Resultats de la cerca
Es mostren 1529 resultats
Josep Gas
Música
Mestre de capella i compositor català.
La seva formació musical tingué lloc a la catedral de Barcelona, on ingressà com a escolà de cant vers el 1666 Allà fou deixeble de Marcià Albereda i Lluís Vicent Gargallo El 1672 abandonà la capella barcelonina, i tres anys més tard fou nomenat mestre de capella de Mataró, on residí en l’exercici del seu càrrec fins el 1685 Mentrestant es presentà a dues places de categoria superior a la seu de Vic, el 1680, i a la de Girona, el 1682, però en ambdues ocasions fou superat per Francesc Soler El 1685 obtingué la plaça de mestre de capella a Santa Maria del Mar de Barcelona, des d’…
Pere Joan Aldomar
Música
Compositor i mestre de capella català.
Probablement era de procedència gironina i degué estar emparentat amb el canonge Aldomar, enterrat a la catedral de Barcelona el 1500 Fou nomenat mestre de cant de la seu barcelonina el 1506 i succeí el mestre Bartomeu Rovira, però per poc temps, ja que el mateix any un mestre interí ocupà aquest càrrec El 1508 es troba documentat com a cantor de la capella de Ferran el Catòlic Algunes de les principals colleccions de polifonia ibèrica del final del segle XV i el començament del segle XVI, com el Cancionero Musical de Palacio , l’anomenat Cançoner de Barcelona , conservat a la…
Joaquim Maluquer i Sostres
Historiografia catalana
Advocat, sociòleg i ornitòleg.
El 1963 es doctorà en sociologia a la Universitat de Ginebra amb la tesi L’assimilation des immigrés en Catalogne i el 1973 obtingué el doctorat en dret a la Universitat de Barcelona amb una tesi titulada La política algodonera 1940-1970 A més, durant la dècada del 1960 publicà diversos estudis sobre l’economia i la societat catalanes El 1976 impulsà la realització del Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans Fou president de la Institució Catalana d’Història Natural 1976-78, 1998-99 Durant la Generalitat provisional fou director general de Promoció i, posteriorment 1980-…
Mateu Ferrer i Oller
Música
Compositor, organista, director i mestre de capella català.
Conegut popularment com a Mateuet, estudià amb F Queralt, mestre de capella de la catedral de Barcelona, i amb C Baguer, a qui succeí des del 1808 com a organista de la seu, càrrec que mantingué fins la seva mort A partir del 1827 fou director del Teatre de la Santa Creu, en substitució de Ramon Carnicer, i des del 1830, mestre de capella de la seu barcelonina Ferrer tenia uns grans dots com a organista, especialment improvisant-hi fugues, i la seva fama s’estengué més enllà de Catalunya Casa seva fou un lloc de trobada per a alguns dels compositors catalans més notables, com ara BS Saldoni,…
Manila
Cinematografia
Pel·lícula del 1991; ficció de 93 min., dirigida per Antonio Chavarrías Ocaña.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Quasar Barcelona, Oberón Cinematográfica AChavarrías, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ AChavarrías FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ David Fernández MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Javier Navarrete SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Mathieu Carrière Don Carlos, Àlex Casanovas Nico, Laura Mañà Sara, Diana Sassen Aneque, John Melville Mario, Fermí Reixach Pablo, Luis Bazaco Diminuto ESTRENA Barcelona, 06031992, Madrid, 03041992 Sinopsi Nico és un delinqüent sense massa sort que en el club Manila coneix Carlos, un executiu d’un banc…
Teresa Alcocer i López
Cinematografia
Muntadora.
Vida S’inicià el 1939 com a ajudant de Joan Pallejà i Antoni Cànovas i, a partir de Muchachas de Bagdad Babes in Bagdad , 1952, Edgar G Ulmer i Jerónimo Mihura, com a muntadora en cap Associada a la indústria barcelonina, durant la dècada del 1960 collaborà assíduament en les coproduccions internacionals dels estudis Balcázar, si bé dedicà una especial atenció als joves directors independents del moment, com Pere Portabella Nocturno 29 , 1968, i els seus curts rodats en la clandestinitat, Ramon Masats Topical Spanish , 1970 i, molt especialment, Jaime Camino Los felices 60…
Martí Olivar Lalana

Martí Olivar Lalana
MUSEU COLET
Tennis de taula
Jugador, entrenador i dirigent de tennis de taula.
S’inicià al Centre Parroquial Canonge Rodó del barri de Sant Martí de Provençals i, el 1949, obtingué la primera llicència amb el CC Leridano El 1952 passà al Club de 7 a 9 i, posteriorment, jugà a l’Oasis i al Mayda Fou campió d’Espanya individual 1957, 1964, 1965, de dobles 1958 i per equips amb tres clubs diferents el de 7 a 9 1953, 1955, l’Oasis 1957 i el Mayda 1965, 1966, 1967, 1969, 1970, 1972 També guanyà la Lliga amb el Mayda 1971, 1972 En els Campionats de Catalunya, guanyà set títols quatre d’individuals 1957, 1959, 1960, 1961 i tres per equips 1953, 1955, 1957 Participà en quatre…
concili de Troyes
Concili del regne franc que per designi del rei Lluís el Tartamut i del papa Joan VIII es reuní a Troyes (França) l’11 d’agost de 878.
Hi assistí el papa i el rei, que fou coronat pel papa el 7 de setembre, molts magnats i la majoria del clericat franc i català, entre ells l’arquebisbe Sigebod de Narbona, els bisbes de Barcelona, Girona, Urgell i Elna i alguns abats, com els de Banyoles i d’Arles Foren tractats molts afers eclesiàstics, com les usurpacions de béns que el marquès Bernat de Gòtia i altres magnats havien fet a l’església de Narbona i de la Marca Hispànica i, sobretot, el repartiment dels béns del rebel Bernat de Gòtia a favor del cambrer reial Teodoric, de Bernat, comte d’Alvèrnia, del comte de Cerdanya Guifré…
Ignasi Agustí i Peypoch

Ignasi Agustí
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Novel·lista, periodista i poeta.
Estudià als jesuïtes i es llicencià en dret a Barcelona Collaborà de jove en diversos periòdics i fou militant de la Lliga Regionalista Com a escriptor s’inicià als anys trenta conreant en català diversos gèneres El veler 1932, poesia L’esfondrada 1934, drama en vers, i Benaventurats els lladres 1935, narració En esclatar la Guerra Civil Espanyola passà al bàndol franquista i, amb Josep Vergés i Matas , fou un dels fundadors i principals collaboradors del setmanari Destino , que posteriorment dirigí 1944-56, i d’ Edicions Destino Des del 1936 escriví només en castellà La seva obra més…
,
Joan Cortès i Vidal
Literatura
Escriptor i crític d’art.
Orientat en principi vers la pintura, fou un dels fundadors i el guia estètic del grup dels Evolucionistes 1917 Periodista genuí i típic home de penya, collaborà, abans de la guerra civil de 1936-39, a “D’Ací i d’Allà”, “Gaseta de les Arts”, “Art”, “Mirador”, “El Be Negre”, on publicava anònimament versos satírics d’intencionada mordacitat a l’estil de Josep M de Sagarra Després de la guerra exercí crítica a “Destino” des del 1948 i a “La Vanguardia” des del 1955 Collaborà al “Butlletí dels Museus” en les seves dues etapes i dirigí la revista anual “Sitges” Havia emprat els pseudònims Juan…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina