1979 Destacà per la seva llarga trajectòria El 1978 rebé la medalla del Consejo Superior de Deportes i el diploma de la Federació Espanyola de Caça, i el 1980, la placa de la Federació de Barcelona de Tir Olímpic Fou…

Es llicencià en filosofia a la universiat de Santiago de Compostella i fou professor de llengua i literatura gallegues en un institut de Vigo En la seva joventut mantingué posicions pròximes al Partido Socialista Galego PSG de XMBeiras, i més tard al PSOE gallec S'inicià com a poeta a la fi dels anys setanta com a integrant del grup Cravo Fondo de la jove poesia gallega, i el 1983 publicà un primer recull, As cidades de nada , al qual seguiren Designium 1984, Pensar na tempestade 1986, Pasa un segredo 1988, Adeus Norte 1991, Luz do mediodía 1995, O cazador de libros 1997, Mínima Moralidade…

Professor de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre, dirigí, entre d’altres, els muntatges teatrals  El castigo sin venganza 1955, de Lope de Vega  El fiscal Requesens 1961, de Josep M de Sagarra  La torre i el galliner 1970, de Vittirio Calvino  Les alegres casades de Windsor 1972 i Hamlet 1976, de Shakespeare  La viuda trapella 1981, de Carlo Goldoni i  Batalla de reines 1984, de Frederic Soler Destacà com a director i realitzador d’adaptacions teatrals per a la televisió, com ara els programes Teatro catalán 1971-74, Lletres catalanes 1974-79, Teatro Club 1976-77,…

L’any 1939 s’incorporà al  Banc de Sabadell , dins del qual ascendí gradualment El 1972 fou designat director general adjunt, el 1976 director general, i el 1981 conseller director general En aquest càrrec pilotà, junt amb el president Joan Corominas i Vila, l’expansió de l’entitat que la convertí en un dels primers bancs de l’Estat espanyol des de mitjan anys seixanta fins el 1990, que cessà en el càrrec i es jubilà, els fons propis passaren d’uns dos milions a 53 mil milions de pessetes i el nombre de treballadors d’uns 150 a quasi 4000 Del 1990 al 1996 exercí la…