Resultats de la cerca

És conegut sobretot pel seu recull Primo libro de canzoni, fantasie & correnti , publicat a Venècia el 1638, en cinc quadernets, un per a cada veu el recull preveu obres a una, dues, tres i quatre veus i un altre per al continu Membre de l’orde agustinià, provenia d’una família de músics i constructors de baixons, entre els quals destacà el músic de la capella reial Bartolomé de Selma potser el seu pare, mort a Madrid el 1616 Durant els anys 1628-30 residí a Innsbruck, al servei del príncep Leopold, bé que l’esmentat Primo libro fou dedicat a Karl Ferdinand, bisbe de Breslau…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Munic amb el director Karl Elmendorff Debutà com a director al Teatre de l’Òpera de Wiesbaden el 1932 Més tard treballà a Darmstadt, Mannheim i Duisburg Del 1942 al 1945 fou director de l’Òpera Bavaresa de Munic per recomanació del director austríac Clemens Heinrich Krauss El 1945 fou nomenat director general de música a Düsseldorf, càrrec que ocupà fins el 1951 Entre el 1952 i el 1961 fou el principal director convidat a l’Òpera de Viena i entre el 1961 i el 1964 ho fou a la Deutsche Oper de Berlín, on dirigí estrenes d’òperes del segle XX Entre…

Es caracteritza pel fet d’ésser l’instrument de la revolució proletària i com a dominació del proletariat sobre la burgesia Hi subsisteix la divisió de la societat en classes, i encara s’hi dóna una classe dominant, el proletariat, amb una monopolització per aquesta classe de tots els mitjans de producció, i un poder d’estat, el poder del proletariat, que sotmet els seus enemics de classe Hom en troba la primera formulació a la Crítica del programa de Gotha de Karl Marx, però és en les obres de Lenin on fou teoritzada i més extensament definida, sobretot…

Fou un dels primers teòrics de la fitosociologia i l’iniciador de la cartografia de la vegetació Professor a la facultat de ciències de Montpeller, des del 1881 començà a estudiar els límits de la regió mediterrània a Occitània i a la Catalunya del Nord i les “zones de vegetació” d’aquests territoris A partir del 1894 proposà l’aixecament d’un mapa forestal i agrícola de França i, per a exemplificar-lo, féu l’aixecament de l’àrea corresponent al full de Perpinyà del mapa topogràfic de França a 1200 000, que comprèn tota la Catalunya del Nord llevat del sector més occidental de l’Alta Cerdanya…

Estudià a Harvard 1903-06 a Wisconsin fou ajudant d’Eduard Prokosch, que l’orientà cap a la lingüística Es doctorà a Chicago 1909 i completà estudis a Alemanya amb Eduard Leskien i Karl Brugmann 1913-14 Ensenyà germanística i lingüística general, sobretot a Chicago 1927-40 i a Yale 1940-49 La seva gran realització és el treball sobre les llengües algonquines Tant en aquest ordre com en el de la descripció sincrònica, Bloomfield obrí horitzonts nous i anticipà moltes direccions de la fonologia generativotransformacional més recent La seva obra més influent ha estat el llibre…

Fill d’un pastor luterà, realitzà els estudis teològics sota la direcció de Karl Barth i s’adherí a l’Església Confessant Cridat a les armes, fou capturat al front oriental i estigué presoner a Rússia durant cinc anys 1945-50 Fou nomenat professor de teologia a Bonn i, més tard, a Berlín Compaginà la tasca d’estudi i docència amb un seguit d’activitats socials i polítiques S'oposà obertament al règim nazi i, acabada la Segona Guerra Mundial, es convertí en un destacat militant per la pau i el desarmament, sobretot en oposar-se a l’estacionament a Alemanya dels míssils Pershing El…

Ingressà al monestir de Montserrat el 1957, on seguí estudis eclesiàstics i cursà els de filosofia a la Universitat de Lovaina Bèlgica Doctor en filosofia per la Universitat Ramon Llull , de la qual fou catedràtic fins a la jubilació 2009, s’especialitzà en el racionalisme crític de Karl Popper i Hans Albert En els períodes 1969-80 i 1986-88, fou prefecte d’estudis del monestir de Montserrat Els seus treballs s’han centrat en la filosofia del llenguatge , l’ hermenèutica filosòfica i la filosofia contemporània Des de l’any 1970 al 1987 fou director de la revista Documents d’Església  i, entre…

Stamitz l’engrandí i hi incorporà d’una manera habitual els clarinets amb altres autors del grup, com Ignaz J Holzbauer i Franz X Richter , hi introduí obres concertants i aplicà a l’orquestra l’ús de recursos expressius, com melodies confiades principalment als violins, frases de gran extensió sonora, l’ús del presto en els moviments ràpids, així com de crescendi , tutti i silencis inesperats, l’abandonament de la imitació i la fuga, absència del baix continu, etc Aquestes obres influïren en la formació de la simfonia i en autors com Haydn i Mozart que en denuncià, però, la superficialitat…

Com a corrent teòric tingué un caràcter enciclopèdic que abraçà totes les ciències socials, i es caracteritzà per la reconsideració del pensament de Kant en filosofia, en teoria del dret i en política, sense abandonar, però, formalment el marxisme Entre els seus membres destaquen Rudolf Hilferding, amb el seu estudi fonamental sobre el capitalisme financer Max Adler com a filòsof i economista Gustav Eckstein en el camp de la sociologia Karl Renner en dret, i Friedrich Adler com a líder polític, especialment en la seva gestió al capdavant de la Internacional de Viena Otto Bauer…

Fou deixeble de Hedwig Rosenthal 1947-48, Arthur Schnabel 1948-51, Karl Ulrich Schnabel 1951-53 i Claude Frank 1952-55 El seu debut a divuit anys amb l’Orquestra de Filadèlfia i el premi al Concurs Pianístic Internacional Ferruccio Busoni aconseguit l’any 1959 feien augurar una important trajectòria com a solista Hokanson confirmà aquestes expectatives amb les seves actuacions en festivals de ciutats com Aldeburgh, Berlín, Lucerna, Praga, Salzburg i Viena i les gires que realitzà pel continent americà, Europa, Rússia i el sud-est asiàtic Actuà amb formacions tan prestigioses com…