Resultats de la cerca

Autodidacte, de jove es lliurà a la recerca historicoarxivística, sobretot a la catedral de Barcelona, de la qual fou beneficiat arxiver 1900 Hi investigà els fons documentals i els dels arxius Diocesà, de la Corona d’Aragó i Història de la Ciutat Posà amb generositat a l’abast dels investigadors una gran quantitat de paperetes, encara inèdites, sobre la història dels pobles i esglésies del bisbat barceloní en els caires religiós, artístic, popular, etc, aplegades en 27 volums a l’Arxiu Històric de la Ciutat Publicà tres-cents cinquanta treballs, molts de divulgació, en què…

En foren els iniciadors el barceloní, fill de sitgetans, Joan Roig i Soler i Arcadi Mas i Fontdevila, que s’hi establí definitivament l’any 1880 Tots dos formats a Roma, adoptaren un luminisme intens derivat del darrer Fortuny i el feren arrelar a Sitges en l’obra de pintors autòctons, com Joaquim de Miró, Antoni Almirall i Joan Batlle i Amell El paisatgisme del grup —amb el qual es pot relacionar també Felip de Masó—, molt proper en alguns aspectes a les inquietuds de l’impressionisme, era el contrapès dins l’art català al realisme melangiós de l’escola d’Olot Pràcticament tots…

S’inicià en el negoci de la impremta pels volts del 1689, i el 1699 formà una societat per a imprimir i vendre llibres amb el sacerdot de Berga Francesc Canuda i el comerciant de teles barceloní Francesc Pinyana L’any 1716 obtingué el privilegi de ser impressor reial del Principat, que li atorgava l’exclusiva d’estampar les publicacions oficials de l’Estat en territori català Amb aquest privilegi, també es feu càrrec de l’edició de la Gazeta de Barcelona , que titulà Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona , i que aparegué setmanalment La impressió fou continuada pel…

Segons la mateixa llegenda, passà per allà el bisbe de Barcelona Sever, que fugia dels seus perseguidors, el qual féu el miracle de fer florir i granar de sobte les faveres que plantava en aquells moments Medir Interrogat pels perseguidors, els digué que el bisbe Sever havia passat quan ell plantava les faves, cosa que, presa com a burla, fou la causa del seu martiri Pere Serra i Postius escriví sobre això Lo pagès sant del Vallès 1733 El seu culte se centra a la capella de Sant Medir , dins el terme de Sant Cugat del Vallès, on és visitat cada any, el dia de la festa 3 de març, per colles…

Titulat a Barcelona el 1909 La seva obra, noucentista estricta, es manifesta en uns significatius edificis públics, com ara el cinema Coliseum 1922-23 —la seva obra més representativa—, la façana de la Companyia Telefònica 1927 i un gran nombre d’edificis d’habitatges de l’eixample barceloní Muntaner 393 1917, rambla de Catalunya 50 1920, passeig de Gràcia 77 1923, Balmes 360-366 1934-36 i Balmes 368 1947, entre altres, que mostren el seu bon ofici i la seva versatilitat, segons el moment polític i cultural Fou catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona…

Estudià cant a Barcelona amb Joan Goula i seguidament amplià els estudis a França i a Itàlia Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1883 amb Faust , de Gounod, i el mateix any al Teatro Real de Madrid amb  Les huguenots de G Meyerbeer, teatre aquest últim en el qual fou l’artista espanyol que més vegades actuà, amb 327 funcions en onze temporades 1883-1907  Feu una carrera ràpida i molt brillant, que el portà a actuar amb èxit als grans teatres d’Europa i d’Amèrica Al Gran Teatre del Liceu estrenà les òperes  L’attaque du moulin , d’Alfred Bruneau, i el 1906 Bruniselda d’Enric Morera Una de les…

Vida i obra Notari de València des del 1458 Fou diverses vegades conseller de la ciutat 1480, 1481, 1489 i 1495 i majoral dels notaris Del 1454 al 1458, encara escrivent, intercanvià tençons amb diversos poetes, entre els quals cal destacar el notari barceloní Joan Fogassot , formant una petita obra collectiva coneguda amb el nom de Qüestió moguda per mossèn Fenollar, prevere, a mossèn Johan Vidal, prevere, a En Verdanxa, e a En Vilaspinosa, notaris la qual qüestió és disputada per tots e de aquells sentenciat per Miquel Stela Fou sobretot un poeta marià el 1486 participà en el…

El 1881 fou creada la societat Material per a Ferrocarrils i Construccions, productora de material ferroviari i productes siderúrgics que, el 1947, en fusionar-se amb Construccions Devis, de València, prengué el nom actual Tenia installacions actuals al barri barceloní del Poblenou, a València i Alcázar de San Juan Castella-la Manxa per produir laminats, automotors, vagons de ferrocarril, ballestes, construccions metàlliques i escales mecàniques, amb una forta activitat exportadora Pertangué al grup del Banc Central La xifra de vendes assolí 10452 milions de pessetes el 1985 i…

Vinculada al Grup Enciclopèdia , ha fundat, dotat o participat en els premis Sant Jordi , de novella 1982-2017 Carles Riba , de poesia amb Edicions Proa, fins el 2021 Mercè Rodoreda , de contes i narracions amb Òmnium Cultural , 1998-2021 Carlemany , de novella amb el govern andorrà, Columna Edicions i Edicions Proa, fins el 2011  Folch i Torres , de novella juvenil 1992-2023 i Joaquim Ruyra , de narrativa juvenil 1992-2023, entre d’altres Concedí beques i ajuts a la creació literària i a la recerca humanística Des de l’any 1990 fins al novembre del 2004 tingué la seu en un…

La primitiva església fou erigida en 1249-67, ampliada als s XIV i XV i renovada totalment en 1765-75 L’edifici barroc, de gust borrominià, és obra de Josep Mas i consta d’una sola nau, amb vuit capelles laterals comunicades entre si, i un curt transsepte, amb cúpula, al creuer Hi ha rics revestiments de marbre i estuc, amb complicades gelosies a les tribunes altes Té una façana de planta corbada amb ornaments esculturals de Carles Grau i a la banda del carrer Ample té installada l’antiga façana goticoflamígera del s XV de l’església de Sant Miquel, que hi havia al costat del palau municipal…