Resultats de la cerca
Es mostren 16597 resultats
irradiació
Lingüística i sociolingüística
Fenomen semàntic segons el qual el nom d’un objecte passa a denominar uns altres objectes que tenen algun tret comú amb el primer.
Així, roda de carro, de proa, etc
escotilló
Teatre
Part de l’empostissat d’un escenari que en un moment determinat hom pot abaixar o fer córrer i així deixar una obertura per on surti en escena, o en desaparegui, un personatge, un objecte, etc.
bugia d’incandescència
Tecnologia
Resistència elèctrica que serveix, en alguns motors d’encesa per compressió, per a escalfar l’avantcambra i facilitar així l’engegament del motor, i, en les turbines de gas, per a escalfar la cambra de combustió.
reguard
Història
A l’edat mitjana, demora, dilació o impediment de qualsevol mena al qual recorria el vassall per tal de dificultar la missió dels enviats del senyor feudal i eludir, així, el compliment de les seves obligacions.
onça
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers fissípedes de la família dels fèlids, especialment al guepard (Acinonyx jubatus).
També és anomenat així el jaguar Panthera onca
prolepsi
Gramàtica
Anticipació gramatical d’un element sintàctic que lògicament hauria d’anar col·locat en posició posterior.
Exemple Una proposta així, no la puc admetre
monisme
Filosofia
Doctrina segons la qual només hi ha una substància, respecte a la qual tota altra substància és negada o és simplement reduïda a manifestació de l’altra.
Fonamentalment reduccionista, el monisme pot ésser dividit en dos tipus el místic i el panteista Representant típic del primer és Plotí, el concepte de l’U del qual és el principi que dóna lloc a l’oposició de subjecte i objecte mitjançant el procés d’emanacions Quant al segon tipus, n'és representant Spinoza, que resol el dualisme cartesià cos-ànima, així com els dualismes d’esperit pensament i matèria extensió i de Déu i món Parmènides, entre els antics, i Schelling, en la modernitat, poden també ésser adjuntats al monisme, però només molt impròpiament poden ésser-ho els filòsofs grecs que…
constituent immediat
Lingüística i sociolingüística
En una frase o tota altra construcció sintàctica o morfològica, cadascun dels elements de nivell més baix que entren en la construcció, de tal manera que entre l’element i la construcció sencera no s’interposa cap construcció parcial de nivell intermediari.
Així, en la frase els meus millors amics són lluny , els constituents immediats són els meus millors amics i són lluny els de els meus millors amics són els meus i millors amics els de els meus són els i meus els de els són el -i -s i així successivament El concepte deriva d’un procediment d’anàlisi gramatical, en el fons molt tradicional, però que L Bloomfield i els seus deixebles feren explícit per primera vegada, fins que N Chomsky l’ha formalitzat rigorosament i alhora n'ha mostrat els límits Dues maneres gràfiques molt eficaces de mostrar la descomposició són els parèntesis que…
commutador
Electrònica i informàtica
Aparell per a interrompre un circuit i connectar-ne un altre.
El commutador és una forma particular d’interruptor o de desconnectador té, doncs, les mateixes formes i característiques constructives que els interruptors És compost bàsicament d’uns jocs de contactes format cadascun d’ells per dos o més contactes fixos i un o uns quants contactes mòbils Cada joc de contactes fixos i mòbils és anomenat pol Segons el nombre de pols, hi ha commutadors unipolars, bipolars, tripolars, hexapolars, etc Els contactes mòbils, segons la posició en què es trobin, faran contacte amb un o un altre dels contactes fixos i connectaran, així, un circuit o un altre El…
refracció astronòmica
Astronomia
Refracció que sofreixen els raigs lluminosos que provenen dels astres en travessar l’atmosfera.
Aquest fenomen és degut al fet que els raigs lluminosos que travessen l’atmosfera troben en llur camí regions de distintes densitats i per tant són refractats quan passen de l’una a l’altra Així resulta que la posició que hom veu que ocupa un astre al firmament no és la real, sinó que és lleugerament desplaçada, pel fet que els raigs lluminosos que arriben no ho fan en línia recta, sinó que en travessar l’atmosfera són desviats de llur camí per les refraccions successives Atès que la distribució precisa de densitats a l’atmosfera en un moment determinat és desconeguda, és impossible de…