Resultats de la cerca

L’antiga església de Nostra Dòna de Fasta és situada a uns 3 quilòmetres al nord de Tuissan a poc més d’un quilòmetre al sud-oest del castell de Segura, al vessant est del Mont Tauch La primera referència documental de l’ ecclesia de Sanctae Mariae de Fausta data del 1119, en què fou confirmada com a possessió de l’abadia de Santa Maria de la Grassa pel papa Gelasi II en una butlla atorgada a l’esmentat monestir Posteriorment, tornà a ésser ratificada com a propietat de la Grassa per una escriptura de l’any 1228 Cal dir que, tot i la manca d’altres notícies documentals d’època…

L’origen de la població sembla que cal situar-lo en època romana Durant la dominació musulmana, la vila i la fortalesa de l’indret tingueren un important paper estratègic, car eren situades als límits del terme de Lleida Després de la conquesta feudal, la població fou atorgada l’any 1172 a Monof, batlle d’Alfons I, juntament amb altres llocs del seu terme Monof regia Torregrossa a títol de funcionari reial, però el domini feudal era de Guillem de Cervera, castlà de Lleida, i romangué en mans dels Cervera —als quals s’havia encomanat la tasca de repoblació de l’indret— fins el…

De jove es guanyà la vida com a comptable, mentre aprenia fotografia de manera autodidàctica El 1957 es féu membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya AFC i l’any següent guanyà el 7è premi al IV Saló Internacional de Fotografia de Múrcia El 1960 participà en la creació del grup artístic El Mussol Interessat pel “barri xino” com era conegut aleshores el Raval, barri on havia nascut i les zones més marginals de Barcelona, des del 1958, dedicà bona part del seu temps a fotografiar —a voltes, a enregistrar en súper-8—, escenes de carrer, amb la particular tècnica de disparar a l’alçada de la…

Periodista, ha dut a terme una reflexió sobre la realitat del seu país, de la qual són una prolongació els assaigs Galicia bonsai atlántico 1989, No mellor pais do mundo 1991,  Toxos e flores 1992,  El periodismo es un cuento  1997,  Galicia, Galicia 2001,  Muller no baño 2003,  Unha espía no reino de Galicia  2004,  Os Grouchos 2008, A corpo aberto Unha ollada "indie" do local universal 2008, Contra todo isto 2018 i Zona a defender A esperanza indócil 2020, entre d’altres La seva narrativa retrata amb ironia una Galícia plena de tòpics en la qual són omnipresents una sèrie d’antagonismes…

Antigament no existia la patent de cors i calia només la simple ruptura de les hostilitats, perquè tots els vaixells mercants d’un estat poguessin dedicar-se al cors Els perjudicis que això reportava donaren origen al lliurament d’una patent de cors per a distingir els corsaris dels pirates, car als primers calia tractar-los com a belligerants i a aquests com a malfactors L’any 1356 Pere III de Catalunya-Aragó donà unes Ordinacions sobre certes regles que es deuen tenir en los armaments de corsaris particulars La navegació al cors era malvista i, moltes vegades, venia a resultar una…

El text primitiu fou revisat sota Enric III el 1216, el 1217 i el 1225, que restà definitivament constituïda La seva importància en la història constitucional d’Anglaterra dimana del fet d’haver fixat amb precisió i detall, en un text de vigència perpètua a què hom apellaria irrecusablement per la generalitat dels seus termes, els costums acceptats com a norma legal fins aleshores En definir i limitar els drets de la reialesa s’oposava a tot govern arbitrari, i esdevingué símbol de la llei fonamental de la terra per damunt de la persona del sobirà Influí en altres cartes atorgades i fou…

Comprèn una part de la vall del riu de Sallent, que travessa el terme de NW a SE, des de poc més avall del nucli urbà de Bolbait fins abans de la confluència amb el riu d’Anna Drenen també el terme el barranc de Malet, afluent per l’esquerra del riu de Sallent, i el barranc d’El Abrullador o del Brollador, afluent per la dreta L’extrem occidental del municipi, més enllà d’El Altico de los Carros 461 m alt, forma part de la capçalera de la rambla de Bolbait, i és accidentat pels contraforts del Caroig La Cruz del Gallinero, 657 m alt La meitat del terreny no es conrea, i és cobert de pinedes…

La transformació d’aquest territori en una zona de condicions sanitàries deficients després de l’abandó de les antigues i importants salines feu difícil el manteniment de la població fins al seu drenatge en època recent L’agricultura es basa en la monocultura de la vinya 1275 ha, expandida durant el segle XIX el 1775 ocupava només 104 ha, 825 de les quals donen moscatell i Costers de l’Alt Rosselló Hi ha conreu d’arbres fruiters 150 ha albercoquers, presseguers, pomeres i pereres, i unes 80 ha d’hortalisses carxofes, escaroles La pesca resta com una activitat secundària peix d’estany i…

La vila de Canelles és avui dia sota les aigües del pantà homònim, el més gran de la conca de la Noguera Ribagorçana El seu castell és citat l’any 1058 en el jurament que Ricard Altemir va fer als comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, sobre el castell de Tàrrega Pocs anys després, el 30 de gener de 1063, el mateix comte barceloní féu una carta de donació a la seva esposa Almodis per la qual li cedia, a més dels castells d’Estopanyà i Purroi, “ ipsum castrum de Cannelas ”, del qual se citen les afrontacions Mesos més tard, el 25 de juliol, en un conveni signat entre Ramon Berenguer…

El poble abandonat de Boix és situat al marge esquerre de la Noguera Ribagorçana, a 397 m d’altitud Una part del seu terme ha estat negada per les aigües del pantà de Santa Anna Molt probablement el lloc de Boix, com el veí poble d’Ivars, va ser colonitzat durant les primeres dècades del segle XII sota la senyoria de Ramon Berenguer d’Àger Aquesta afirmació es fonamenta en l’acta testamentària d’aquest personatge, atorgada l’any 1158, per la qual deixava a les seves filles —Berenguera, Magència i Ermessenda— i a la seva esposa Maria el lloc i castell de Boix, entre molts d’altres…