Resultats de la cerca

Duc de Giovenazzo i príncep de Cellamare Durant la guerra de Successió fou partidari de Felip V Alberoni el nomenà ambaixador a París i, al servei de les ambicions de Felip V envers la corona francesa, conspirà contra el regent duc d’Orleans Descoberta la conspiració, tornà a la península Ibèrica, on fou nomenat virrei de Navarra 1718

Fou president de l’audiència territorial de Granada Amb dades aplegades pel seu pare, Agustín Gisbert Columbo, escriví una extensa Historia de Orihuela 1901 Fou autor d’estudis sobre dret

Tercer comte d’Ureña i senyor d’Osuna Reclamà els drets de la seva dona, Mencía de Guzmán, a l’herència del ducat de Medinasidònia i el comtat de Niebla, però Ferran el Catòlic no ho acceptà Intentà d’apoderar-se del ducat per la força setge de Sanlúcar de Barrameda, 1516, però Cisneros s’hi oposà No resolta aquesta qüestió per Carles I, Girón s’uní a l’alçament comuner En fou nomenat capità general, però fracassà i perdé Tordesillas 1520 Acusat de traïció, es passà al bàndol imperial

Llicenciada en filosofia i lletres 1970 Fou professora d'ensenyament secundari, model i actriu de teatre El seu primer relat,  El Sur  , d'inspiració autobiogràfica, fou la base de la pellícula homònima dirigida per l'aleshores company seu Victor Erice, estrenada el 1982 i que esdevingué un dels títols clàssics del cinema espanyol, però no fou publicada fins el 1985, juntament amb una altra narració, Bene 1985 Posteriorment publicà, en un registre entre enigmàtic i tràgic,  El silencio de las sirenas 1985, premis Herralde i Diario 16, La lógica del vampiro 1990, Las mujeres de Héctor 1994,…

Comte de Cabarús S'establí a Saragossa a casa d’un comerciant català, Gelabert, amb la filla del qual es casà, i a Madrid, com a fabricant de sabons A la seva iniciativa es degué la creació del Banco de San Carlos 1782, el primer banc oficial de la monarquia, del qual fou director, i de la formació de la Compañía de Filipinas 1785 —fusió de la Companyia de Comerç de Barcelona i de la Compañía Guipuzcoana de Caracas—, que monopolitzà el comerç amb Àsia Des del 1783 fou conseller de finances A la mort de Carles III perdé la seva influència hagué de dimitir la direcció del banc, fou denunciat a…

Marí genovès, germà del dux Simone Boccanegra, que l’envià amb una flota a Castella Dirigí les operacions navals del setge d’Algesires 1342-44 Establí el blocatge marítim de Gibraltar 1349 A causa de la seva adhesió a Enric de Trastàmara 1366 fou executat Fou cap de l’estirp Boccanegra de Castella

Advocat, organitzà el requetè d’Andalusia i participà en la rebellió de Sanjurjo 1932 Nomenat secretari general de la causa tradicionalista, intervingué en els preparatius de l’aixecament del juliol del 1936 presidí, a Barcelona febrer del 1936, una reunió de delegats carlins per procurar la integració del tradicionalisme dins el Bloque Nacional de Calvo Sotelo Ja començada la guerra civil, el seu criteri i la seva actuació independents provocaren dificultats en el camp del govern de Burgos, la qual cosa féu que s’exiliés a Portugal En tornar-ne, restà apartat de les activitats polítiques

Jesuïta 1545, assistí com a procurador general d’Aragó a la primera congregació de l’orde a Roma 1558 Fou rector dels collegis de Gandia, Coïmbra i de la Penitenciaria de Roma, i prepòsit de les províncies d’Aragó 1560 i de Toledo Escriví nombrosos tractats espirituals en castellà, entre els quals un Catecismo de la doctrina cristiana València, sd i Itinerario de la perfición spiritual , escrit vers el 1600 i publicat en italià Florència, 1607 Messina, 1627

Nomenat governador interí d’Hispaniola pel descobridor quan aquest anà a explorar l’illa de Cuba 1494, el 1495 tornà a Castella, i posteriorment 1496 substituí el seu germà Bartomeu en el comandament de La Isabela Durant l’absència de Cristòfor exercí el càrrec de governador de Santo Domingo 1500, i es negà a transferir-lo al tot just nomenat Bobadilla Juntament amb els seus germans, fou empresonat i enviat a Castella

Afiliat al partit conservador, fou diputat per Utrera el 1878, el 1884 i el 1898 Ascendí a tinent general 1898 i fou capità general d’Andalusia i cap de la casa militar del rei Fou capità general de Catalunya 1899-1901 i 1903-05, on reprimí l’anarquisme