Resultats de la cerca
Es mostren 527 resultats
Sant Aventí de Cérvoles, abans Santa Maria o Santa Eulàlia (Senterada)
Art romànic
Situació Vista del costat sud-est d’aquesta antiga església parroquial, bàsicament romànica, que presidia el poble ara abandonat de Cérvoles ECSA - A Roig L’església de Sant Aventí s’alça al capdamunt del poble abandonat de Cérvoles, enlairat a 500 m per sobre de la riba dreta del Flamicell Mapa 33-11252 Situació 31TCG289867 Per arribar fins al poble s’ha de seguir una pista de terra que surt a la dreta de la carretera de Pont de Suert, davant de la vella piscifactoria de Senterada El recorregut és de 7 km i abans s’ha de passar pel lloc del Burguet ARD Història El lloc de Cérvoles sembla que…
Manuel Marchena Gómez
Dret
Jurista canari.
Fill d’una mestra i d’un oficial de la Legió destinat a Al-Aaiun, ciutat de l’antiga colònia espanyola que actualment és el Sàhara Occidental, es llicencià en dret per la Universitat de Deusto 1981 i es doctorà a la Universitat de La Laguna, a Tenerife 1991 El 1985 accedí per oposició a la carrera judicial com a fiscal Fou successivament fiscal de l’Audiència de Las Palmas 1985-92, de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat 1992-94 i 1996-2003, del Tribunal Superior de Justícia de Madrid 1994-96, i fiscal en cap de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat 2003-…
Joan Laporta i Estruch

Joan Laporta i Estruch
Esport general
Política
Advocat, dirigent esportiu i polític, també conegut per Jan Laporta.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a l’Institut d’Estudis Superiors Abat Oliba de Barcelona Diplomat en dret mercantil pel Collegi d’Advocats de Barcelona, s’especialitzà en aquest àmbit amb la fundació del gabinet Laporta & Arbós També ha estat membre del Patronat i de la Comissió Executiva de la Fundació Ernest Lluch Soci del Futbol Club Barcelona des del final dels anys setanta, es donà a conèixer al marge de la seva activitat professional com a impulsor de l’Elefant Blau, plataforma formada per socis barcelonistes contraris a la gestió del president…
,
braçatge
Història del dret
A la baixa edat mitjana, prestació d’una part de collita que el pagès adscrit a la gleva tributava per raó de la possessió de la terra que li havia estat establerta.
A la Catalunya Vella consistia en l’onzena part de la collita a la Catalunya Nova, era generalment la vintena part
adventici
Dret canònic
Quantitat global que percep el vicari o el prevere adscrit a una parròquia en concepte d’honoraris d’assistència a enterraments, funerals, casaments, administració del baptisme i despatx de la documentació parroquial.
Centre d’Estudis Històrics del País Valencià (CEHPV)
Historiografia catalana
Entitat creada el 4 de juny de 1937 per decret del Ministeri d’Instrucció Pública, que disposà la creació d’un centre d’estudis, adscrit a la universitat i obert als investigadors.
Desenvolupament enciclopèdic Tingué el seu origen en la confiscació del Collegi del Patriarca per la Universitat de València, i en la voluntat d’aquesta per transformar-lo en un organisme dedicat a la recerca i la difusió de la història dels valencians Aquest Collegi, no sols pel seu emplaçament al costat mateix de l’edifici de la universitat, sinó per la idoneïtat de les seves dependències i per la possessió, sobretot, d’un dels fons documentals més rics per a la història valenciana, reunia les condicions òptimes per a traslladar-hi l’Arxiu del Regne de València i tots els altres arxius…
Institut Català d’Acolliment i Adopció
Dret civil català
Organisme adscrit al departament de justícia de la Generalitat que té per funció principal gestionar la tramitació dels acolliments simples en família aliena i de les adopcions nacionals que es produeixin a Catalunya.
S'encarrega de fomentar el dret dels infants a tenir una família i, per tant, de promoure l’acolliment simple en família aliena i també l’acolliment preadoptiu Ha de gestionar els processos de valoració psicosocial de les persones que solliciten aquests tipus d’acolliment, mitjançant els equips tècnics competents Una vegada seleccionades les famílies acollidores, l’Institut ha de fer-ne el seguiment i donar el suport necessari L’Institut té altres atribucions, com són la formalizació de convenis de collaboració amb altres administracions, institucions i entitats, i la tramitació de les…
Consell Sectorial de Serveis Socials d’Atenció a la Infància
Dret civil català
Òrgan, adscrit al departament de justícia, de consulta i participació dels usuaris i les entitats de serveis socials d’atenció a la infància en les funcions públiques de planificació i ordenació d’atenció socials.
El consell també actua com a òrgan d’assessorament en matèria d’acolliment i adopció de menors, el qual rep del departament de justícia els mitjans personals i materials necessaris per a atendre totes les funcions que li són assignades Per tal de poder actuar com a òrgan de collaboració i assessorament en aquestes matèries d’acolliment i adopció, dins del mateix Consell Sectorial es crea un grup de treball d’acolliments familiars i d’adopcions presidit per la persona que és titular de la Direcció General d’Atenció a la Infància i format pels vocals que indiqui l’ordre del conseller de…
Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya
Cinematografia
Centre d’ensenyament creat el 1994 a l’Escola Pia de Sarrià de Barcelona que imparteix el títol propi de graduat superior en cinema i audiovisuals, i és adscrit a la Universitat de Barcelona.
Dirigida per Josep Maixencs i Agustí, nasqué de l’experiència prèvia de la Formació Professional de segon grau de tècnics en l’audiovisual iniciada el 1987 al Centre Calassanç de l’Escola Pia de Sarrià, així com d’iniciatives programàtiques com la de la Conselleria de Cultura de la Generalitat amb la finalitat de crear una Escola Superior de Cinema de Catalunya La Fundació Privada que la gestiona possibilità el seu funcionament amb un programa d’estudis de quatre anys, orientat a la capacitació dels estudiants en direcció tècnica, direcció artística, fotografia, so, edició/ muntatge,…
Ramon Gomis i de Barbarà
Teatre
Medicina
Literatura catalana
Metge endocrinòleg, dramaturg i escriptor.
Trajectòria científica La seva carrera científica està vinculada a l’Hospital Clínic de Barcelona, adscrit a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1972 Després d’especialitzar-se en endocrinologia i nutrició 1976, es doctorà el 1982 Cursà un postgrau a la Universitat Lliure de Brusselles 1982-84, i aquest darrer any s’incorporà com a metge adjunt a l’Hospital Clínic, on ha estat cap de la Secció de Diabetis 1992-98, del Servei d'Endocrinologia 1998- 2003, membre 2003 i director des del 2008 de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, de l'Institut d'Investigacions…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina