Resultats de la cerca

Cursà estudis de filologia catalana i magisteri i es dedicà a l’ensenyament En el terreny de la docència, que exercí en l’ensenyament secundari 1978-2004 i universitari des del 2005 com a professor titular de les facultats d’Educació, Traducció i Ciències Humanes i d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, en la dècada de 1980 publicà amb G Casals, N Cot, M Llanas i R Pinyol i Torrents manuals de llengua Nexe i de literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba , que assoliren una gran difusió Aquesta activitat, continuada els anys noranta, el convertiren en un…

Aquest castell podria correspondre al Feran Mistata que s’esmenta l’any 1056 prop de la quadra de l’Arboçar Tanmateix, la primera referència del castellés de l’any 1141, data en la qual Estefania llegà a la seu de Barcelona un mas i les seves pertinences, situat al territori del Penedès, al terme del castell de Ferran i al lloc anomenat Puig-roig D’aquest mateix any hi ha una concòrdia signada entre Albert i Ponç, germans, sobre el mateix mas Puig-roig del terme de Ferran Al segle XII el domini del castell pertanyia a la família Cervelló L’any 1150 Guerau Alemany de Cervelló va donar com a…

Encara que al monestir ja es notava activitat literària des de mitjan segle X, l’increment de producció és del temps de Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona 970-981 sobretot, però, prengué volada a causa de la presència d' Oliba al monestir monjo des del 1002 i abat del 1008 al 1046 Entorn d’ell treballaren activament companys seus com Joan de Santa Cecília de Montserrat, i deixebles aprofitats, com els dos Arnau, Guifred, Ponç de Tavèrnoles, Oliba monjo, els seus collaboradors Gualter i Oere, Garsies de Cuixà i Salomó de Roda, etc Entre ells s’adreçaven cartes, es prestaven…

El sector meridional forma part de la vall de capçalera de la Canta-rana o riera de Sant Amanç i la del seu afluent per l’esquerra la riera de Fontcoberta ambdós rius, fins a llur confluència, formen el límit oriental del municipi, i comprèn els pobles i antics termes de Queixàs i de Fontcoberta El sector septentrional, drenat per diversos torrents que aflueixen directament a la Tet, comprèn els pobles i antics termes de Santa Coloma de les Illes o Giramonts i de Montoriol d’Amunt o de les Illes A l’W, comprèn encara un sector del vessant oriental de la vall del Bulès, limitat…

Situació i presentació El municipi de Sant Quirze del Vallès, d’una extensió de 14,04 km 2 , confronta a llevant amb Sabadell, a migdia amb Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí i per ponent i tramuntana amb Terrassa El seu territori és més aviat muntanyós, ja que en bona part és ocupat per la serra de Galliners turó de Can Camps, 296 m d’altitud i turó de Mojal, 312 m El nucli de les Fonts, al límit de ponent, és a 160 m, i la part més baixa del terme, a la confluència de la riera de Sant Quirze amb el riu Sec, és a 125 m La part de ponent del terme pertany a la conca del Llobregat les aigües, a…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona ARGUMENT Salvador Ardèvol FOTOGRAFIA JSolà i Morales blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Lola Paris sirena, Marta, Tina Jordi Laura del Valle, Asunción Casal la dida Mary, Carolina López Clara, Alberto Martínez Pedro el Lince, Trino Cruz Carlos, Reiggini sirena nena, Antoni Casanovas el marquès, Dionisio Labata Adolfo Marsillach, Julián de la Cantera l’oficial de marina, Joaquim Torrents Morton, Luis Caballero Rodolfo Marsillach, Jaume Flaquer el pescador Tobías, Joan Oliva Muergo, Juli Nolla un capellà, Eladi Vidal Juan…

Des de l’aparició d’aquests gèneres el text ha tendit a perdre qualitat davant la música, malgrat els esforços regeneradors d’alguns autors Gluck, Wagner Al s XVIII Metastasio i AZeno mantingueren una certa dignitat literària, però llurs temes foren sempre clàssics històrics o mitològics i d’esquema rígid L’òpera bufa napolitana introduí temes i llenguatge populars, però sovint de baixa qualitat Amb el Romanticisme hom adaptà —i desfigurà— molt sovint drames de Shakespeare, Schiller, WScott, etc Es destacaren Felice Romani, FMPiave, SCammarano i, en l’etapa verista, GGiacosa i LIllica, a més…

Vida i obra Ciutadà barceloní, fill de Ramon Savall, que fou tresorer de la reina Elionor de Portugal Ja pertanyia al Consell de Cent el 1366 fou conseller de Barcelona en 1378-79, 1381-82, 1394-95 i conseller en cap en 1397-98, 1404-05 i 1407-08 Aquest mateix any 1408 hagué de deixar el càrrec perquè fou nomenat mestre racional pel rei Martí l’Humà, càrrec que ocupà fins el 1415 Anteriorment, del 1389 al 1390 ja havia tingut un altre càrrec reial, el de batlle general de Catalunya Pel març del 1396 fou enviat pel consell de Barcelona a la cort de Joan I a Perpinyà per denunciar els abusos…

Situada al gran altiplà de llevant del terme de Sallent, entre el riu de Cornet i la Riera Gavarresa i solcat profundament pels torrents que davallen cap al Llobregat El Montcogul —el cim més alt del terme de Sallent i del sector central del Bages— presideix l’espaiós conjunt Tot aquest territori, situat dintre els límits del castell de Sallent, des del principi del segle XI, passà a ser propietat del monestir de Sant Benet de Bages principalment, i també dels de l’Estany, Serrateix i la Portella Sant Pere i Sant Martí formaren sengles quadres autònomes, en les quals exercien…

Les tres cases que tenien a Mallorca foren agregades, el 1951, a la congregació de germanes carmelitanes del Sagrat Cor de Jesús , fundades a Màlaga el 1924 per Assumpció Soler i Gimeno, congregació que s’ha estès més per la part d’Andalusia, Castella i Portugal actualment, a part les cases de Mallorca, en tenen una a Quart de Poblet Horta