Resultats de la cerca
Es mostren 680 resultats
Ramiro Fonte
Literatura
Poeta gallec.
Es llicencià en filosofia a la universiat de Santiago de Compostella i fou professor de llengua i literatura gallegues en un institut de Vigo En la seva joventut mantingué posicions pròximes al Partido Socialista Galego PSG de XMBeiras, i més tard al PSOE gallec S'inicià com a poeta a la fi dels anys setanta com a integrant del grup Cravo Fondo de la jove poesia gallega, i el 1983 publicà un primer recull, As cidades de nada , al qual seguiren Designium 1984, Pensar na tempestade 1986, Pasa un segredo 1988, Adeus Norte 1991, Luz do mediodía 1995, O cazador de libros 1997, Mínima Moralidade…
Juli Busquets i Bragulat
Militar
Política
Militar i polític.
Ingressà a l’exèrcit el 1949, hi mantingué actituds crítiques que li valgueren diverses sancions i publicà El militar de carrera en España 1967 i Introducción a la sociología de las nacionalidades 1971 El 1974, essent comandant d’enginyers i diplomat d’estat major, contribuí a fundar la Unión Militar Democrática , de la qual fou primer secretari el 1975 passà mig any a la presó d’El Hacho, a Ceuta, i el 1977 deixà l’exèrcit per presentar-se a les eleccions legislatives Diputat del PSC PSC-PSOE al Congrés per Barcelona 1977, 1979, 1982 i 1986, ha estat també professor de la…
Estatut d’Autonomia de les Illes Balears
Dret balear
Llei orgànica promulgada el 25 de febrer de 1983 i vigent fins el 2007 que atorgava a les Illes Balears un règim d’autonomia.
La reivindicació autonomista a les Balears no començà a manifestar-se d’una manera clara fins a la fi de la dècada dels anys seixanta Fins a eleccions generals del 1977 sorgiren molts grups polítics que tingueren en comú l’aspiració d’obtenir l’autonomia per a les Balears, encara que no coincidien en la definició d’aquesta autonomia, ja que uns partien de la concepció política dels Països Catalans i d’altres del federalisme espanyol Mentrestant, la dreta balear dubtava i s’inhibia davant els anhels autonomistes Finalment, hom aconseguí que fos signat, poc abans de les eleccions del 1977, un…
Antoni Fabra i Ribas

Antoni Fabra i Ribas
Història
Política
Dirigent socialista.
Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona El 1901 anà a Anglaterra, des d’on collaborà a “La Revista Socialista” Madrid, 1903-05, amb el pseudònim de Marco Antonio Passà a Alemanya, i el 1907 a París, on s’uní a Jaurès i al grup de L’Humanité Com a representant de les joventuts socialistes espanyoles assistí al congrés de Stuttgart de la Segona Internacional agost del 1907 i tingué un paper directiu en la primera conferència internacional de joventuts socialistes a Stuttgart, el 1907 Tornà a Barcelona el 1908 sense participar en el guesdisme de Pablo Iglesias i del PSOE S’…
Mariano Rajoy és investit nou president del Govern espanyol
El president del Partido Popular, Mariano Rajoy, és investit president del Govern espanyol en segona votació per 170 vots a favor, 111 en contra i 68 abstencions Es tanca així un llarg període de paràlisi 314 dies de Govern en funcions que va començar l’endemà de les eleccions del 20 de desembre de 2015 i que va portar a repetir les eleccions generals el 6 de juny de 2016 En la votació, Rajoy ha rebut el suport del seu partit, Ciutadans i Coalición Canaria, i ha tingut l’abstenció del PSOE El dilluns 31, Mariano Rajoy jura el càrrec de nou president del Govern El dijous 3 de novembre,…
Constituïda al Parlament de Catalunya la comissió per a investigar l’"operació Catalunya"
El Parlament de Catalunya aprova amb els vots de JxSí, el PSC, CSQP i la CUP, l’abstenció de C’s i el vot en contra del PP la creació de la comissió d’investigació sobre l’anomenada "operació Catalunya", que pretenia, si calia amb proves fictícies, desprestigiar polítics sobiranistes Presidida per Alba Vergés JxSí, la comissió preveu interrogar, entre d’altres, l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i l’exportaveu del PP català al Parlament Alícia Sánchez-Camacho El 10 de maig, el…
El Congrés dels Diputats declara nul·la la condemna a mort de Lluís Companys
Amb els vots d’Units Podem, el PSOE, el PDeCAT i el PNB, l’abstenció de Ciutadans i el vot en contra del PP i ERC, el Congrés dels Diputats anulla la sentència de mort de l’expresident de la Generalitat de Catalunya per la qual va ser executat 6 d’octubre de 1940 El text de la iniciativa qualifica la sentència i una altra d’anterior de l’any 1939 d’"illegítimes, radicalment nulles i injustes", però sense efectes jurídics També subratlla que "manquen absolutament d’eficàcia i validesa" i es reitera la illegitimitat del Tribunal de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, el…
Carmen Calvo Poyato
Política
Política i advocada andalusa.
Llicenciada en dret per la Universitat de Sevilla 1980 i doctora en dret constitucional per la Universitat de Còrdova, ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica en aquesta institució com a titular d’aquesta matèria i també com a vicedegana de la Facultat de Dret 1990-94 Consellera de Cultura i Esports de la Junta d’Andalusia 1996-2004, el 1999 s’afilià al Partido Socialista Obrero Español , pel qual fou diputada al Parlament andalús 2000-04 i, posteriorment, al Congrés 2004-11 Ministra de Cultura 2004-07 en el govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero , en aquest càrrec negocià amb…
Antonio Elorza Domínguez
Historiografia
Historiador castellà.
Fou professor visitant a Torí, l’Havana, París i a la Universitat del País Basc, i exerceix actualment a la Universidad Complutense de Madrid com a catedràtic d’història del pensament polític Especialitzat en història del pensament polític contemporani, dirigeix la revista Estudios de Historia Social des del 1977 Entre les seves publicacions destaquen Socialismo utópico español 1970, La ideología liberal en la Ilustración española 1970, La utopía anarquista bajo la Segunda República 1973, El fourierismo en España 1975, Federalismo y reforma social en España 1840-1870 1975, amb Juan JTrías,…
Luis Roldán Ibáñez
Política
Polític aragonès.
El 1976 s’afilià a la UGT i al PSOE, i el 1979 fou elegit tinent d’alcalde de Saragossa El 1983 fou nomenat delegat del Govern a Navarra i el 1986 director general de la Guàrdia Civil, càrrec que ocupà fins el 3 de desembre de 1993, i des del qual es guanyà una reputació d’eficàcia i competència gràcies a la detenció de la cúpula d’ETA a Bidart, França, al mes de març del 1993 L’any 1994 fou acusat d’haver acumulat una fortuna personal de 5000 milions de pessetes aprofitant-se dels seus càrrecs, d’haver robat diners dels fons reservats de l’Estat i de frau fiscal El 29 d’abril de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina