Resultats de la cerca
Es mostren 1825 resultats
Ignasi Miquel González i Llubera
Educació
Catedràtic universitari.
Estudià a les universitats de Barcelona i Madrid, i s’especialitzà en llengües semítiques Director 1920 del departament de llengua i literatura espanyola a la Queen's University de Belfast Irlanda del Nord, i després catedràtic 1926-60 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1951, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Hispanic Society of America, primer president de l’Association of Hispanists of Great Britain and Northern Ireland 1953-54 i visiting professor a la Universitat de Toronto 1953 Publicà Los viajes de Benjamín de Tudela Madrid 1918,…
Lluís Comenge i Ferrer
Lluís Comenge i Ferrer
© Fototeca.cat
Historiografia
Medicina
Metge i historiador de la medicina.
Estudià i es llicencià a València 1876 S'establí a Madrid Cridat a Barcelona el 1887 per dirigir el diari “El Barcelonés”, entrà al Laboratori Microbiològic Municipal, del qual fou sotsdirector 1888 Higienista, fou president 1887 de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya i director de l’Institut Municipal d’Higiene 1891 És autor de diversos treballs d’interès higiènic i social D’entre els seus treballs històrics es destaquen Apuntes para la biografía de Pedro Virgili 1893, La medicina en Cataluña 1896, primer intent de sistematització de la història de la medicina catalana, Receptari…
Joan d’Escofet i Palau
Història
Militar
Militar.
Ingressà al cos d’enginyers de l’exèrcit espanyol, amb el qual anà a Itàlia Més tard fou tinent de rei a Barcelona Durant la guerra Gran fou brigadier el comte de La Unión li encarregà que reorganitzés el sometent, abolit el 1714 pels Borbó En una campanya brillant conquerí als francesos Sant Llorenç de Cerdans, Arles i Ceret abril del 1793 El 1795 era enginyer general de l’exèrcit d’operacions Era també arquitecte i fou mestre de Joan Soler i Faneca Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1754 i de la de Ciències de Barcelona 1790 Construí l’escola pública de Cadaqués i deixà…
Paul Meyer
Literatura catalana
Filòleg francès.
Fou professor al Collège de France, des del 1876, data en què, en la sessió inaugural, afirmà de passada la influència directa dels felibres, i sobretot de Mistral, en l’origen mateix de la Renaixença, tesi que fou rebatuda per Joaquim ↑ Rubió i Ors l’any següent, a l’Acadèmia de Bones Lletres L’any 1872 fundà, amb Gaston Paris, la revista “Romania”, en què publicà, al costat de textos medievals francesos i occitans, alguns textos catalans Nouvelles catalanes inédites El 1876 viatjà a Mallorca en missió filològica És autor de Les derniers troubadours de la Provence 1872, La…
Botswana 2012
Estat
La visita a Gaborone del president sud-africà, Jacob Zuma, a l'agost va confirmar les bones relacions que hi ha entre Botswana i Sud-àfrica després de l'apartheid Sud-àfrica és el principal soci comercial de Botswana, i Zuma hi anà acompanyat de nombrosos ministres i d'empresaris disposats a invertir en un país que és posat com a model de respecte democràtic i de bona gestió Titllat d'autoritari per l'oposició, la qual busca presentar-se unida a les eleccions del 2014, el president Ian Khama va incidir en la necessitat de diversificar una economia que depèn en bona part de les…
Marià Fonts i Fortuny
Periodisme
Literatura
Poeta i periodista.
Fou secretari de l’Ajuntament de Reus 1854-68, 1874-89 Dirigí el Diario de Reus 1859 i la primera època de l’ Eco del Centro de Lectura de Reus 1859-60 Fou soci fundador i membre molt actiu de l’Associació Catalanista de Reus Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres 1869 Tot i ser un dels primers de fer ús literari de la llengua catalana a la seva ciutat, la seva producció poètica en aquesta llengua fou més aviat curta i, encara, limitada als temes místics Publicà poemes a Lo Gai Saber , al Calendari Català i a la premsa de Reus Guanyà diversos accèssits 1859,…
Josep de Taverner i d’Ardena
Historiografia catalana
Erudit i eclesiàstic.
Fill del ciutadà honrat Francesc Taverner i Rubí, conseller en cap de la ciutat, i germà d’Oleguer, noble i erudit Estudià al Collegi de Cordelles i fou canonge i tresorer de la catedral de Barcelona Fou nomenat jutge del Breu apostòlic per delegació del seu oncle, Miquel Joan de Taverner i de Rubí, bisbe de Girona i fins el 1702 canceller reial a Catalunya Fou un dels membres fundadors de l’Acadèmia dels Desconfiats vg Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona , que es reunia des del 1700 En una de les sessions hi llegí una defensa de la primacia de la seu de Tarragona A…
Jaume Serra i Húnter
Historiografia catalana
Filòsof, historiador i polític.
Vida i obra Especialista en història de la filosofia, defensà un idealisme i un espiritualisme introspectius, propers a l’escola escocesa del sentit comú, i maldà sempre per harmonitzar la tradició i la modernitat, la ciència i la religió Estudià el batxillerat i les carreres de dret i filosofia i lletres a Barcelona Catedràtic de lògica a Santiago de Compostella 1910, des del 1913 i fins al final de la guerra civil, ocupà la càtedra d’història de la filosofia a la Universitat de Barcelona El 1923 fundà, amb Ramon Turró, la Societat Catalana de Filosofia Proclamada la Segona República, fou…
Córdoba
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Argentina, situada vora el riu Primero, a l’àrea de contacte entre el sector muntanyós de la Sierra de Córdoba i el pla de La Pampa.
Al nucli antic, de planta colonial, hi ha el centre de negocis Ha tingut un ràpid creixement demogràfic i és la segona ciutat de l’estat en nombre d’habitants Segon nucli industrial de l’Argentina indústria mecànica, química, tèxtil, de la construcció, alimentària i mercat d’una extensa àrea agrícola i pecuària a causa de la seva excellent situació i de les bones comunicacions carreteres, ferrocarrils i aeroports Important centre cultural i d’ensenyament superior Universidad Nacional de Córdoba, fundada el 1613, Universidad Católica de Córdoba, fundada el 1956 i Escuela de…
bugia

Parts principals d’una bugia
Tecnologia
Peça collada a la culata dels motors d’encesa per guspira que rep el corrent d’alta tensió procedent de la bobina i fa saltar la guspira a la cambra de combustió.
És composta d’un elèctrode central, envoltat d’un aïllant —de gran resistència tèrmica i bones qualitats dielèctriques— i d’un cos exterior d’acer, amb una part roscada, que conté l’elèctrode de massa separat una distància determinada de l’elèctrode central, fet de platí, níquel o manganès Les bugies són anomenades fredes o calentes , segons llur capacitat de dissipar més o menys la calor rebuda les primeres són adequades per als motors d’alta compressió, i les segones, per als motors freds Els inconvenients principals que poden presentar són l’embrutament, produït per una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina