Resultats de la cerca
Es mostren 1306 resultats
serra de Falgars

Vista aèria de la serra de Falgars, amb el santuari homònim al capdamunt
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa del Prepirineu oriental, entre el Llobregat, al N, i els seus afluents, el Regatell, a l’E i al S, i el torrent de la Fou, a l’W.
S’inicia amb un escarpament tectònic, els cingles de Vilardell, que domina, a uns 200 m per damunt, el Llobregat, el qual fa canviar, a la Pobla de Lillet, en E-W la direcció N-S seguida des de Castellar de N’Hug Allargassada uns 3 km, s’enlaira fins a 1 288 m alt a llevant del santuari de Falgars 1285 m, i a l’extrem d’una calma d’uns 1250 m d’altitud on se situa la collada de Falgars S’ascendeix a aquest replà resistent de calcàries cretàcies per un branc de la pista que mena de la Pobla de Lillet a la serra del Catllaràs
Delft

Vista aèria de l’Ajuntament i del centre històric de Delf
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat d’Holanda Meridional, Països Baixos, entre la Haia i Rotterdam.
Té indústries importants mecànica, elèctrica i alimentària, ultra la del vidre, la de la porcellana i la ceràmica Les manufactures de ceràmica són documentades des del segle XVI Després d’un període que fou imitada la de Faenza, hom feu porcellana de tipus xinès —que adquirí una gran importància—, imità motius autòctons i sovint atenyé formes fantasioses i exuberants Tot i que són característiques les seves decoracions en blau, també són notables les realitzacions policromades A partir del segle XVIII la producció de ceràmica s’industrialitzà
Man

Vista aèria de l’illa de Man
mariusz kluzniak (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Territori no independent
Illa de l’arxipèlag britànic, situada a la mar d’Irlanda.
La capital és Douglas Morfològicament, constitueix un bloc de materials metamòrfics que culmina al Snaefell, de 620 m La llengua pròpia d’aquestes illes és el manx, una varietat del cèltic, que els anys noranta només era parlada per uns dos centenars de persones Jurídicament és una dependència de la Corona britànica, però no del Regne Unit, i gaudeix d’una considerable autonomia en els afers interns mitjançant una institució legislativa pròpia Tynwald Els recursos tradicionals són l’agricultura i la ramaderia, bé que les especials condicions fiscals sobretot des del 1958, que hom amplià les…
muntanyes Rocoses

Vista aèria de les Muntanyes Rocoses a l’estat de Colorado (EUA)
© Fototeca.cat-Corel
Serralada
Conjunt de relleus de l’Amèrica septentrional que delimiten per l’W la regió central de les Grans Planes, des de l’estret de Bering fins a Nou Mèxic.
Són delimitades, al N, per la costa del Kotzebue Sound i al S pels escarpaments que cauen sobre l’altiplà de Transpecos, prop de Santa Fe Nou Mèxic a l’E una sèrie de fractures i falles accentuades les destaquen de les Grans Planes a l’W la regió de l’Intermontane Belt, àrea deprimida, les separa de les serralades externes El sistema presenta similitud d’estructures i formes que evidencien una evolució comuna El plegament s’opera bàsicament en dues fases, la primera a la fi del Cretaci i la segona al Terciari més antic Les flexions s’originaren sobre masses rígides, ocasionant plegaments…
relleu càrstic

Vista aèria del relleu càrstic al voltant de Montan de Tost (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Relleu propi de les regions de massissos o altiplans calcaris, on s’ha desenvolupat un carst
.
Les formes superficials són congost , dolina , lapiaz , pòlie , relleu ruïniforme , uvala , i les subterrànies avenc , caverna , cova , exsurgència , ponor , ressurgència , font vauclusiana , etc Per extensió, hom qualifica de càrstic tot relleu caracteritzat per processos de dissolució de les roques calcàries i també gipsoses de guix o salines de sals gemma, potàssica, etc, bé que no presenti una gamma completa de fenòmens i formes de relleu càrstics Varia segons les condicions climàtiques hom distingeix un relleu càrstic de la zona mediterrània o nu , on els massissos calcaris, descoberts,…
Aeroport de Sabadell
Esports aeris
Aeroport d’aviació esportiva de Sabadell.
Es començà a gestar el 1932 impulsat per Antoni Campmajó, president de l’Aero Club de Sabadell i del Vallès, i per altres polítics i empresaris de Sabadell S’inaugurà oficialment amb un festival acrobàtic l’1 d’agost de 1934, cedit a l’aviació militar i amb autorització per a vols civils El mateix any, s’hi celebrà la III Setmana de Vol Sense Motor, organitzada per la Federació Catalana de Vol a Vela Durant la Guerra Civil fou una base aèria estratègica, s’hi installaren hangars i tallers de construcció d’avions xatos El 1948 l’Aero Club de Sabadell en restablí les activitats i l’any següent…
barranc d’en Fabra
Jaciment arqueològic
Assentament neolític a l’aire lliure del terme municipal d’Amposta (Montsià).
El jaciment és situat al promontori de la Carroba, a la dreta de l’Ebre i prop del delta Els treballs d’excavació i la fotografia aèria han revelat l’existència d’un mur de tanca de pedra i, a l’interior del recinte delimitat per aquest, nou cabanes ellipsoidals d’uns 6 m × 4 m, amb llars de foc situades a l’exterior És datat de la primera meitat del cinquè millenni aC
grip A (H1N1)

Imatge creada per ordinador del virus H1N1
© CDC / Douglas Jordan
Medicina
Varietat de la grip porcina causada per una soca mutada del subtipus H1N1 d’un virus del gènere Influenzavirus
A.
És una zoonosi que es pot transmetre dels animals als humans i viceversa per via aèria i no per consum de carn Els símptomes en els humans són els mateixos que per a qualsevol grip A l’abril de l’any 2009 n'aparegué un brot força virulent amb origen a Mèxic i als Estats Units que es considerà pandèmia perquè es propagà a altres països de diferents continents, entre els quals Catalunya
Getafe
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid.
Situada 13 km al S de Madrid, forma part de la seva àrea metropolitana La seva població ha crescut molt ràpidament els últims vint anys el 1950 només en tenia uns 12 000 Nucli industrial, entre les indústries es destaquen les de construccions aeronàutiques, de tractors, de material elèctric, i l’alimentària Té una base militar aèria A l’església de la Magdalena, del s XVI, hi ha pintures d’Alonso Cano
Da Nang
Ciutat
Capital de la província de Quang Nam-Da Nang, Vietnam, situada al sud de la badia homònima.
És un port notable i constitueix un nucli industrial produeix filats de cotó i de seda, fustes i manufactures de la pell Té una important base naval nord-americana El 1787 l’emperador d’Annam cedí el seu port als francesos, però l’almirall Rigault s’apoderà de la ciutat, i el 1888 hi fou organitzada una concessió francesa A partir del 1963 els nord-americans hi construïren una gran base aèria
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina